21.10.2005 - 19:08
El poeta Josep Palau i Fabre va fer un recital a Òmnium Cultural el dijous. Us l’oferim en un document d’àudio (33 MB, en MP3), que hem titulat ‘Paraula de Palau i Fabre‘. L’autor va recitar una antologia pròpia de poetes catalans de la primera meitat del segle XX (Verdaguer, Maragall, Carner, Guerau de Liost, Alcover, Llorenç Riber, López-Picó, Riba, Clementina Arderiu, Sagarra, Marià Manent, Salvat-Papasseit, Joan Oliver i Rosselló-Pòrcel).Després en va recitar cinc de propis, del volum ‘Poemes de l’alquimista’, que aplega tota la seva obra poètica.
Amb 88 anys, la veu del poeta ha perdut intensitat, però continua transmeten una forta emoció. Palau i Fabre va explicar abans de començar el recital: ‘Durant els anys quaranta, quan totes les nostres possibilitats eren anul·lades, jo em refugiava a casa i quan era sol em llegia per mi, en veu alta, la poesia catalana de Verdaguer fins als més joves. Hi va haver un moment en què em vaig saber de memòria milers i milers de versos. Aquesta quantitat, evidentment, ha anat disminuïnt amb els anys. Ara no podria evoca tota l’allau de poemes que vaig aprendre gairebé involuntàriament, perquè era involuntari l’aprenentatge, i quan un poema m’agradava molt el rellegia, i fou així que vaig arribar a saber molts poemes de memòria. D’aquesta allau n’han quedat uns quants poemes, que són els que intetaré recitar davant vostre, dels poetes que no deixen de ser els meus avantpassats, els meus pares gairebé’.
