Quan no penses en gran, el món se’t fa petit
Es vol convertir la política en un debat absurd sobre les intencions íntimes de cadascú –com si no comptassen els fets, ni les trajectòries, ni els escrits ni els discursos
Cal alimentar la passió estètica, que és una ètica, i, ben naturalment, una política, una poètica
Em vull rentar els ulls bruts de tots els paràsits amb què ens contaminen
Per què mentre avança el rellotge cel·lular em torn més observador, contemplatiu i analític?
Et trobes a la frontera de la totalitat èpica i la teva poesia és com un diumenge al crepuscle
M’agradaria que una amenaça difusa planejàs i contaminàs el lector com un verí lent que fins i tot el fes dubtar d’allò que ha entès massa aviat
He agafat un viarany mal d’emprendre entre esbarzers esbadiats, ombres d’oliveres, estimballs de troncs i un airecel extenuat
Tota aquesta llum, no hauria de ser una llàgrima immensa?
Els trucs de la història: tots són víctimes d’un relat antic amagat, profund, estel·lar, sediciós, que mata en el moment en què és contat
Cerc aquest interior ple d’objectes vius i de persones inanimades
Els poemes són finestrals que donen a un altre univers, a unes altres percepcions, a uns sentiments altres, a les partions de l’ignot, no ho sabies?
La paraula és remembrança, i això és una forma d’embragar itineraris entre la por i l’enigma
Sent alguna cosa com una debilitat extrema, indestructible
La destrucció mental que crea la pandèmia del consum arrana qualsevol possibilitat de pensar i de sentir
Diré que vull saquejar i sacsejar aquestes onades d’estupidesa que ens amaren per totes bandes com si fossin una pandèmia a la qual ningú no vol posar adob
Cav i excav la llengua materna per trobar-hi una altra llengua: la literatura
Llegesc llibres a voler i descobresc moltes de coses de la meva vida: això podria ser una definició de la lectura?
El meu sender de la creació comença amb aquesta plana en blanc on vull arrelar mot darrere mot
Em capfic en la contemplació d’un sentiment germinatiu que em resulta familiar, que pot ser quasi insignificant, però malgrat tot és inefable
Com puc contar-te aquesta fragilitat que m’entabana i em deixa tot ple d’alens que s’esbuquen dins una ofegor íntima?
Tot, en les nostres vides, és terriblement simple
Una llista incompleta de desigs, de divagacions, de problemes, de fugides, d’inicis, de capvespres i de diversitats
La frase més tendra cal que sigui escrita amb la destral
Som el somriure, l’única prova del nostre pas damunt la terra
Cal entendre que l’apocalipsi on nedam és una revelació
Cal sortir del carrusel! L’univers mut ens espera, és brutalment negligit per tots els discursos