Demana un bistec. "Ja saps que no m'agradaen", diu, "ja saps que no m'agrada venir els maleïts dimarts perquè sempre doneu bistec, com si tinguéssiu una maleïda concessió de bistecs cada dimarts." El cambrer li diu que no són tots els dimarts, sinó cada dos dimarts: "Hi ha bistec cada dos dimarts, senyor sebastià." Ell diu que li és igual, que és ben casual que sempre toqui bistec quan és a punt d'acabar la novel.la i que el dia que h ha bistec mai no hi ha una altra opció. "Bé que es pot escollir entre llenguado o sèpia amb pèsols, els alrtes dies, bé que m'ho dieu, no?, que es pot escollir, els altres dies?" El dia que hi ha bistec, però, només hi ha bistec i, tant per tant, ell el demana ben passat, "com una sola de sabata, esclar", perquè no vol saber que meja bistec, i perquè té gana. si no fos pel bistec -que no li agrada gens- no en faria prou amb una amanida i les postres -flam o fruita del temps- i s'estima més menjar-se el bistec cremat abans que tornar a l'oficina amb gana.
Cada dia dina a la mateixa taula: havent dinat, amb el tovalló fabrica una mena de cigne que els cambrers tracten amb cura. El dipositen, després d'espolsar les estovalles i posar els coberts per al client de l'altre torn, en un moble de fusta estil medieval amb dues portes de vidre, on hi desen les sitrelleres i les plates d'acer inoxidable. quan el cigne és massa brut deixen un altre tovalló, net, a la taula. Només ell pot escanyar el cigne amb taques d'oli.
Quan el cambrer li porta el flam, crida: "Què ho deu fer, que sempre que sóc a punt d'acabar una novel.la doneu bistec?" L'amo del restaurant fa veure que no el sent, però reconeix que és veritat, que cada dos dimarts fa veure que no el sent perquè hi ha bistec i és a punt d'acabar la novel.la. Llegeix a poc a poc i sempre mira de triar novel.les gruixides, com ara la que llegeix avui: "I la vall es va curullar." és la història d'una família que ha de deixar la vall on sempre havien viscut perquè s'hi ha de construir un pantà. Al cap de molts anys, el nét més jove de la família torna a la vall i veu com el pantà, en desús, "és una muntanya de pedres, materials d'erosió que, a poc a poc, han malmès l'obra dels humans, ossos dels meus avis que han tornat a rememorar el crim i que ara, còdols innocents però carregats de sentit, de sofriments, clamen en un escenari buit: la terra mai no hi perd".
Acaba de llegir la novel.la, s'aixeca i, abans d'anar-se'n, controla els moviments dels cambrers. Tracten el cigne amb cura i, com cada dia, el deixen al moble de les sitrelleres. L'amo del restaurant li comenta que avui el cigne no li ha quedat gaire bé: "És un cigne d'estar per casa, senyor Sebastià." Ell li diu que el seu restaurant sí que és d'estar per casa i que, com a mínim, "els bistecs podrien dur la marca vermella del ministeri d'agricultura. Com ho puc saber, jo, que han passat els controls de sanitat?".
Li hauria agradat, si més no, un bistec amb estigma, el senyal que demostrés que el bistec és d'una vedella que ha complert les normes sanitàries. Un tros de rodona vermella somrient enmig del greix, el record del tampó sobre el greix de la vedella.
Torna a la feina. Treballa en una agència de tramitacions. Ara en diuen assessoria financera, però ell encara omple instàncies adreçades al senyor delegat del ministeri d'agricultura. Tramita expedients, doncs, i escriu a màquina la instància en què els carnissers de la província sol.liciten una partida de carn congelada que ve de l'Argentina. De tant en tant, ha d'anar a l'escorxador a controlar el pes de la vedella en canal i sap com són les vedelles i quines mans tenen els operaris de l'escorxador i quina mà d'injeccions tenen a dins les vedelles que ell controla. Per això, si més no, quan només hi ha bistec vol que sigui un bistec cremat, perquè així pensa que no es noten tant les injeccions.
