Les secretàries al poder

Aquest mateix optimisme es contagià a molts professionals de la primera època del Mac. Recordo dissenyadors gràfics, amb un equip Apple nou de trinca, fregant-se les mans a l'hora d'avaluar el primer mes informatitzat: una sola persona davant l'ordinador era capaç de fer en un sol dia la mateixa feina que abans en tota una setmana. Lògicament, la productivitat augmentava i es reduïa el nombre necessari de treballadors. Desparegueren mètodes artesanals, processos laboriosos que fins a aleshores eren garantia de professionalitat.

El crepuscle dels déus

Però els globus no duren eternament. Desinflat l'olimpisme, la crisi econòmica de principis del noranta posa tothom al seu lloc. Desapareixen les secretàries, i també la majoria dels encàrrecs. Els mateixos gabinets de disseny que abans proclamaven sense pudor la seva potència productiva ara es veuen abocats a la cultura de l'oci, i, en els casos més patètics, a la cultura de la fallida. La migradesa dels encàrrecs es fa més evident a causa de les possibilitats actuals d'accelerar la producció. Sobra temps. L'horari no pot acomplir-se íntegrament. I la cultura de l'oci comença d'una manera més absurda a com era previsible: amb una reducció considerable dels ingressos. La mateixa accessibilitat dels programes de disseny i autoedició que permeté als estudis i a les agències publicitàries gaudir d'uns anys daurats, permet ara a moltes empreses (públiques i privades) assumir internament la majoria de les realitzacions. La paradoxa no perdona: el corb informàtic es menja el pa dels qui en foren els màxims propagandistes.

El Mac's Studio

No és perquè sí que el disc dur d'alguna secció de publicacions institucional hagi estat rebatejat amb el nom de Hollywood. La indústria informàtica, durant l'última dècada, ha sabut escriure un guió ple de glamour domèstic, beneficis i necessitats. Les estrelles d'aquest nou firmament no dediquen fotografies, però tenen el do de la multiplicació. Les noves versions d'aparells i programes apareixen en el mercat cada any, cada sis mesos -com en una superproducció de sessió contínua-, molt abans que els soferts usuaris n'hagin assimilat les anteriors. Però ja se sap que la fe mou pantalles. Per a alguns col.lectius, tenir un ordinador Macintosh -igual que conduir el primer cotxe utilitari als anys seixanta- ha esdevingut un signe extern de progrés, una promesa de futur on la tecnologia es col.lecciona en forma de fascicles corporis. La fi del segle és una ganga de sofisticacions abaratides, una oferta d'estocs de culte. Els devots del Mac del gran poder viuen a llargues taules de sant sopar on no hi ha apòstols, però sí obedients perifèrics amb líssings de Judes.

La fatal coincidència

Caldria tot un assaig per reflexionar sobre el perquè de les coincidències temporals, sobre per què els virus informàtics es popularitzen alhora que l'altre gran virus de la nostra època: la sida. Per què a partir d'un determinat moment l'espai íntim s'entén com una successió de filtres, com una compatiblitat sense riscos. Semblaria com si la màquina, en un esforç de mimetisme absolut, visités les malalties i les prevencions de l'home. O que l'home es vestís de màquina despistada que perd informació fins a desaparèixer com a individualitat. En ambdós casos -el de l'home i el de la màquina- l'agent nociu resulta una entitat abstracta, un misteri d'agulles de vudú clavades en un cos: fan mal, però no es veuen. S'identifica el dolor, però no se'n sap el remei. Es sucumbeix entre diagnòstics. Perdudes les esperances, la mort no és res més que el final d'una memòria.

El segon dia M

L'any 1991 a Reus, dins l'encontre Escriptura i combinatòria organitzat pel KRTU, l'escriptor nord-americà Robert Coover va fer una conferència demostrativa (Ficcions d'hipertext) -amb equip Apple inclòs- on a partir d'un programa anomenat Intermedia ens introduïa en la possible literatura del proper mil.lenni (l'hipertext proposa un espai textual en contínua metarmorfosi on el lector -com si s'apropiés dels atributs de l'autor en un joc de rol- pot escollir entre diversos itineraris narratius, entre un conjunt de discursos, entre una xarxa organitzada de registres i gràfics en lloc dels imposats paràgrafs i capítols de la novel.la convencional. L'hipertext altera l'ordre cronològic de la narrativa clàssica i propugna alliberar el lector dels designis estilístics de l'autor).

