04.05.2005 - 18:05
‘L’home és un animal que es busca’ va escriure Josep Palau i Fabre (cita que encapçala ‘Poemes de l’Alquimista’, el volum que recull tota la seva poesia), però el dimarts 3 de maig del 2005 totes les persones que omplien el Palau de la Música Catalana buscaven la presencia del poeta. Va aparèixer a les nou i cinc del vespre per un lateral del Palau en cadira de rodes, content, aixecant els braços. Llarg aplaudiment. El públic es va posar dret. Van continuar els aplaudiments. Palau i Fabre va fer que prou amb un gest cordial. Es van apagar els llums. Que comenci l’espectacle!, perquè l’homenatge ja havia començat.
A sobre l’escenari una pantalla i a l’esquerra un piano. Alfonso Virallonga exercia de conductor de la vetllada: ‘Bona nit Palau, i gràcies per la vostra poesia, el teatre, Picasso, les immenses possibilitats de l’alquímia, per redescobrir-nos Lorca, Llull, Artaud, Maragall…’ Mentre deia tot això, la pantalla es va omplir de retrats de dones atractives i provocadores. Les dones i Palau. Però només era una insinuació, perquè el guió no s’hi va aturar. L’espectacle tenia una estructura clara: els referents poètics de Palau i Fabre (Lorca, Baudelaire, Artaud, Llull, Ausiàs March, Dante); el teatre amb una referència a ‘Don Joan’; la relació amb Picasso i l’estudi de la seva obra pictòrica; els referents poètics dels seus contemporanis (Rosselló-Pòrcel, Josep M. de Sagarra, Marià Manent, Carles Riba); algunes de les seves poesies més emblemàtiques; i el colofó final: Palau i Fabre dient el seu ‘Cant Espiritual’.
Enllaços
Barcelona poesia
Palau i Fabre a Lletra
Fundació Palau a Caldes d’Estrac
Palau i Fabre a la pàgina de l’AELC
