Després d'uns quants anys
d'incertesa, es confirma. En el
mercat de divises, els clàssics
russos van a la baixa per falta de
compradors. Es poden trobar valors
interessants (Txèkhov, Tolstoi,
Dostoievski) a un preu de compra de 200
pessetes el plec d'accions.
Els inversors, en canvi, es decanten per les noves economies de l'est, sense tenir en compte les fluctuacions d'alguns dels seus valors. Un dels factors a sospesar és que el mercat s'ha dinamitzat per la competència que han generat dues empreses ja consolidades: Kundera i Hrabal, membres honorífics de les borses de Praga i Brno, respectivament. En els darrers temps es perfila un lleu avantatge d'aquesta última empresa, gràcies a una forta inversió provinent de Budapest, l'anomenada injecció Esterházy.
Contra totes les previsions dels nostres preuats experts econòmics s'espera un augment de les divises produïdes per les traduccions de Toni Morrison. El dòlar ha estat el gran beneficiat en aquesta jugada econòmica, en la qual el mercat català sempre més preocupat per la síndrome del crack del 1714 que no pas pel mercat de divises no ha participat. De tota manera, la borsa de Nova York té valors que no necessiten l'empenta econòmica de les autoritats monetàries sueques, com William Kennedy, Philip Roth o John Updike.
Pel que fa al mercat català, es continua a l'espera de la jove promesa que el revaloritzi. Urgeix un pacte pressupostari a la recerca d'un tipus d'interès per salvar la caiguda que els pessimistes diagnostiquen a la literatura catalana. Hem pogut esbrinar algunes de les conclusions a les quals han arribat els analistes en l'elaboració de l'Informe sobre l'Estat de la Qüestió (IEQ). Tots els experts adverteixen que no és rendible produir en català. Malgrat aquesta asseveració, hi ha molts accionistes que generen valors en aquesta llengua. Una paradoxa que en una economia de lliure mercat no té explicació. Els executors de l'IEQ han declarat no entendre aquestes &laqno;actituds masoquistes».
En l'àmbit editorial s'incrementen les temptacions de llançament d'una OPA de lletres. Aquesta Oferta Pública d'Adquisició pesa, com una amenaça, sobre l'escriptor que veu com els seus valors se situen en un segon pla per mor de la rendibilitat. També es demana sovint al crític que assumeixi la crisi econòmica de les empreses que aposten per una llengua valorada, devaluada i revaloritzada.
Continuant en el mercat català, pel que fa a l'emissió de beques institucionals, augmenta el nombre d'escriptors que s'hi aboquen per poder cotitzar. Són els anomenats tipus de deute que obliden les obligacions a curt termini. Les veus amb sentit comú i els especialistes en economies de subsistència
es pregunten com l'Estat pot invertir diners públics en empreses privades sense una selecció prèvia i acurada dels empresaris, en base a criteris de qualitat i capacitat. Les mateixes veus proposen aplicar l'exempció fiscal als productes de luxe afavorint-los amb avantatges econòmics, sense taxes de descompte.
Entrant en un àmbit més global, es recomana invertir en Bons de l'Estat, per no perdre's l'oportunitat d'apostar per valors de borses espanyoles com Espinosa (Múrcia), Landero (Badajoz), Caballero Bonald (Jerez de la Frontera) o Gil Calvo (Huesca). Veus diverses que demostren com la inèrcia de l'impuls alcista en el mercat espanyol de valors es prolonga.
Per altra banda, els especialitzats en accions segures adverteixen que els best-sellers no sempre són valors a l'alça. No hi ha guanys sense risc, encara que es coincideix a afirmar que invertir en llibres de receptes o d'autors que surten per la televisió és una aposta segura. Àdhuc, invertir en llibres de receptes d'autors que surten per televisió és el millor negoci que es pot fer en borsa. Per aquesta via, es constata com la cotització d'accions representatives de societats buides de contingut puja fins al màxim permès. La frenètica activitat borsària continua, doncs, centrada en els títols de major liquidesa i solvència.
Convé també informar que l'índex James Joyce (grau de dificultat d'una obra) ha patit un sotrac aquests darrers mesos. S'han devaluat moltes obres que demanaven concentració per part de l'accionista a causa de l'anomenat fenomen Pennac, que, contra totes les previsions, ha contribuït a una major relaxació de la comunitat d'inversors. Molts d'ells, amb l'excusa de no obtenir guanys immediats en forma de plaer, han renunciat a comprar grans valors al·legant el seu grau de complexitat. El mínim esforç segueix sent la tònica del mercat que repeteix la mal entesa consigna liberal d'Adam Smith&Co: &laqno;laissez faire, laissez passer, le monde va par lui même.»
A. Castells, Borsa de valors...
[ 1991 | LA BIBLIOTECA ]