Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

06.02.2015

Vidal l’expulsen per nosaltres

Ahir va quedar clar que el Consell General del Poder Judicial planifica l'expulsió del jutge Santiago Vidal. Tal com explica avui Josep Casulleras, ara només és cosa de trobar el moment de fer efectiva la decisió. Serà un dimarts, segurament. Molt probablement, el darrer dimarts d'aquest mes de febrer.


Santiago Vidal serà expulsat de la carrera judicial i perdrà la feina i el sou. Serà expulsat no pas per haver redactat una constitució en el seu temps de lleure, sinó per haver redactat una constitució per a la república catalana, concretament per a la república catalana. Quant a l'actuació del CGPJ, seria tan poc raonable l'una cosa com l'altra. Però, quant a nosaltres, és radicalment diferent. Santiago Vidal l'expulsen per nosaltres, l'expulsen perquè aquest país ha convertit la independència en una possibilitat immediata i això ha desfermat la por i la histèria a Madrid. En qualsevol altre supòsit hauríem de reaccionar contra allò que evidentment és una injustícia, però el fet que siga expulsat per nosaltres ens obliga encara més.


I què farem? Més de quinze mil persones hem signat un manifest de suport, que ha estat convenientment enviat al Consell General del Poder Judicial. Acabarà en una paperera, ja ho sabem. De manera que, demane, què més cal que fem? Com hem de protestar contra aquesta aberració? I faig la pregunta directa: com hem d'ajudar un magistrat que perdrà la feina immediatament a passar el tràngol?


Qualsevol idea és bona, perquè l'única cosa que no podem acceptar és la inacció, no fer res. Santiago Vidal ha estat escollit per algú perquè siga el cap de turc, com una amenaça als funcionaris de l'estat disposats a donar la cara per la independència. Santiago Vidal ha estat escollit per algú per a demostrar que l'estat et pot arruïnar la vida si fas costat als rebels. Santiago Vidal ha obligat Espanya a mostrar la cara més fosca que té. I això, tot això, ens involucra a nosaltres i és també una responsabilitat nostra, que no podem defugir de cap manera. Ells ens han volgut donar una lliçó i això ens obliga a donar-los una lliçó a ells. Propostes?





L'opinió dels subscriptors. 


(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)




Amadeu Abril


A la llarga: Estrasburg (Tribunal Europeu dels Drets Humans) i que Vidal vs Spain ampliï i substitueixi Kudeshkina vs Russia en l’àmbit de la llibertat d’expressió dels jutges i la proporcionalitat o no de determinades sancions (a apart que aquí la llibertat de consciència juga tant com la d’expressió o més).

A mig termini, mobilitzar la gent de MEDEL (http://www.medelnet.org), Magistrats Européens pour la Démocratie et les Libertés, l’associació europea de jutges. Cal fer passar el missatge a Europa que això són represàlies purament polítiques, sense cap base professional, per les pròpies idees, no per actes dins la judicatura.

A curt termini, aquí… no ho sé. El cas dels jutges és un pèl especial perquè tenen un deure de prudència específic, dificílment atribuïble a tots els altres funcionaris. I si cal fer pressions polítiques han de ser sobre òrgans polítics, no judicials, que serien mal compreses fora, per molt que ens hi esforcéssim. I això és el que és, no? Un cas polític, per idees polítiques, amb sanció d’intencionalitat política, no pas un afer judicial en cap mesura.

I a nivell personal? No ho sé, tampoc. Suposo que dependrà una mica del que ell vulgui fer (per molt que recorri, la sanció seria executiva i l’expulsió per tant, encara que provisional, efectiva).



Oriol Magrinyà


Ens trobem davant d'un d'aquells (aparentment) petits moments que són crucials. L'Estat llança una advertència, i farà una lectura de la nostra reacció. Ens agradi més o menys aquesta proposta de constitució, si ara deixem desamparat Santiago Vidal, l'Estat haurà guanyat una batalla importantíssima: qui voldrà ser el següent? Qui es voldrà jugar el lloc de feina, tota una carrera professional, per comprometre's amb el país, sabent que quan vinguin maldades es trobarà sol?


