Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Marta Rojals

17.12.2013

Aquesta pobra gent

El cap de setmana, una ex-ministra de Zapatero dita Maria Antonia Trujillo feia apologia de l'estultícia llançant la següent piulada a Twitter: 'Vejam: per a quins assumptes importants serveix, saber català?', com aquell qui demana 'Per a quins assumptes importants serveix, ser pèl-roig?', i als catalans que ho llegíem en directe ens va explotar el cervell: no ens cabia la pregunta al cap.


Amb tot, com que som gent acostumada a tractar amb la baixesa, vam davallar al nivell de la sola de les nostres sabates per provar de fer-li entendre tot d'obvietats que la pobra dona no podia capir de cap manera, i que tenen l'arrel en un fet ben simple: el català és per als qui parlen català com el castellà és per als qui parlen castellà. La frase és de l'Espinàs, i ja em disculparà que la citi fins on em permet la memòria. Si la senyora Trujillo fos capaç d'entendre analogies així de senzilles, al país que la va tenir de ministra potser hauria arribat a presidenta, o fins i tot a consellera assessora d'un banc.


Tanta desconfiança que tenen els anticatalans pel sistema educatiu de casa nostra, però ja m'agradaria saber què els ensenyen, a ells, a l'escola. Només que la senyora Trujillo hagués accedit a saber les manifestacions de caire cultural, científic, legislatiu, epistolar, familiar, amatori, etcètera, que al llarg de la història s'han prohibit de fer en català, no li hauria calgut preguntar tantes rucades a Twitter.


Doncs aquest és el nivell, senyores i senyors: avui és una ex-ministra espanyola que no sap per a què serveix un idioma; ahir era una assessora del ministre d'Educació espanyol que trucava a la UIB demanant: 'Quant cobra Ramon Llull per dirigir la càtedra que porta el seu nom?'; abans-d'ahir era una consellera d'Educació balear que passava per un traductor automàtic el discurs que havia escrit en castellà, i donava per bo que un tal informe PISA li quedés com a informe 'Trepitja'; i l'altre un president d'estat que, amb cinquanta-vuit anys d'accés a la cultura, encara no vol ni pot pronunciar 'seny' o 'Companys' amb correcció.


És que de debò, eh? Aquesta pobra gent, als catalanoparlants no ens poden pas representar ni que ho vulguin. Si més no, no ens poden pas representar més que als parlants de l'arameu o del turc. Recordem Machado, ja que avui anem de cites: 'Castilla miserable, ayer dominadora,/ envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora.' I recoi, és que sembla que aspirin a ser potència mundial de la ignorància! En fi, sort que nosaltres ja ens n'anem, perquè més vergonya ja no ens la poden fer passar, i més temps no ens el poden fer perdre. Ja ens sap greu pels qui els hagin de continuar patint.


Postdata: L'ex-ministra va acabar protegint el seu compte de Twitter no pas per vergonya, no, sinó perquè no donava l'abast amb els qui encara tenim aquell tic prehistòric de la pedagogia, altrament dit picar ferro fred. Als qui encara somien que aquest supremacisme lingüístic s'esfumarà amb el toc màgic d'una vareta federalista –fins i tot el Harry Potter ho donaria per perdut–, potser els interessarà de saber que la senyora Trujillo, lluny d'avergonyir-se de la seva curtesa, s'hi va delectar fins acabar informant el públic, estarrufada, que aviat reobriria el compte: i aleshores 'tindré 3.000 seguidors més ;-P'. Amb l'emoticona que fa llengotes se'ns acabava de pixar al damunt. I nosaltres, rucs de sorprendre'ns-en: si el públic li premiava la ignorància, no podíem pas pretendre que no se'n vantés.

Editorial