Fa una altra instància per demanar més segells al ministeri d'agricultura per als clients de la cooperativa. Demà la vindrà a signar el president. Són les set. Plega. S'afanya a sortir i, com cada dia, es fa creus de la mà de màquines que hi ha a l'oficina i que ell no sap fer anar. Se'n recorda de l'agència de tramitacions i del dia que va tornar a casa amb la primera paga i del bistec -aleshores encara no en sabia la procedència- que li va coure la mamà, i sap que ell encara és a l'assessoria financera perquè l'amo era amic del seu pare, que també tractava amb les oficines del ministeri d'agricultura.
Passa per la peixateria, que encara és oberta. Hi compra "deu o dotze llucets i un barat. És per a la mamà, el barat". Viu e un tercer pis, segona porta, amb una catifa verda, a l'entrada, descolorida: hi ha un ós polar dibuixat: la mamà l'hi va fer comprar perquè "li agraden molt els documentals de la televisió i l'altre dia en van fer un que un ós polar el maten per fer-ne mantes i la mamà diu que vostès segur que en tenen una, de catifa amb un ós polar". A dalt s'adona que encara ha de passar per la biblioteca a tornar la novel.la de la vall. Entra a casa i li diu a la mamà que ja torna, que se'n va a la biblioteca. La mare, asseguda en un balancí, li diu que, els peixos, "ja els deuen haver netejat, a la peixateria, no?", i ell diu que no, que ja els netejarà ell quan torni de la biblioteca. La mare li diu -des del menjador, mirant un altre capítol de la sèrie dels óssos polars- "millor que els netegis ara, que després es fan malbé", i ell diu que a la biblioteca són a punt de tancar i que si no torna el llibre avui haurà de pagar un recàrrec.
Neteja els peixos. A correcuita. Amb la punta de les tisores mira d'ensopegar el forat i després talla cap amunt, fins a la nou del coll dels peixos que no tenen coll. Amb la mà treu les vísceres i algun peix petit allotjat a la panxa del llucet més gras. També neteja el barat. S'esquitxa l'armilla. Neteja els peixos amb aigua i els deixa a la nevera. No té temps de rentar-se les mans. Diu que se'n va -"sí, tots ben nets, mamà"- i corre cap a la biblioteca. Fa anys que cada dos dimarts torna una novel.la i en recull una altra i per res del món voldria que un dimecres la bibliotecària se'l mirés i li digués: "Com és que ahir no va venir, senyor Sebastià? Que no es trobava bé?"
Torna el llibre i, mentre la bibliotecària li fa la fitxa de la novel.la de la quinzena, fulleja el moble de les revistes. Mira un article que parla dels neòfobs, i diu a la bibliotecària: "Oi que jo tampoc sóc partidari de les innovacions?" Riuen. Una noia s'entreté amb la contracoberta del llibre que ell ha deixat sobre la taula de la bibliotecària. Du el cabell curt, la noia, i uns pantalons de color vermell. Li podria dir, pensa, que es tracta d'una bona novel.la, d'una novel.la excel.lent, i que després de llegir-la podrien comentar-la, si vol, senyoreta, en un bar, i, si vol, després, podem anar al cinema i vostè, que no va mai al cinema tota sola perquè té por de plorar massa, sap que em podrà agafar del bracet i, si té gana, a casa hi ha uns llucets acabats de netejar que els podem fer enfarinats. Aleshores, rep la nova novel.la de mans de la bibliotecària i la bibliotecària li comenta que és una novel.la d'acció, d'una empresa pol.luent que contamina l'atmosfera d'una ciutat anglesa i ell, mentre la noia diu que s'emporta el llibre que ell acaba de deixar, s'imagina com serà el final, un dimarts al restaurant, i quina pudor faran els peixos a la nevera. Comprova que les mans li fan pudor de peix. La noia pregunta a la bibliotecària si la novel.la és distreta i la bibliotecària li contesta que el senyor Sebastià li ho dirà, "ell l'acaba de llegir avui mateix, al restaurant, com cada dos dimarts".