Dit això, la nostra reacció ha de ser contundent, però alhora sostenible i efectiva. Que inquieti l'Estat, i que la poguem mantenir en el temps o repetir tants cops com calgui.


Vull dir que no es tracta de convocar, posem per cas, una gran manifestació (o si més no, no només), que l'Estat pugui ignorar i que per molta prova de força que signifiqui, no tingui impacte pràctic.


Més aviat, penso, hauríem de pensar en apel·lacions a instàncies europees i internacionals de defensa de les llibertats civils i els drets humans. Mostrar al món que l'actuació de l'Estat és cada cop més antidemocràtica i indefensable.


També és una bona ocasió per exigir que els partits progressistes o constituentistes es mullin. Al congrés espanyol i al Parlament Europeu.


El cas de Santiago Vidal no és el seu cas. És el nostre. El de les nostres llibertats. És, de fet, la primera batalla real que ens planteja l'Estat espanyol. Els deixarem guanyar sense combatre?




Geoffroy Lourdou


Sé pas exactament de quina forma cal que la societat catalana reaccioni (una manifestació de més ni li farà pessigolles a l'estat espanyol...), però ho cal fer. Ho hem de fer tothom i hem d'aprofitar l'avinentesa per recuperar la iniciativa, perquè ja hem vist com el partidisme pot fer trontollar tot el que hem construït fins ara..




Cesar Torras


Penso que el magistrat Santiago Vidal ha fet i està fent un gran servei a la futura república catalana i que d'aquí en endavant en seguirà fent si sabem com fer-li costat.


Hauríem de fer una recollida de signatures demanant al govern de la Generalitat que el recolzi de la manera que el mateix govern trobi oportú de fer-ho, assegurant-li un sou equivalent al que té. O una pensió fins que Catalunya tingui el seu estat propi.


Després, amb l'estat propi, la cosa ja serà més fàcil




Linus Fontrodona


L’actuació més clara, neta i efectiva seria que els nostres representants al Parlament exercissin la sobirania que van declarar ja fa temps, de manera molt majoritària, i declaressin la independència de Catalunya d’una vegada per totes. Complirien així la voluntat d’un mínim de 1.900.000 persones, d’acord amb els resultats de la consulta del proppassat 9 de Novembre, a més a més de protegir de la millor manera possible l’esdevenidor del jutge Vidal –i també de moltes altres persones que es troben ara mateix amenaçades per l’Estat espanyol, explícitament o no, pel sol fet de ser independentistes alhora que tenen alguna mena de responsabilitat pública.Em fa tot l’efecte que qualsevol altre protesta menor, ciutadana o institucional, que es pugui arribar a organitzar, no només suposarà perdre el temps, sinó fer el préssec i, probablement, el ridícul. Al punt on som, l’única defensa digna i efectiva de debò davant la cabassada d’atacs, greuges, humiliacions, furts i espolis que no parem de patir és exercir definitivament la nostra sobirania. Tota la resta són punyetes. I, al capdavall, errors gravíssims que no acabarem mai de pagar prou.Dit això, també vull dir que, per desgràcia i vergonya nostres, farem de tot menys això que cal fer. Com gairebé sempre. 




Joan Ferrer


Que el Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya el contracti com a Assessor per a l'Estudi d'un Nou Model d'Administració de Justícia.


Crec que la nova Catalunya ha de tenir el dret a tenir una Administració de Justícia que funcioni com un rellotge!



Víctor Serra


S'ha de portar la denúncia a organismes, associacions i mitjans internacionals.




Joan Goma


L'acció del govern espanyol no és contra el jutge Vidal sinó contra tots els funcionaris de l'estat a Catalunya. Els vol enviar el missatge de que si no es posicionen de forma salvatge contra Catalunya els ho farà pagar car.
L'única resposta eficient que podem donar contra aquest missatge és demostrar que qui es posicioni a favor de Catalunya hi guanyarà molt més del que el govern espanyol li pot fer perdre.
Ja va sent hora que ens hi posem seriosament a la construcció de les estructures d'estat i el sistema judicial n'és una de fonamental. Segurament el govern català no ho pugui fer de forma descarada mentre no es desconnecti d'Espanya. Però el 9N varem aprendre cóm fer-ho sense necessitat del permís d'Espanya: sense escriure-ho al DOC, sense ficar-hi diners de la Gneralitat, amb el suport de voluntaris, amb finançament privat i voluntari, però amb el lideratge i la imatge pública del President i del Govern del país.
El mateix  dia que el jutge Vidal sigui expulsat de la judicatura espanyola ha d'ocupar una plaça de jutge al sistema judicial de la República Catalana amb el mateix sou i drets que té ara més una condecoració solemne. Proposo que el president de Catalunya el nomeni magistrat del Tribunal Suprem de la República Catalana.




