La renúncia generacional a l’estat propi
Escoltant els discursos dels partits bascs, diumenge, feia tota la impressió que deixaven la independència per a d'ací a cent deu anys més
Les respostes de rebot o retrucs són expressions col·loquials molt arrelades als Països Catalans que no podem deixar perdre
La llengua juga amb els noms de fruites i hortalisses per forjar designacions i locucions expressives i col·loquials · N'hem triades i classificades una cinquantena
És el segon any que es commemora del Dia de la Ce Trencada, per iniciativa de RodaMots, que ofereix jocs fets expressament per a avui
Si maldem per preservar els parlars locals és perquè ens volem mantenir vius; no és simple curiositat, és una qüestió de salut pública i, en el fons, de supervivència
El pronom "en" és bàsic en l'estructura de la sintaxi catalana, perquè hi recolzen el partitiu i l'anàfora, dos recursos gramaticals essencials
Repassem els termes més habituals de l'automòbil i les vies de circulació, que molt sovint diem en castellà
Curiositats, certeses i incerteses sobre l’origen dels noms dels mesos de l’any
Sabeu d’on procedeix el mot “cantimplora”? I “festuc”? I “xafarder”? I “somiatruites”? · Fem un viatge per la història de la llengua, tot parlant de l’origen singular de deu mots
Quines són les errades lingüístiques més abundants entre els infants i joves?
Deu refranys que moltes vegades diem en castellà (o en francès), sense tenir en compte que en català hi ha dites alternatives per a triar i remenar
No hi ha regles per a saber quan cal fer servir ela geminada, però sí que podem tenir en compte unes quantes regles per a no haver d’aprendre una llista gaire llarga
El català és una llengua amb tirada a l’escatologia? Repassem els derivats i composts de ‘cagar’ per comprovar la riquesa que amaga el nostre registre col·loquial
Quins noms i adjectius tenen una terminació i quins en tenen dues? · Guia ràpida i completa per a resoldre els dubtes sobre masculins i femenins
Una guia per a entendre quan hem de fer servir 'llançar', 'llençar' i 'tirar' · La confusió és deguda a la influència del castellà i a la diversitat d'usos dialectals
Presentem deu castellanismes semàntics, mots formalment catalans però que es fan servir amb el significat que és propi del castellà · Aquest article és la segona part del "Ras i curt" publicat ara fa quinze dies
Els castellanismes semàntics són mots formalment catalans, però que, per influència del castellà, es fan servir amb un significat que no els és propi · Avui en presentem deu casos i en el "Ras i curt" següent, deu més
És necessari l'anglicisme 'spoiler' o el català ja té recursos propis per a prescindir-ne?
Hi ha casos en què l’ús de “per” i de “per a” no és simple ni evident, sinó subtil · Els expliquem, amb tots els matisos i amb exemples
El qui fa servir el llenguatge de purpurina sap que no diu res, però vol convèncer l’interlocutor que diu molt, que en sap molt, i que si l’altre no l’entén és perquè no arriba al seu nivell
El mot “postureig”, probablement pres del castellà, es pot evitar perfectament amb solucions genuïnes · Les repassem i en posem exemples
Normes i exemples per a entendre quan hem de fer servir “fins” i quan hem de fer servir “fins a” · La gramàtica ens ensenya un truc per a no errar mai
Totes les llengües són aptes per a expressar tots els conceptes: el català té recursos de sobres per a evitar el castellanisme ‘cutre’
El pronom feble 'hi', que moltes vegades se suprimeix inapropiadament, també hi ha qui el fa servir massa · En parlem amb exemples i explicacions
El català té moltes expressions –vulgars– en què intervé el mot “merda” · En repassem significats figurats, locucions, frases fetes i refranys
El català té una munió d’interjeccions per a expressar sorpresa, enuig, admiració, espant, conformitat… · Fem una tria de les més genuïnes, amb el propòsit de preservar-les