(Ampliació) L'Audiència de Lleida desestima el pacte que van firmar nou dels propietaris de la muntanya de Tor

20:4419.03.2004

LLEIDA, 19 (EUROPA PRESS)

L''Audiència de Lleida ha desestimat el pacte que han firmat nou dels propietaris de la muntanya de Tor (Pallars Sobirà)el 20 de febrer. La sentència reconeix la propietat de les tretze famílies que figuraven en els estatuts creats el 1896.

Així mateix, el document recomana crear uns nous estatuts i començar de nou. També considera convenient triar un president i decidir entre tots els propietaris el futur i les explotacions de la muntanya. El 20 de febrer, nou dels hereus de la muntanya de Tor van firmar un acord per dividir-la.

El pacte deixava fora Jordi Ribas Segalàs ''El Palanca''. Amb la sentència, l''Audiència reconeix com a propietari també El Palanca. Es tracta de 2.600 hectàrees en què pot instal·lar-se una nova estació d''esquí. El conflicte arrossega 20 anys de litigi i tres assassinats a la muntanya molt polèmics.

PROPIETAT DE TRETZE FAMÍLIES.

La muntanya de Tor és propietat de tretze famílies, segons reconeix l''Audiència de Lleida, a partir del judici que es va fer el dia 2 de març. La sentència reconeix tres famílies, les que ho van demanar, la propietat d''una tretzena part dels terrenys.

Aquest punt implica que la societat fundada el 1896 es pren com a base. L''Audiència no posa en qüestió cap dels tretze propietaris originals ni El Palanca, que havent exercit com a tal durant més de 30 anys i continua mantenint els seus drets.

Les famílies Savoia, Montaner i Sarroca han demanat que se''ls reconegués la propietat de la muntanya de Tor. La sentència deixa clar que s''estima la seva demanda, però els reconeix com a propietaris d''una tretzena part dels terrenys.

Això significa de manera ímplicita que la justícia considera vàlida la societat creada fa més d''un segle entre les tretze famílies que vivien a Tor. També revoca parcialment la sentència del 1995 que designava Josep Montaner Baró com a únic propietari.

Alhora, el tribunal respecta la filosofia, però no dóna validesa jurídica, a l''acord que van firmar nou de les deu famílies inicialment implicades en el litigi.

Ara, el punt a resoldre és el de les dues famílies que el 1896 van entrar a la societat de copropietaris però no tenen hereus.

Tot sembla indicar que aquestes dues parts passaran a la Generalitat de Catalunya.