El segon presumpte etarra identificat va ser empresonat el 1996 acusat de 20 actes de violència al carrer

19:5424.07.2003

La Policia li atribueix seguiments al regidor socialista d'Orio, Juan
Priede, que va ser assassinat per ETA al març del 2002

MADRID, 24 (EUROPA PRESS)

El segon presumpte etarra identificat per la possible participació
en els atemptats de dimarts passat contra un hotel de Benidorm i un
altre d'Alacant, Asier Eceiza Ayerra va ser detingut i empresonat el
1996 acusat de pertànyer a un talde I al qual s'han atribuït més de
20 actes de violència al carrer , segons han informat a Europa Press
fonts de la investigació. A més, la Policia li atribueix haver fet
seguiments al regidor socialista d'Orio, Juan Priede, que va ser
assassinat per ETA al març del 2002.

Així, segons les mateixes fonts, el terrorista que potser va donar
suport a l'acció de l'identificat Jon Joseba Troitiño com a autor de
la col·locació de les dues maletes bomba als hotels Badia i Nadal pot
ser Asier Eceiza, de 24 anys d'edat i natural de Sant Sebastià.

Eceiza va ser detingut el 18 de novembre del 1996 a Hernani
(Guipúscoa), juntament amb quatre joves més per agents del Cos
Nacional de Policia acusats de pertànyer a un talde I responsable de
nombroses accions de violència al carrer.

Els detinguts juntament amb Asier Eceiza van ser Alejandro Perera
Arizcun, Erlantz Karla Cristóbal Irigaray, Zigor Izaguirre Otaegui i
Urtzi García Montero, i la Policia els va atribuir més de mig
centenar d'accions i alderulls de violència al carrer centrats a la
zona d'Hernani i voltants.

A més, la Policia ha intervingut als detinguts material utilitzat,
entre el qual hi ha una pistola simulada marca Colt Double Eagle 45
ACP, utilitzada per al llançament de projectils d'acer, així com
llibres i publicacions d'ETA, nombroses llavors de marihuana i
diversa documentació.

Els cinc integrants del talde I van ser acusats de participar en
accions de crema d'autobusos, camions, vehicles particulars i
oficials pertanyents a l'Ertzaintza, a la companyia Telefónica, així
com a tres vagons de Renfe i atacs a les seves oficines.