Opinió
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015
-
'Se puede' o 'no se puede'?
Marta Rojals
23.06.2015
Vicent Partal
30.04.2008
Zaplana no enganya
De Zaplana, se'n poden dir moltes coses. Moltíssimes. Però té en favor seu que no enganya. Tota la seua vida política ha estat marcada pels negocis. Pels negocis que ha pogut fer o pels negocis que la política li ha deixat fer. No costa, doncs, gaire d'endevinar per quina raó abandona ara l'activitat parlamentària, i qui sap si la política i tot: pels negocis. A Telefònica en farà més que no al Congrés dels Diputats espanyol, i segurament d'una manera més ràpida i tranquil·la. Com fan Jaume Matas i José María Aznar. La resta, drama partidista inclòs, és tot 'atrezzo'...
Personalment, m'alegre que desaparega de la vida política. Zaplana ha representat, per mi, allò que de pitjor té la política entesa com una via de creixement professional. Des dels llunyans temps de Benidorm Zaplana s'ha destacat més pels batibulls econòmico-financers en què s'ha ficat que no per la política. Del seu pensament, no n'hi ha notícies, però de la seua capacitat de connectar gent i negocis, se'n podria parlar anys i panys. Això, connectar gent amb negocis, no és necessàriament dolent, però en el cas de Zaplana tota suspicàcia és poca. Perquè des dels famosos enregistraments del Cas Naseiro, l'any 1990, ningú no pot ignorar que la seua visió de la política ha estat de fer-ne un trampolí per a guanyar diners i més diners. Cosa que, personalment, considere una indecència.
PD. Telefònica ja sap què fa?
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











