La Flama del Canigó

El poble Maputxe com la gran majoria dels pobles indígenes del continent americà, ha tingut des dels seus orígens una estreta i particular relació amb la Natura i la Terra. Els maputxes, que havien viscut pràcticament a tot l'actual territori de Xile, tenen des de fa segles uns coneixements astronòmics que els permeten controlar els cicles estacionals.

We Xipantu o l'Any Nou Maputxe és un dels elements culturals bàsics d'aquesta societat. És el moment en què acaba l'any vell i comença el primer cicle d'un nou any o una nova vida determinada pel retorn del sol. Originalment, aquest canvi es produia entre el 21 i el 22 de juny, quan comença el solstici d'hivern a l'hemisferi sud. Ara els maputxes celebren el nou any cada 24 de juny.

Com és celebra We Xipantu?

La nit que la lluna (kvyen) és en una posició determinada, es reuneixen les famílies i els seus parents en una mateixa casa a l'entorn d'una foguera. Tothom porta menjar (mvlxvn, kako, rvgalkofke, mvjokin, muzai, kankan ilo, mvrke...) i es canta, juga i balla. És la manera d'acomiadar l'any vell.

A l'albada, quan canta el cant del gall, les famílies i els seus convidats agafen els instruments de música i se'n van cap al riu, llac o bassa més propera, a banyar-se i beuen les aigues que aquest dia són purificades. Diuen que tothom ha de banyar-se per esperar la nova sortida del sol amb el cos i l'esperit net.

Acabada aquesta primera part de la cerimònia amb pregàries i cants, tots tornen a la casa. Davant de la porta, encarada cap a l'est, es torna a pregar i ballar. És la benvinguda al nou any i els cants i danses duren fins que surt el sol, ja que el nou any maputxe comença quan els primers raigs es veuen per l'est. Aleshores comença la celebració del nou any i durant tot el dia del We Xipan Antv es fan activitats festives: jocs, balls, pregàries i àpats col.lectius. En aquesta diada s'acostumen a celebrar casaments i es foraden les orelles a les nenes.