Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Vicent Partal

05.03.2008

Contra el bipartidisme

A mesura que avança la campanya electoral, més por fa la pressió enorme que PP i PSOE, plegats i units tots dos en aquest punt, fan en favor del bipartidisme. Mai com avui la representativitat de la població no havia perillat tant de restar empobrida. N'han fet una qüestió gairebé presidencial, com si sols haguérem d'elegir el president i no el parlament, fins al punt de desdibuixar el perfil dels partits i de centrar la campanya en dos noms: Rajoy i Zapatero. Contra això haurem de reaccionar també diumenge.

La veritat és que les circumstàncies no són les millors que pugam imaginar. La tristesa que envaeix molts electors, a la vista de la situació política, se suma a la poca capacitat d'imaginar alternatives. D'això, en trauen profit, evidentment, tots dos partits.

El mal és que és difícil de saber com reaccionar-hi. A les Illes l'esforç d'unitat i de diàleg fet per la coalició Unitat per les Illes mereix la recompensa del vot. Si més no, tindrien el meu, si jo hi votara. Ara, a la resta del país l'alternativa al PP-PSOE és confusa. Votar CiU? Votar Esquerra, al Principat o al País Valencià? Votar Esquerra Unida? Votar Bloc-Iniciativa-Verds? Votar alguna candidatura menor com un gest testimonial? Votar en blanc per comptar-nos? Abstenir-nos? Tenim, pel cap baix, vuit accions contra el bipartidisme a les mans, però no sabem quina triar, en tot cas, jo no ho sé.

Aquests dies he rebut molts correus de lectors segurs del seu vot, persistents. I pràcticament tots creient que allò que ells volen votar o deixar de votar és decisiu per al futur del país. M'agradaria molt estar segur d'alguna cosa, ho dic amb el cor a la mà. Però no n'estic.

Estic segur que no anem pel bon camí i que diumenge ho veurem plasmat en resultats electorals. I estic molt més que segur que això, aquest resultat electoral, no es correspondrà amb la realitat del país. Estic segur que els partits polítics, tots, podrien fer més per oferir-nos una alternativa més creïble que no l'actual i que pogueren assumir-la desenes de milers de persones. La divisió profunda que vivim els qui compartim projecte de país ja afecta fins i tot plataformes sobiranistes, o les organitzacions socials i culturals. Crec que aquesta divisió és el mal més gros que tenim i, dissortadament, no el resoldrem pas diumenge, encara que a partir de diumenge potser podrem parlar d'una altra manera.

Mentrestant, especialment el dia 9, crec que hem de fer tot quant pugam per aturar la piconadora PP-PSOE. Votant qui siga, no votant o votant en blanc, cadascú deu saber com, però sense deixar-nos endur per la desídia o pel desencant i pensant sempre en l'endemà del país i en el futur que ens espera passades les eleccions.

Editorial