Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Andreu Barnils

28.10.2012

La revolta dels xarnegos

Sí, jo també sóc dels qui s'emocionen quan veig xarnegos independentistes. Mira, no hi puc fer més. A mi, vídeos com aquest m'arriben al cor. Ja sé que és propaganda electoral, però m'emociona igualment. I no sóc l'únic, que ja l'han vist 20.000 persones, i va pujant. Què dir del Fundador, el pastor que va aparèixer al 'Salvados', al costat de l'Évole i del Pujol. Però la meva favorita continua essent l'Encarnación. Potser perquè vaig tenir el plaer d'entrevistar-la. Sí, jo també al·lucino amb la revolta dels xarnegos.


Tot ha canviat. Per començar, la paraula ha tornat amb tota la força i plena d'orgull. Crec que no m'equivoco quan dic que només una minoria la fa servir en sentit despectiu. La majoria escrivim la paraula 'xarnego' com qui escriu la paraula 'bonic'. Per descriure. Fa dos anys això no passava. La paraula havia desaparegut del mapa i no es feia servir. Ara, potentíssima, la paraula 'xarnego' ha tornat. Un signe més que els xarnegos sou, en aquests moments, els protagonistes del partit. Els fills de la barreja, els galaicocatalans, sou els reis de la partida en el moment que es juguen els minuts finals.


Aquesta és una idea que, a alguns catalans de tota la vida, els podria fer patir molt: resulta que va i després de tres-cents anys, al darrer minut del partit, el gol de la victòria depèn del Martínez. Passarà. Això passarà davant el silenci d'una urna. Si Martínez marca, passem l'eliminatòria. I si no, eliminats.


Literalment.


Tot i ser un mil·lenari, tot i ser un d'aquests que té un cognom que fa segles que corre per aquí, i que deu aparèixer als arxius parroquials del collons de romànic català, no és pas això que em fa patir. Jo no tinc cap dubte del sentit del vot dels meus cosins xarnegos. Cap dubte. De fet, un dels grans gols recents que recordo, el va marcar un tal Rubianes. Ho va fer amb el cap. Rubianes, a més, va deixar deixebles. Vull dir que no, que no és això que em preocupa a mi. A mi, el que em preocupa és que, amics xarnegos, no solament teniu el protagonisme, sinó que teniu tota la pressió. L'altre dia ho deia amb totes les lletres Joaquín Leguina, durant dotze anys president de la Comunitat Auònoma de Madrid, en un article titulat La hora de la verdad : 'El PSOE (con o sin el PSC) es preciso que olvide ese estúpido 'horror al lerrouxismo' que se impuso durante la Transición.' Vull dir amb això que us voldran dividir, enfrontar, confondre i violentar. Vindran a fer mal. Si la violència espanyolista apareix, si el lerrouxisme de Leguina i companyia treu el nas, no serà pas al barri de l'Eixample, sinó als carrers de Cornellà. No ens enganyem: que Mas sigui independentista, a tot estirar els sorprèn. Però que l'independentista es digui Martínez, això no solament els sorprèn. També els violenta. Mira, són així de racistes. Si els lerrouxistes provoquen conflicte social, veurem noies catalanes de l'Hospitalet agredides pel carrer, amb un cartell penjat al coll en què uns ciudadanos hauran escrit 'Charnega agradecida'. Sí, els lerrouxistes podrien provocar el famós conflicte social sobretot entre xarnegos. La por que tinc no és que ens barallem entre catalans de tota la vida i catalans d'adopció, sinó que ens barallem entre xarnegos i xarnegos.


És la depuració xarnega allò que em fa patir. L'esbandida d'espanyols que han arribat en so de pau. No seria la primera vegada que passa:'Abans d'entrar a Catalunya les tropes franquistes van rebre l'ordre de tornar a Saragossa, on van ser desarmades perquè les autoritats militars sospitaven dels desertors. Entre el 2 i el 10 d'octubre van formar petits grups, se'ls van endur en un ras darrere l'Acadèmia Militar de Saragossa i els van afusellar. Dels 300 assassinats, 218 eren navarresos' (Paul Preston, 'Spanish Holocaust'). Segons Preston, el batalló navarrès, un cop depurat, va ser escollit per a entrar a Barcelona. 'Se'ls va concedir aquest honor, segons un funcionari britànic present al quarter general de Franco, 'no perquè lluitessin millor, sinó perquè odiaven millor --és a dir, quan l'objecte del seu odi era Catalunya o els catalans' (Paul Preston, 'Spanish Holocaust').


Xarnegos catalans. Catalans d'origen espanyol. Nous catalans. Els altres catalans. Catalans i prou. Galaicocatalans. Andalusocatalans. Catalans de Navarra. Poseu-hi el nom que vulgueu. Digueu-ne com vulgueu, que sabeu perfectament què us vull dir: amb vosaltres, això ho tenim guanyat i el procés és im-pa-ra-ble amb la revolta dels xarnegos. Precisament per això us tiraran rocs: perquè vosaltres sou fars del camí.

Editorial