La contradicció

Passa a les millors famílies: els discos magnètics -com a vehiculadors de lectura en pantalla- tenen cos contemporani i ànima medieval. En l'aspecte positiu, participen de les característiques del llibre de butxaca (una de les millors troballes de l'edició en paper): petits, transportables, perfectes per aglutinar en poc espai milers de pàgines. En l'aspecte negatiu, medievalitzen l'acte de llegir: no és viable la lectura fora d'un lloc específic i tancat; fora d'una biblioteca restringida (la taula informatitzada), sotmesa a rigorosos condicionaments tècnics. Per un cantó, el transport i l'emmagatzematge de l'obra literària s'alleugereixen i es condensen. Per l'altre, es ressuscita l'estaticisme medieval dels volums llibrescos (el pesant ordinador, metàfora de lectura reclosa i especialitzada). El fet esdevé suggestiu. I contradictori. Veurem com els genis de la informàtica solucionen aquesta pèrdua d'autonomia, com recuperen -si és que es pot recuperar- la versatilitat de llegir a qualsevol lloc i moment.

L'hipertext o el text a l'híper

Tornem a Reus. Als especialistes en dur la contrària, la conferència de Coover sobre l'hipertext tampoc no ens va seduir (almenys no del tot). ¿Caldrà d'ara en endavant fer de la literatura un vídeojoc de consolació, un self-service, un bricolatge, un faci-ho vostè mateix on el lector-usuari empunya el text (com qui empunya una safata de menjar ràpid o un tornavís de diumenge) amb el privilegi impersonal de manipular-lo dins d'una combinatòria controlada? ¿La subjectivitat de l'autor és un problema, un codi incompatible contra el qui cal activar un antivirus instantani? ¿Fer profanes les coses significa profanar-les? Potser sí. Potser tot consisteixi en això: en impersonalitzar-nos, en no promoure costos mentals, en intercanviar els papers com a antídot contra l'avorriment. El lector pot prendre decisions literàries -esdevenir escriptor- amb la mateixa alegria amb què molts escriptors hem deixat d'ésser bons lectors. A la novel.la Els testaments traïts de Milan Kundera s'afirma: "D'ençà de James Joyce, nosaltres ja sabem que l'aventura més gran de la nostra vida és l'absència d'aventures." ¿Intuïm, d'ençà de Reus, que la literatura més gran del futur immediat serà, precisament, l'absència de veritables literatures?

Allò que no diu la bola de vidre

Proliferaran -encara més- les editorials de butxaca pobre. Dos o tres col.legues, armats amb una impressora làser i un petit ordinador, demostraran que som sis milions de literatures. Iniciatives com la del Cafè Central seran un exemple a resseguir. L'autoedició farà estralls davant la sorpresa de les editorials de tota la vida, incapaces d'absorbir tanta oferta d'extraradi. A la fi el KRTU tindrà feina segura: organitzar anualment l'encontre Literatures submergides, la presidència d'honor del qual recaurà en el poeta Casassas per haver estat el primer rei de la submersió que ha rebut un premi de la crítica (el poeta potser digui que a ell el que l'interessen són els berenars i no els encontres).

Lesions a curt termini

El futur es presenta incert com tots els futurs. Avancem cap a una societat de forta unificació tècnica, on la idea de progrés anirà indissolublement lligada a la intel.ligència artificial. Les previsions de futur s'enterboleixen quan la història s'accelera i es deshumanitza. Quan esclata el maquinisme irracional que tots portem a dins i la persona esdevé només una pròtesi de la màquina, un apèndix viu -i secundari- de l'enginyeria morta. El futur es fa feixuc quan la informatització -o qualsevol altre procés tecnològic- es plantegen com a benefici a la força; com a carril d'itinerari únic, sense sortides ni àrees de repòs. No es tracta d'ésser ocell de mal averany. Es tracta que la intel.ligència artificial no anul.li la intel.ligència.