Joan Ortí


Al marge de si la proposta del jutge Vidal sigui mes o menys encertada i/o elaborada en el seu contingut com deia ahir un article d’en Pere Cardús,  el que em preocupa es que personatges com ell siguin menystinguts i arraconats per la màfia espanyola i el poble català no els defensi de les urpes de l’estat franquista.


No ens podem quedar mirant per la finestra com acaba tot plegat, hauríem d’omplir totes les places per protestar per l’amenaça de fer-lo fora de la judicatura. (No és una qüestió de si el farem màrtir o li donarem un excés de protagonisme). Però tampoc valen simples paraules de solidaritat, perquè vulguem o no, estem parlant d’elaborar entre tots la constitució catalana, la seva es una proposta mes, i en tot cas ha servit perquè la ciutadania en general, estigui mes sensibilitzada positivament, i n’és una mostra la gran quantitat d’esmenes que s’han tramitat.


Resulta que estem parlant d’elaborar la constitució de la nostra república catalana, això no es una cosa del jutge Vidal i del seu equip, això es una cosa de tots els que volem la independència de Catalunya.



Josep Joan Aguilera


Jo el proposaria com a assessor jurídic de la Generalitat a totes les oficines estrangeres, segur que seria útil per a Catalunya, i el seu cas s'esbombaria pel continent.




Josep Selva


El que no pot fer l'exercit amb uniforme de camuflatge ho fan els jutges amb l'uniforme ridícul de les togues. És el de sempre: qui jutge al jutge, qui vigila al policia?.Els soldats, com el jutge Vidal, que es neguen a las disciplina cega, son afusellats com a exemple. En diuen delmar, diezmar, matar-ne un de cada deu com a escarment. La solució és la que tard o d’hora s’haurà d’aplicar si es vol ser independent: no reconèixer l'autoritat de la justícia espanyola. Solucions “imaginatives”? (signatures, concentracions, manifestos, resolucions...) les que vulgueu però sense efectivitat. Proposta: no esperar mes.



Francesc Aguilar


Aquesta intenció de l'aparell de l'estat espanyol mereix respostes com a mínim a tres  nivells, l'àmbit pròxim dels jutges, l'àmbit dels funcionaris i l'àmbit de tots els catalans, que és el que reclama l'editorial. Cap també l'institucional del parlament i el govern de Catalunya.Si ens circumscrivim al de la ciutadania, propostes? La resposta inmediata és la convocatòria de manifestació al carrer o concentracions davant les institucions corresponents.  Suposo que la ANC , Omnium etc serien les entitatss més adients, però encara més que el cercle corporatiu dels jutges fos el convocant.
Quant a activisme, podriem començar tots a redactar variants personals de les constitucions que corren i fer-les com més públiques millor. Jo particularment estic redactant la "Constitució de la República Catalana de Francesc Aguilar". També sóc funcionari, vull saber que pensen fer amb mi.


Pau Pinós


Crec que el president Mas l'hauria de nomenar conseller de justícia immediatament després de la sentència.



Josep Blesa


Com tu dius sovint, Vicent. En aquest moment de confusió. “Fuzzy Time” España ens torna a vindre a socórrer-nos-en.


Declarem el més aviat la DUI i passem al tema següent. Si “toquen” Vidal se’ls ha acabat el bròquil, perquè ací cada dia pinten menys que fava.


Per cert, Santiago, quin bunyol de preconstitució!


Us hi propose de fer-ne una de la Confederació dels Països Catalans. Directament. Cal empènyer des de més lluny. En Santiago Vidal serà  el primer ministre de justícia de la República del Principat.


