Científics de la Universitat de València descobrixen cèl·lules mare al cervell humà

16:1218.02.2004

(((NOTICIA EMBARGADA FINS A LES 18 HORES)))

VALENCIA, 18 (EUROPA PRESS)



L''equip del catedràtic de Biologia Cel·lular José Manuel García Verdugo, investigador de l''Institut Cavanilles de la Universitat de València, publica demà un article en la revista "Nature" en què es demostra que al cervell humà hi ha una franja de cèl·lules capaces de dividir-se i de proporcionar, en cultiu, neurones i cèl·lules de neuròglia. Estes últimes són cèl·lules que envolten les cèl·lules troncals i que els servixen de protecció i de font de nutrició, segons han informat en un comunicat fonts de la institució acadèmica.

Esta franja, localitzada a les parets dels ventricles laterals del cervell humà, conté un tipus de cèl·lules de neuròglia denominades astròcits (per la seua forma d''estrela), que són, almenys en rosegadors, la principal font de noves neurones en el procés de neurogènesi adulta. Segons van explicar, són cèl·lules mare i la seua identificació "podria tindre implicacions futures en la teràpia regenerativa, però, sobretot, ajudarà a entendre el paper de les cèl·lules mare en els processos tumorals, desmielinitzants i degeneratius".

Este és un treball de la Universitat de València, realitzat en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Califòrnia. Els assajos s''han dut a terme amb mostres de cervells humans adults, d''entre 20 i 68 anys, procedents d''intervencions quirúrgiques i d''autòpsies.

De manera sistemàtica, els equips han treballat amb mostres procedents de l''enorme superfície ventricular amb què compta l''espècie humana, segons van indicar. Per a l''estudi s''han utilitzat diferents tècniques, des de marcadors moleculars per a la identificació de les poblacions de cèl·lules a marcadors de proliferació o tècniques de cultiu cel·lular.

OBSERVACIONS PRINCIPALS

La primera de les observacions principals de l''estudi descobrix que, un poc allunyada de la superfície ventricular, hi ha una àmplia franja de cèl·lules estrelades amb característiques d''astròcits i amb capacitat de divisió.

La investigació assegura que només els astròcits d''esta franja "són capaços de diferenciar-se en neurones; són les úniques cèl·lules que, sotmeses a determinades condicions de cultiu, proliferen a neurones". Tot i això, la segona observació mostra que l''organització dels ventricles laterals dels humans és "molt diferent de la de la resta de mamífers".

D''esta manera, si en els mamífers, les cèl·lules mare ventriculars, en proliferar, migren fins als bulbs olfactoris per a diferenciar-se allà en neurones, en l''espècie humana no s''ha trobat este recorregut. Este fet, d''una banda, "explicaria l''escàs desenrotllament dels bulbs olfactoris humans, però per una altra, podria significar una neurogènesi molt menor en l''espècie humana".

En este sentit, segons va indicar la Universitat, "farà falta continuar treballant per a arribar a definir este procés". Les investigacions tractaran, a més, d''aclarir sospites al voltant de la idea, que assegura que és "encara difusa", que podria atorgar a estos astròcits la responsabilitat de determinats tumors cerebrals.

Esta qüestió, segons la institució, "suposaria l''altra cara de la valuosa moneda". Tot i així, van assegurar que esta nova aportació científica de la biotecnologia "amplia la possibilitat teòrica de regenerar al cervell circuits neuronals afectats, i genera una vegada més noves expectatives per a la biomedicina i la teràpia cel·lular".

"APRENDRE A ACTIVAR-LES"

El professor García Verdugo, catedràtic de Biologia Cel·lular que fa tres mesos va subscriure un altre article en la revista "Nature", va assegurar que l''equip ha descobert que els humans "tenim cèl·lules mare al cervell, però encara cal aprendre a activar-les perquè puguen reemplaçar altres en mal estat".

En aquella ocasió, el treball publicat "obria noves vies a la investigació amb cèl·lules mare, i descobria un comportament abans desconegut de les cèl·lules procedents de la medul·la òssia: la fusió espontània amb cèl·lules d''altres òrgans". Això suposa una "nova via per a la recuperació de cèl·lules en degeneració, que comença a conviure amb les tècniques de diferenciació cel·lular", va dir.

L''equip de l''Institut Cavanilles, en col·laboració amb l''Hospital General de València i amb diferents universitats nord-americanes, demostrava que cèl·lules mare medul·lars podien fusionar-se espontàniament amb cèl·lules del fetge, del cor, i també amb neurones. El treball, segons van recordar, "va suscitar l''interés de moltíssims hospitals de tot el món, per les seues excel·lents expectatives en el camp de la cardiologia".

De fet, van assegurar que alguns centres sanitaris, com l''Hospital General de València "es preparen per a dur a terme futurs assajos de teràpia regenerativa per fusió cel·lular en sers humans".

García Verdugo va afegir que "ara sabem que el cervell de l''espècie humana conté cèl·lules mare, però encara no tenim ni idea de com donar ordres a l''astròcit per a la seua proliferació a neurona. Queda un llarg camí per recórrer". Tot i això, es va mostrar convençut que "la ciència arribarà a la regeneració neuronal via fusió de cèl·lules medul·lars amb neurones, abans de conéixer la manera de donar ordres a l''astròcit perquè puga diferenciar-se a neurona".