Tornar a Camp de Túria

La Pobla de Vallbona
Vicent Esteve




Situació Geogràfica
Ubicada a l'est del Camp de Túria, compta amb 9.871 habitants i una superfÌcie de 32 m2, configurant un terme de tipus poligonal irregular amb uns 28 km de perímetre.

Orografia
És un terreny amb poca elevació, ocupat majoritàriament per terres de regadiu, formades per materials juràssics i triàsics, les quals ocupen entorn de 3.300 hectàrees.

Hidrografia
Tot i no estar mullada ni travessada pel Túria, la vila rega al voltant de 12.000 fanecades, per mitjà d'una complexa xarxa de sèquies: Alguacil, Campés, Primera, Major i Nova. A més a més, destaquen els rolls de Xilet i Gallipont. Rep les aigües del riu Túria, a l'alçada dels assuts de Benaguasil-La Pobla de Vallbona, al terme de Vilamarxant.




Economia
La Pobla és el "poble de la ceba", fet simptomàtic de la seua agricultura de regadiu i bastió de la comarca en encapçalar les diferents "guerres agrícoles" dels anys setanta en la conversió d'una agricultura de transició.
A banda de l'agricultura d'exportació (cítrics i cebes) a principis dels setanta s'hi establí la multinacional nordamericana IBM, obrint noves expectatives econòmiques per a la vila i la comarca, originant la creixent expansió del sector terciari. A principis dels noranta, IBM tancà la factoria i la va revendre a MSL, empresa del grup IBM de components microelectrònics i informàtics. Tot això obeeix a la bona accessibilitat i comunicació de la Pobla de Vallbona per la C-234 (autovia de Llíria), per la seua proximitat a l'àrea metropolitana de València i a la resta d'infrestructures bàsiques que permeten abaratir costos.
Cal destacar l'expansió de la segona residència, convertint-se els habitatges estacionals i de cap de setmana en definitius per la proximitat de la Pobla amb l'àrea metropolitana i la seua fàcil accessibilitat a centres de serveis (Llíria, València, By Pass) i on es preveu que conjuntament amb l'Eliana i Riba-roja multipliquen per tres la seua actual població.




Història
És una vila nova poblada pels cristians vells acomiadats de Benaguasil, no és fins el 28 de maig de 1382 quan es constituí com a poble, deixant de pertanyer a Benaguasil, canviant la seua tradicional denominació "La Pobla de Benaguazir" per la denominació actual, amb l'objectiu "que no estiguen mesclats moro e christià en una casa...", arriba a estar poble amb "església independent" el 1570, d'ací el traçat regular i rectangular dels seus carrers.
Va estar un dels pobles més afectats per les febres tercianes i el còlera produït pel conreu de l'arròs, darreries del segle XVIII.
Fet simptomàtic d'un espai rural dispers arran l'existència de nombrosos masos repartits pel terme.
El 1958 perd una part menuda del seu territori en segregar-se l'antic Caseriu Carmelità Calçat de L'Eliana.

Arqueologia
Destaquen les restes d'un antic aqüeducte romà que travessa el terme pel sud, probablement agafava les aigües de la zona dels Assuts (al terme de la Pea, Vilamarxant), el rastre del mateix es perd a l'alçada del mas de Tous, però alguns autors el fan arribar fins a Bétera.




Festes
Destaquen les festes patronals de Sant Sebastià (20 i 21 de gener) i de la Verge del Rosari (5, 6 i 7 d'octubre).
També hi ha les festes falleres de març (amb 5 comissions falleres) i les del barri obrer de Sant Josep (l' 1 de maig) de caire popular i obert per a tothom, en contraposició a les cerimonials, religioses i institucionals festes patronals de la Pobla de Vallbona.



Visions literàries
La Pobla de Vallbona
Tota la nit, tota la nit, els carros.
Amb un gresol encés passaven carros.
Vénen de lluny! Sonen bocois funestos.
Bocois de vi, bocois d'oli, d'olives.
I tot el jorn colpejaven les fustes.
Com de solcar una terra propícia,
com de solcar una amor, una esposa,
com mariner del dia resurrecte!

Vicent Andrés Estellés
MURAL DEL PAÍS VALENCIÀ
V. II, 3i4, 1996