I això, està a tocar.




Salvador Rofes


La veritat és que no se el que hem de fer: més manifestacions? enviar escrits? mobilitzar les xarxes? Per a mi el que faci el poble en aquest cas serà premonitori de la nostra capacitat de mobilització. Si no fem res ja ens podem anar acomiadant de vel·leïtats independentistes


Vull recordar que el President i dos consellers estan imputats i que els diputats catalans "presuntament" independentistes continuen ocupant lloc i cobrant cada mes del Congres i del Senat. Hi ha hagut alguna mostra de suport al president Mas i les dues conselleres?


 Al menys, a en Santiago Vidal se'l rifaran per aconseguir que vagi en un numero molt alt en alguna llista electoral. Però això no es cap excusa per la inacció.



Josep Usó


Realment, la indignitat mostrada per l'Estat Espanyol és esfereidora. I ara mateix i en calent, no tinc cap proposta concreta, però sí que puc aportar una idea. Si ell està sol, l'expulsaran de la judicatura, li treuran la feina i no passa res. Però si tots fem alguna cosa, ja no és el mateix. Si és un ciutadà el qui els planta cara, els és fàcil véncer. Si en som molts, no poden gran cosa. Si som tots, estan perduts i acabats. 
Possiblement, només de moment, es pot anar signat un altre manifest de suport cada mes, o cada setmana, o cada quan siga. En el cas del metro de València, ha costat, però ha acabat rebentant els murs de silenci. O també es pot buscar el ressó d'aquells que tenen possibilitats mediàtiques. O organitzar propestes, tipus cassolada, o manifestacions de supert.Una altra proposta és, ara que venen eleccions municipals, no votar sota cap concepte, aquell partits o candidats que donen suport a aquella convivència amb aquesta gent que l'únic que pretenen és continuar vivint de nosaltres. En biologia, d'això en diuen paràssits. Tot això de moment.




Lluís de Yzaguirre


L'endemà mateix, el nostre Govern l'ha de contractar d'assessor amb el mateix sou. Estaria bé que pogués donar suport a tots els que, després d'ell, seran víctimes de la Inquisició judicial espanyola.




Jordi Pedemonte


La única proposta en que puc pensar és en la independència, cosa que els nostres polítics s'han encarregat de fer impossible.
Algú recorda l'olor previ a la pluja, o el tic tac del rellotge?


Malauradament no tenim força per aturar un govern que ignora sistemàticament tot el que calqui ignorar per fer el que vol, ni tan sols s'amaga o dissimula.




Sebastià Batlle


Hi ha que pel motiu que sigui, per mostrar-se poderós, ect., ect. s’ ha de posar tots els poders al seu costat. Bé, com és que certs actes delictius d’ acusació els fan allargar tant i tant?, perquè prescriguin ?. Recordeu el cas “Rasputin”, (anar de turisme sexual pagant  amb els impostos del poble) i a aquí no passa res. Quants altres casos més i que no surten a la llum, posant-se al costat als anomenats poders o institucions ?. Tinc els meus dubtes de certs actes de ........ que s’ han produit en certs temps (una manera de guanyar suport). Sigui al Tribunal de drets humans, o a Estrasbourg, o a ......., però sí, s’ ha de fer alguna cosa. Fa uns 50 anys una persona va dir que Espanya és un pais de pirates; ara veig i sé clarament perque ho deia. Quedi clar, no acuso a tots els espanyols, només als hidalgos que fan esclau al poble. 




Ramon Pruneda


Crec que la vàlua i valentia de Santigo Vidal es mereix un reconeixement públic al més alt nivell.

Per una part, crec que pot haver-hi la possibilitat de anomenar-lo per un càrrec de confiança de la Generalitat, com assessor jurídic, no tant sols com a reconeixement, si no a més per la seva vàlua professional.

I per altre una declaració pública, institucional i solemne per part de la Generalitat, els partits polítics del Parlament que es solidaritzin amb aquesta, juntament amb l'ANC, Omnium i Ajuntaments per la independència, i totes aquelles organitzacions cíviques i professionals que es volguessin adherir. Un acte que tingués ressò nacional i internacional.

Editorial