31.10.2005 - 06:00
Edicions de 1984 acaba de publicar la traducció de la darrera obra de l’escriptor Claudio Magris, ‘A cegues’. Apareguda a Itàlia l’abril d’enguany, amb una tirada de 37.000 exemplars, mig any més tard, l’editor Josep Cots ha aconseguit d’editar-ne la traducció catalana, que és la primera que es publica. A l’hora de procedir a la traducció de (feta per Anna Casassas), Claudio Magris va enviar a l’editorial una explicació de la novel·la. VilaWeb us n’ofereix.Edicions de 1984 acaba de publicar la traducció de la darrera obra de l’escriptor Claudio Magris, ‘A cegues’. Apareguda a Itàlia l’abril d’enguany, amb una tirada de 37.000 exemplars, mig any més tard, l’editor Josep Cots ha aconseguit d’editar-ne la traducció catalana, que és la primera que es publica. Edicions de 1984 també té al catàleg la novel·la més coneguda de l’autor, ‘El Danubi‘. A l’hora de procedir a la traducció de ‘A cegues’ (feta per Anna Casassas), Claudio Magris va enviar a l’editorial una explicació de la novel·la, perquè la traductora anés ben guiada. VilaWeb us n’ofereix un resum, d’aquest text de Claudio Magris, facilitat per Edicions de 1984.
Diu Claudio Magris: La primera idea va ser de fer un llibre sobre els MASCARONS DE PROA: portats a la costa per les ones, com restes de naufragis, els mascarons de llegendes i històries, i els mascarons que fabrica el protagonista al taller del psiquiàtric.
A aquesta idea, s’hi afegeixen les ganes d’escriure sobre GOLI OTOK, l’illa de l’alta Adriàtica que Tito va convertir en ‘gulag’ de dissidents. Ja volia escriure sobre aquesta illa quan no se’n parlava gens per diverses raons: els iugoslaus, evidentment, perquè era una vergonya; els europeus i americans perquè no volien desacreditar el comunista que criticava els comunistes i els havia dividits; els italians perquè, com sempre, no s’adonaven de res; i els estalinistes perquè encara tenien més ‘gulags’ a casa i no podien dir res.
Això serveix per fer el paral·lel amb els camps nazis i per pensar si la història té cap sentit, o quin és el sentit profund de la història, si el compromís ètico-polític té cap sentit, i quin sentit té la dimensió moral, allò que Sant Pau anomena ‘el bon combat’.
La tercera idea que finalment és la que pren més força i dóna l’empenta definitiva a la creació de la novel·la, és la història del personatge històric real, Jørgen Jørgensen, mariner danès que va fundar una ciutat a Tasmània, que va ser rei (o protector) d’Islàndia durant tres setmanes, que els anglesos van acabar deportant en qualitat de presidiari a Tasmània (a la mateixa ciutat que ell havia fundat). Aventurer, home polític, impostor, mentider, deportat i escriptor de llibres, entre aquests una descripció dels indígenes de Tasmània.
La vida de Jørgen Jørgensen és èpica, té components dels pirates de Salgari, barrejats amb una mena d’irresponsabilitat de l’aventurer, camaleònic, picaresc, que sempre es refà de cada patacada.
El fil que uneix totes aquestes històries és el mite dels argonautes i el velló d’or, el mite dels viatges de retorn impossible, una història d’heroisme i d’abusos, sobretot del mascle amb la dona, història d’una civilització, la grega, que porta una llum humana a la barbàrie de la Còlquida, però que també arrossega una altra barbàrie més profunda.
El protagonista és un d’aquests homes que sempre són al bàndol equivocat, al moment equivocat, que han lluitat per una causa equivocada. Plens de força moral, capacitat de sacrifici i de dedicació. Homes que s’han sacrificat per tota la humanitat, pel futur de la humanitat. És un d’aquests herois equivocats, i per això mateix encara més heroi.
La història, explicada com un únic monòleg, uneix l’aventura d’un combatent pels ideals de llibertat i igualtat (Tore) que passa per tots els inferns del segle XX. Algú que explica el seu ‘bon combat’, en el qual ha cregut profundament, però que també n’ha experimentat la violència i el desengany total, i així, com en una mena de compensació fantàstica, s’identifica amb l’aventurer d’un segle i mig abans (Jørgensen) que paradoxalment presenta analogies amb ell, especialment que tots dos siguin vagabunds i repudiats, inadaptats i perdedors.’
