Opinió

 

<2/88>

Vicent Partal

09.05.2008

Mònica Terribas

El nomenament de la cúpula directiva de la Corporació Catalana de MItjans Audiovisuals ja s'ha completat, i entre els noms que hi tenen responsabilitats hi ha el de Mònica Terribas. Que assumesca la direcció de TV3 una periodista com ella és una notícia excel·lent i engrescadora. Però la tasca no li serà fàcil. Perquè el problema de TV3 i, segurament, el de la Corporació en general no és una qüestió de noms.

Sabem que Mònica Terribas hi aportarà allò que fa anys que reparteix cada nit des del seu programa: passió, capacitat intel·lectual, rigor, independència de pensament, confiança en la qualitat i compromís. És molt això, i en un altre moment fóra més que suficient. Però ara el món de la comunicació viu un moment molt complicat, i una estructura com la CCMA el sofreix d'una manera especial.

La corporació necessita reinventar-se, si no vol acabar en una situació molt complicada des de tots els punts de vista. Ho ha de fer perquè el seu creixement és insostenible, perquè s'han multiplicat els emissors, perquè una revolució tecnològica enorme amenaça el seu paper tradicional i perquè el gegantinisme cada vegada sembla menys apropiat per a una època com l'actual, en què la flexibilitat i la capacitat d'innovació són essencials. No és una tasca fàcil i per això calen decisions radicals que reclamen molt de coneixement i molta autoritat, especialment molta autoritat moral, molt de lideratge. I ací topem amb un fet que pot ser un llast greu: el nomenament d'un consell de govern tan polititzat com el que pilota la corporació va ser un mal començament. Un mal començament perquè condicionarà negativament tota actuació que es puga fer des d'ara, i un mal començament també perquè, després de redactar una bella llei, els partits han deixat clar que prims que són els límits d'independència professional que volen consentir. Molt.

Això és una pena, especialment perquè un país com el nostre necessita també mitjans públics forts i perquè, precisament ara, les amenaces que els assetgen es multipliquen. Aquests darrers dies hem vist amb claredat com alguns grups mediàtics, com ara el Grup Godó, emprenien una ofensiva poc dissimulada contra el finançament dels mitjans públics amb arguments que ignoren deliberadament el paper i la responsabilitat que la Corporació ha tingut, aquests vint-i-cinc anys, en la construcció d'un marc nacional de comunicació. Un paper i una responsabilitat que esperem, i ho dic també des d'una empresa privada, que continuen fent durant molts anys.

Editorial