Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Marta Rojals

12.03.2012

Reflexions des de sota l’aigua

Reflexió de llengua catalana:


Situem-nos a dijous passat. Les tertúlies radiofòniques bullien a l’espera que el TSJC es pronunciés sobre el cas de les tres heroiques famílies unides per la il·lusió de dinamitar el model educatiu català. En aquest context, les ones de la ràdio nacional de Catalunya van llançar al món la veu d’un senyor director de diari parlant de la immersió ‘llingüística’. Així: amb la ela palatal de ‘lluç’. Tot i que era dels qui hi tertuliaven contra, amb la seua pífia, sense voler, hi aportava un argument a favor.


Reflexió de matemàtiques:


A casa nostra hi ha 600.000 famílies usuàries de l'escola en català, de les quals tres han denunciat que els seus xiquets estudiessin en aquesta llengua infecta i tocacollons. Com que servidora és bilingüe, els en farà la traducció a l’idioma de les matemàtiques, que és universal: vostès, els denunciants, representen un 0,0005 per cent del total de més amunt. En un estat en què les majories s’eleven a la categoria divina, ja és curiós que, de tan poca cosa, se n’hagi organitzat un rebombori bíblic d’aquestes dimensions. Esperem que no sigui perquè nosaltres ens considerem igual de poca cosa, i ells se n’aprofiten.


Reflexió de física:


Per explicar el fenomen anterior hem de partir d’un factor físic determinant: l’eco. És evident que som davant un poderós efecte ‘timbaler de Vallecas’ causat per la reverberació d’aquest minso 0,0005 per cent a les parets de tota mena de cavernes mediàtiques i amplificat pels aparells polítics, civils i militars afins. Si no, ja m’explicaran com les pessigolles d’un 0,0005 poden arribar a tenir amb l’ai al cor el gruix de plataformes lingüístiques, entitats filològiques, conselleries, òmniums, somescoles, ampes, pampes, pums i pams de tot un país. Quanta energia malbaratada a seguir el ritme de timbals fantasma! Fer-ne el càlcul en kilojoules també podria ser un exercici interessant.


Reflexió de ciències socials:


Segons que opina una de les mares coratge del cas, la llei d’immersió lingüística és comparable a les lleis racistes dels Estats Units que prohibien als negres de barrejar-se amb els blancs als autobusos. I això ho diu la gran justiciera que demana als tribunals tot un autobús solet per als seus fills ‘porque yo lo valgo’. Ja ho veuen: tota una Rosa Parks de raça disposada a lluitar fins on calgui per instaurar la segregació on no n'hi ha hagut mai. Ves si això no és confondre el blanc amb el negre i el negre amb el blanc. Però el daltonisme ja és més matèria de la classe de naturals.


Activitat extrascolar a la piscina, iniciació a la immersió:


Equipament necessari: ulleres aquàtiques, tub respirador, aletes, vestit de neoprè, cinturó de ploms. Les ampolles, les hi posa la casa. Se n’adonen? Immersió, submarinisme, busseig, són termes que suggereixen la introducció en medis que no ens són propis, mentre que, per a trepitjar terra ferma, no cal tant d'equipament. A terra ferma l’oxigen es respira directe de fàbrica, sense ampolla. Sense cinturons que ens pesen, ni vestits que ens comprimeixen. Aleshores, no seria més exacte de dir-ne 'normalització' i prou? ‘Normalització’, que ve de ‘país normal’... Però, és clar, ara que hi penso, tampoc no seria el cas.

Editorial