El Círculo de Bellas Artes de Madrid celebra el centenari del naixement de María Zambrano amb 'Filosofia i poesia'

16:2404.04.2004

MADRID, 4 (EUROPA PRESS)

El Círculo de Bellas Artes de Madrid celebrarà el centenari del naixement de María Zambrano amb el cicle ''Filosofia i poesia'', que se celebrarà des de demà fins al pròxim 23 de novembre i que estarà marcat per conferències i lectures de poemes.

Les conferències aniran a càrrec de personalitats del món de les lletres com Antonio Colinas, Clara Janés, Luis García Jambrina, Mercedes Gómez Blesa, Miguel Morei, Chantal Maillard, Máximo Cacciari, Jesús Moreno, Pedro Cerezo, Enrique de Rivas i José María Ridao.

De la lectura de poemes s''ocuparan Victoria Atencia, Amalia Iglesias, Oblit García Valdés, Diego Doncel, Hugo Mujica, José Miguel Ullán, Antonio Gamoneda, Andrés Sánchez Robayna, Valerio Magrelli, Eduardo Milán i César Antonio Molina. Així mateix, el pròxim 26 de maig es projectarà el documental ''Somni i veritat de María Zambrano''.

LA SEVA VIDA Zambrano va néixer a Màlaga un 22 d''abril de 1904, i des d''aleshores, la seva adolescència i joventut transcorren en un ambient eminentment intel·lectual, en què és present Antonio Machado --amic del seu pare-- i una gran passió per la literatura. Més tard, es trasllada a Madrid per iniciar els seus estudis de filosofia al costat de professors com Ortega y Gasset o Zubiri.

Aconsegueix en 1931 ser professora auxiliar de la Cátedra de Metafísica a la Universitat Central, fins a l''any 1.936. Per aquests anys treballa en què serà la seva tesi doctoral: ''La salvació de l''individu en Spinoza'', i seguirà sent partícip de els cercles literaris del moment, coneixent Luis Cernuda, Rafael Dieste, Ramón Gaya, Miguel Hernández, Camilo José Cela o Arturo Serrano Plaja.

Contreu matrimoni en 1936, data a partir de la qual la seva vida és constant canvi. Viatja a Xile al costat del seu marit, passant per L''Havana, on inicia una gran amistat amb Lezama Lima. Després de Xile torna a Espanya, on la parella arriba en 1937, després de la Guerra Civil. El mateix dia en què cau Bilbao, Zambrano i el seu marit tornen a Espanya, i resideixen primer a València i posteriorment a Barcelona.

L''EXILI Després d''una activa participació en defensa de la República arriba l''exili: França, Nova York, Cuba, Mèxic... En 1953 torna a Europa i s''instal·len a Roma, on viuran fins a 1964, relacionant-se amb intel·lectuals italians, com Elena Croce, Elemire Zolla i Victoria Guerrini; i espanyols, com Ramón Gaya, Diego de Mesa, Enrique de Rivas, Rafael Alberti i Jorge Guillén. Una denúncia obliga a Zambrano a fugir de nou a França i, més tard, a Ginebra.

En 1980 arriba el seu primer reconeixement oficial a Espanya, és nomenada Filla Adoptiva de Principat d''Astúries. No serà l''últim, ja que en 1981 li és concedit el Premi Príncep d''Astúries de Comunicació i Humanitats, és nomenada filla predilecta de Vélez - Màlaga i Doctora Honoris Causa de la Universitat de Màlaga.

El 20 de novembre de 1984, torna a Espanya i s''instal·la a Madrid, d''on va sortir en poques ocasions. En aquesta última etapa l''activitat intel·lectual de Zambrano és incansable, sent nomenada Filla Predilecta d''Andalusia en 1985. En 1987 es constitueix en Vélez-Málaga la Fundació que porta el seu nom i en 1988 li és concedit el Premi Cervantes. El 6 de febrer de 1991 mor a Madrid, sent enterrada en Vélez-Málaga, el seu poble natal.