ELS DOSSIERS DE VILAWEB ONTINYENT
		El 23-F a la Vall d'Albaida
	Fa ja 20 anys? o, només fa 20 anys? per Ramon Juan Revert Fa ja 20 anys? o, només fa 20 anys? Encara podem recordar quasi minut a minut tot el que vàrem fer, tot el que vàrem pensar i tots els estats d’ànim pels que passàrem des de que escoltàrem aquell esgarrifós “Todos al suelo” fins que, massa hores més tard escoltarem allò de “Después de este mensaje ya no puedo volverme atrás” . Més enllà de les anècdotes que, mirades des d’avui poden fins i tot resultar divertides, més enllà de qualsevol intent d’idealització de les heroiques actituds personals o col·lectives, caldria preguntar-se si l’intent de Colp d’Estat va fracassar o per contra va produir els efectes que inicialment s’hi pretenien. S’havia denunciat que l’acceptació de la reforma en compte de la ruptura democràtica que havia estat preconitzant-se des de l’esquerra, el manteniment intacte de tot l’aparell militar, judicial, policial, burocràtic que ens deixava el franquisme era una greu hipoteca per al futur democràtic. Es va donar com a bo que a les primeres eleccions no hi foren legalitzats tots els partits polítics, es va acceptar una Constitució molt minsa, no es va permetre que el poble decidira sobre la forma d’Estat que preferia, a l'exèrcit se li atorgava "…como misión garantizar la soberania e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional." Massa comandes, no creieu? I va passar el que es podia preveure des de mesos abans. La nit va ser molt llarga i el matí següent desesperant, resultava impossible trobar enlloc els polítics de la comarca, parlar-ne de donar resposta popular immediata. Calia esperar ordres de dalt, ser prudents... I amb la prudència ens quedàrem. Un gran pacte de silenci, un procés als implicats que encara avui fa vergonya... i contar i rescriure la història segons convé. Hi va haver un colp, dos, tres..? Qui estava al darrere de cadascun d’ells?. Tejero i “sus muchachos” eren quatre tronats? Pot ser a poc a poc anirà eixint a la llum algun indici del que realment va ocórrer. Tot allò que els periodistes sabien i saben i prudentment varen callar. Hi va haver excepcions, és clar, però poques. La veritat oficial és que el Rei va deturar el colp i ens va assegurar la democràcia. Punt i final. El que sí que hem pogut veure són els efectes del 23 F. Poc després s’aprovava la LOAPA (Llei Orgànica d’Harmonització del Procés Autonòmic) i tot un seguit de lleis que venien a mostrar als colpistes (als declarats i als beneficiaris) que el Parlament havia aprés la lliçó i des de l’esquerra oficial hi havia disposició per fer bondat. Passàrem també per allò de “Otan, de entrada, no” (i d’eixida tampoc, és clar), la dècada prodigiosa i el desencant. I el que ens ha caigut al damunt ara. Però no passa res. La democràcia està consolidada. Si els intel·lectuals orgànics ens han dit que la democràcia va arribar per la inspiració divina atorgada al Duque de Suárez i a la clarividència i voluntat del Rei (la lluita dels sectors populars i demòcrates no va existir mai, sembla), també ens digueren que el colp va ser cosa de no res. Hi ha hagut un abans i un després del 23 F? Més bé pense que el 23 F va ser un punt i seguit en el procés. La Reforma es va fer perquè canviara alguna cosa sense canviar allò fonamental, i quan es pressentia el perill de que es volgués canviar alguna cosa més, es van posar les espases al damunt de la taula. El resultat està a les vistes. I com se sol dir, qui no aprén de la seua història, està condemnat a repetir-la. Vosaltres mateix. Febrer de 2001
				DOSSIER 23-f a la Vall d'Albaida DOCUMENT Benicadell: testimoni del 23-F a la Vall d’Albaida en 1981
				ARTICLES Nit de ràdio i telèfon per Lluís M. Segrelles 23 de febrer de 1981 en Aielo de Malferit per Joan Bravo i Maria Chapí El meu 23-F per Clara Guerola
				El dossier de VilaWeb
			La teua opinió