NÚM. 4 @ JUNY 1996


Antoni Clapés
Algunes preguntes a fer
i a fer-se en aquest tombant de segle


Em demanen un text per a 1991 Revista Magnètica. Miro de complir puntualment, però aviat m'adono de les dificultats que incorpora la mena d'encàrrec que m'han fet: la revista durà l'epígraf Tecnologia i, doncs, es pretén que els textos que s'hi incloguin, facin part d'una reflexió àmplia sobre les relacions entre la Cultura i la Tecnologia.

Penso i hi penso, i adverteixo que, sobretot, em cal perspectiva, que estic "massa a la vora"; que tot canvia i gira de pressa, molt de pressa: pur vertigen. Només sé que res no s'assemblarà més al precedent.

Tan sols puc començar a escriure quan el temps s'ha apropat, inexorable, al límit. Aleshores m'adono que tot just he estat capaç de posar-me qüestions. Un grapat de qüestions, com ara aquestes:

Té sentit, encara, la pràctica artística i literària, la Cultura, a les envistes del segle XXI, en què la guerra, la intolerància, la desolació, les desigualtats, la incertesa, la marginació, la destrucció del medi, donen motius a reflexions pessimistes i nihilistes i posen seriosament en qüestió la proposició hegeliana de que "el malalt de la Història, malgrat tot, millora"?

Com encaixar el fenomen cultural en un context ideològic desvertebrat, d'incertesa, fragmentari, que ha perdut els seus referents globalitzadors?

No caldrà canviar la noció mateixa de Cultura si varien els conceptes morals i, en conseqüència, si són diferents les relacions entre les persones?

De què serveixen les pràctiques culturals reduïdes a "nuclis resistents"?

Si, com sembla evident, la Tecnologia ens mena cap a la societat de la informació, qui manegarà aquesta informació?

Té sentit la Cultura en un context social de no-pensament on tot s'ha reduït a un missatge molt senzill ("feu-vos rics!") i al pur vernís formal com a contingut de la informació?

Les noves tecnologies, certament, faciliten i obren perspectives d'alternativa en la (re)producció cultural -aquesta revista n'és un bon exemple-, però significa això dotar de nous continguts a la creativitat?

La Tecnologia és irreversible i mai no és neutra: és i està al servei del Poder -de fet, n'és un servent imprescindible. On residiran, doncs, els (nous) centres de Poder? Qui els controlarà?

Caldrà redefinir, repensar, el dret individual -especialment en tot allò que té vinculació amb el privat?

Un excés d'informació (es parla d'hiperinformació que recorre veritables autopistes), no pot menar a la desaparició del coneixement i a substituir-lo a poc a poc per lots d'informacions desvertebrades (talment el llampegueig del flash -brillant, encegador-, que impedeix pensar la pròpia noció de llum que duu associada)?

Poder i informació, realitat i informació, opinió i informació: com es cobreix el buit, el territori que hi ha entre saber i informació?

El pensament distòpic clàssic ("1984", "Un món feliç", etc.), seguim veient-lo ben lluny de la realitat actual?

Certament, la Tecnologia fa possible l'hipertext, la realitat virtual, l'ús dels hipermèdia, etc., però s'ha modificat, profundament, la noció de creativitat? Han augmentat els espais de reflexió?

La pressumpta deshumanització de la Tecnologia no rau més aviat en nosaltres mateixos?

El nou paradigma -com anomenen alguns la Tecnologia- ens mena cap una societat més avançada, amb més quotes d'oci. Ens farà, però, més lliures?

No seguirem creient que la llum és l'estel -quan potser aquest ja ni existeix?



[ 1991 | LA BIBLIOTECA ]