És la mundialització

Després de la reunió d'empresaris i consellers d'ahir a València un periodista de VilaWeb va demanar a un dels protagonistes del ram econòmic quina raó hi havia per a aquest sobtat enamorament entre el País Valencià i Catalunya. I la resposta no deixà lloc a dubtes: 'la globalització'. Va dir que ja no era hora de discutir dins Espanya o amb Espanya, sinó d'adonar-se que en el marc de la mundialització anar per separat era, simplement, suïcida.

És cert que la mundialització fa canviar moltes coses. La dimensió dels negocis, especialment en economies molt exportadores com la nostra. Però també la competència. I l'abast de les infrastructures. I els eixos. Madrid pot ser, de sobte, un eix que xucla Portugal perquè l'estat s'afebleix. Però per la mateixa raó és possible que Barcelona i València tomben cap al nord, també perquè l'estat s'afebleix i emergeixen amb força els espais naturals.

No seré jo qui es queixarà. L'argument em sembla secundari. M'interessa que anem junts, i si la mundialització hi ajuda, benvinguda siga. Però totes les coses tenen un preu. Està bé que ara tot siguen flors i violes i que el govern valencià pose en relleu quantes coses ens uneixen amb Catalunya. Fantàstic. Però com quadra això amb el fet de tancar TV3? O amb el de continuar perseguint les universitats per la defensa del català? O amb el de fer fora Batiste Malonda de l'emblemàtica direcció de l'escola d'Almoines? No diré que una cosa impedesca l'altra ni negaré que calga temps per a fer qualsevol viratge. Però tampoc no podem deixar passar qualsevol cosa en canvi de bones paraules i d'un parell de Power Points.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet