Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

27.09.2011

Si esquivem la llei, de què ens val el Parlament?

I ahir el conseller de cultura i uns personatges nefastos, que no han parat de boicotar durant anys la presència del català al cinema ,van presentar un acord, molt celebrat per ells, que ampliarà la presència dels films doblats a les sales del Principat. I?

Home!, no dubte que el conseller Mascarell prova de fer créixer el nombre de films doblats al català. Però trobe que hi ha un detall que ni ell ni els altres no podien, ni poden, passar per alt: que hi ha una llei aprovada sobre la matèria i que, per tant, s'ha de complir. Sorprèn enormement que ell no tan sols permeta que les persones concernides per la llei la boten, sinó que en faça celebració pública i tot. Sincerament, no ho entenc. Les lleis són fetes per a ser complides, no per a esquivar-les. CiU, el partit d’ara del conseller i el PSC, el partit d’aleshores del conseller, tots dos van votar eixa llei. Esquerra la va impulsar i ICV la va abonar també. De què ve ara aquesta apologia de la infracció? De què val fer lleis al parlament, si després no s'han de complir? Per què el tenim, el parlament?

Si, al conseller, no li agradava la llei, que pot passar i fóra legítim, hi ha una via de procediment marcada: fer que el parlament la canvie. Per sort, nosaltres no som dels qui es pensen que una norma ha de durar segles i ens hem avesat prou a això de moure el marc legal, una miqueta cap ací, una miqueta cap allà.

Per això no entenc el perquè d'aquest pacte d'ara. Més i tot. Hi ha una pregunta que em ve al cap d'una manera automàtica: i aleshores per què prohibim els toros? O és que el govern també pactarà ara amb els propietaris de la plaça? Podrien fer servir els mateixos arguments de què se servien ahir aquests foscos personatges que seien al costat del conseller. Amb unes fotocòpies de l'argumentació ja farien...


PD: He dit foscos i faig curt: rellegiu aquesta tensa entrevista d’Andreu Barnils amb Camilo Tarazón, un dels individus que ahir seia, ample com un titot, al costat del conseller. És de fa un any. Tot just.

Editorial