1.1 ¿Quines són les qualitats que fan que una persona o cosa siguin preuades? "El teu dibuix té molt de valor." ¿Perquè està fet per un nen de tres anys i sembla fet per un altre que n'hauria de tenir deu? El mateix dibuix, fet per un de deu, ¿perd tota importància, deixa de ser extraordinari, s'inclou en la llarga llista de dibuixos normals de nens de deu anys? ¿I si el de deu en fa un com el faria, normal, sense tenir valor, un altre de tres? "El teu dibuix no té cap valor. No t'hi has fet gens." Però si el nen de deu és retardat o bé no té cap destresa en l'art de la pintura, aleshores el mateix dibuix torna a tenir un valor destacable. Les qualitats, doncs, la persona, la cosa i la valoració. Els paràmetres. No parlem del dibuix en si, sinó de qui l'ha fet, en quines circumstàncies es troba ("té un gran valor dibuixar a les runes d'una paret de Sarajevo"), quines són les dificultats que ha hagut de vèncer. Parlem de si el projecte que s'havia traçat és superior a les seves possibilitats, si ha reeixit en aquest projecte o si s'havia d'haver plantejat una empresa menys arriscada. Els paràmetres. ¿És possible establir un consens per decidir quines són les qualitats en abstracte, sense saber l'edat del nen que fa el dibuix?
1.2 Persona que val. "El valor de la pedrera ha salvat l'equip de la derrota." Algú en descriu les qualitats, les analitza, i algú, també, considera que són les qualitats que s'han d'exigir per entrar a l'actiu de la societat anònima. Un valor és una inversió. I és sobretot com a inversió que té valor. La qualitat del valor, doncs, no és haver demostrat que tenia qualitats sinó haver passat pel garbell de qui decideix que ja pot entrar a la nòmina dels que tenen mèrit. Dels que tenen crèdit.
1.3 Abast de la força d'una paraula. Credibilitat. Mesura de la credibilitat, però mesura sense gradació. ¿El seu gest té una mica de valor? ¿La seva acció té un cinquanta per cent de valor? El certificat que valora, que dóna fe, no admet un terme mig, no admet matisos, valoració de les circumstàncies, de les tonalitats. O potser sí. Tot depèn de la imaginació del buròcrata. És cert que viu al carrer del centre, número trenta, és casat i té dues criatures: el certificat ho diu. També és cert, si ho diu el certificat, que li agraden la música d'arrels africanes i les pel·lícules pornogràfiques i que pensa que l'objecció fiscal és un acte de valentia. Té valor perquè està signat per qui pot signar-ho: el valor del certificat no és en l'adequació a l'evidència, sinó en la qualitat reconeguda de qui té l'autorització per signar-lo.
1.4 Els valors de l'estil. Tornem a la ciència. Algú sempre des de fora, sempre sense intervenir en el procés considera que cal definir, que cal argumentar. I la seva valoració criticada o assumida per una altra crítica s'aboca als llibres de text. Aleshores l'estil es torna relació de números correlatius que volen descriure el magma de l'artista. "Un dels valors d'aquest estil és haver servit de referència a qui de veritat havia d'innovar, anys a venir." Característiques sense connotacions, fredes. Catàleg. Com el catàleg d'un congelador, que n'especifica els litres de capacitat.
1.5 Teoria dels valors. "En una escala de l'u al cinc, ¿com puntuaria els següents valors?" ¿Hem d'adequar la nostra manera de fer, de ser, a la plantilla que hem (que ens han) dibuixat o hem de dibuixar esquemes que ens permetin de ser feliços? ¿El sentit d'apostar per uns valors està a tenir-los com a referència, com la llum del far, o a viure segons les expectatives que aquests valors preveuen? ¿Quina és la distància màxima des de la qual una embarcació ja no pot albirar el far? ¿Fins on ens podem allunyar? ¿Què és el que em commou? ¿Per què la commoció és alhora trauma i desvetllament?
1.6 Tot depèn. I la parcel·la que hem adquirit encara que mai variï d'orientació, encara que mai ens pensem que pugui variar és en el centre de la urbanització o en un vial sense sortida. Segons els plànols de l'arquitecte, sí, i a mesura que l'entorn es va fent habitable.
2.1 Davant l'anunci de la batalla (trompetes, ordres, arengues, proclames) la tensió s'apodera del combatent. No són tant els trets i la sang, com la maleïda vetlla i l'insomni persistent, els protagonistes de la sessió doble: el coratge de vèncer la incertesa, i alhora el valor infantil de lluitar contra el que s'anuncia com a cert.
2.2 Valor com a gosadia, meyspreu, irreverència. ¿No és cert, però, que tenir el valor de negar l'evidència és moltes vegades lluny de la ironia un acte més noble més desprès, menys calculador que no pas assumir les conseqüències de l'engany evident, de la trampa poderosa dels sentits?
3.1,2,3 Com si fossin coses de debò, representacions en què l'imaginari té més consistència real que no pas allò que podem palpar. Equivalències, equiparacions, "val per un pernil, els valors de la societat han baixat deu enters". Oceà de papers que són l'ombra d'altres papers que neden en l'univers pelàgic on, prop de les meduses, hi ha bussos enganxats ombres, també a les roques més profundes.
3.4 Novel·la social: L'usurer, assegut en un sofà d'escai, espera, pacient, que la lenta caravana de l'acumulació d'interessos s'aturi davant de casa seva. Quan arribi, el conductor baixarà del seient i li farà entrega de la bossa plena de plusvàlues, plors de nens famèlics i esforços de proletaris enfornadors.
3.5 Un mitjó de fang de color vermell que Émile encara conserva a la lleixa de la llar. Res més. El mitjó, i el dia que el va fer, a l'escola , i el dia que el seu pare, maldestre, el va trencar. I un altre dia, encara, quan tots dos el van enganxar amb cola d'impacte.
4.1,2,3,4,5 Sabent que ics té un valor de cinc, trobar el valor de i grega en l'equació 2x = (y/x)2 , sempre que la suma de factors aliens a l'examen (com ara el clatell de la senyoreta que seu al costat de la finestra que dóna al pati dels plàtans) no intervinguin en l'operació.
5.1,2 Novel·la negra: Silenci. Silenci. Batec. Panteix. Silenci llarg. Crit. Crit esquerdat. Silenci llarg. Més llarg. Udol. Sirenes. Clic de les manilles. Corredisses pel passadís. Esquerda de bisturí. Panteix compassat. Silenci. Esquerdes a la paret de la cel·la.
6.1,2 Drama romàntic: A la cara del president de la República, una piga. Com que no hi hauria de ser, l'oficina d'emissió de moneda retira l'edició del mercat. L'ex-amant del president, que li va pintar la piga amb el llapis de la luxúria, conserva tres segells. Amb això en farà prou per tenir una vellesa digna. Amb el valor facial de la seva aventura s'hauria mort de gana i de tristesa.
7. ¿Què us podré deixar, Bet i Clara, sinó la història de la caputxeta blanca (que cada cop explico pitjor, oi, Bet?) estirat a terra, a les fosques, al costat de la llitera?
8/9.1,2,3,4,5 ¿I no és cert que la paraula és l'energia que ens nodreix, a pesar de les pèrdues durant la digestió i l'absorció?
Girona, febrer
de1994
[ 1991 | LA BIBLIOTECA ]