(Ampliació) Absolt l'empresari tèxtil Josep Puigneró de dos delictes contra el medi ambient

15:3718.03.2003

BARCELONA, 18 (EUROPA PRESS)

L'Audiència de Barcelona ha absolt l'empresari tèxtil Josep
Puigneró Sargatal, pel qual el fiscal va demanar a principis d'aquest
mes penes de sis i quatre anys de presó per dos delictes continuats
contra la salut pública i el medi ambient presumptament comesos entre
1994 i 1998 al riu Ter i els seus afluents.

Aquesta és l'última causa penal que té oberta Puigneró, de 72
anys, que va ser el primer empresari a Espanya que va ingressar a la
presó per un delicte ecològic després de ser condemnat el 1995 a
quatre anys de presó per abocaments contaminants fets entre 1990 i
1993. Aquella sentència va ser ratificada pel Tribunal Suprem.

Durant el judici, celebrat a principis d'aquest mateix mes,
Puigneró es va negar a declarar davant el tribunal i es va limitar a
assenyalar que quan es van cometre els fets pels quals se'l va jutjar
estava a presó complint condemna, i va afegir que en aquell moment no
dirigia l'empresa, la direcció de la qual va abandonar definitivament
fa tres anys.

SENTÈNCIA.

La sentència divideix les dues acusacions que la Fiscalia va fer
sobre l'administrador únic i director gerent d''Hilados i Tejidos
Puigneró S.A.', situada a la localitat de Sant Bartomeu del Grau
(Osona).

En primer lloc, el ministeri públic sostenia que, durant 1994 i
1995, l'empresa de Puigneró va fer "abocaments contaminants", fet que
va motivar la revocació del Pla de Descontaminació Gradual (PDG),
circumstància que va ser denunciada per la Junta de Sanejament de la
Generalitat al Jutjat d'Instrucció número 2 de Vic.

D'altra banda, el fiscal acusava l'empresari de continuar amb els
abocaments entre 1997 i 1998, després d'analitzar les mostres preses
per la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra a la riera de la Tuta a
la sortida de la depuradora, que van demostrar que els nivells de
contaminació superaven els límits permesos. La causa pels abocaments
de 1997 a 1998 es va iniciar arran d'una querella interposada pel
grup parlamentari ICV al juliol de 1997.

La sentència recorda als quatre processos penals que s'han obert a
l'empresari per "un mateix delicte contra la salut pública i el medi
ambient, i en tots casos instats a querella fiscal". El tribunal
assenyala que la primera de les causes -totes instruïdes a jutjats de
Vic- va acabar amb condemna, per la qual Puigneró va rstar a la presó
des de l'abril del 1997 al desembre del 1998.

La segona causa penal va ser arxivada el maig de 1996 i les dues
últimes querelles van ser unides i jutjades a principis d'aquest mes
per l'Audiència de Barcelona. El tribunal va considerar que les dues
imputacions eren "connexes" perquè "anaven dirigides contra un mateix
acusat, per abocaments en diferents dates però des d'una mateixa
planta industrial".

1994 I 1995.

La Secció Vuitena de l'Audiència de Barcelona ha absolt
l'empresari del primer delicte, presumptament comès entre 1994 i
1995, per motius processals, ja que entén que el fiscal va haver
d'exercir l'acusació per aquests abocaments al costat de l'acusació
que ja va formular quan va ser condemnat pels fets del 1995.

El tribunal anul·la la prova aportada, que demostra que sí va
haver-hi delicte, perquè considera que aquesta acusació hauria
d'haver figurat en la causa que va acabar el 1995 amb una sentència
condemnatòria per a l'empresari. L'Audiència entén que l'actuació del
fiscal va ser irregular, pel qual va produir indefensió en l'acusat.

Sobre els abocaments de 1994 i a 1995, el tribunal assenyala que
la Fiscalia va tenir-ne "coneixement" quan encara estava pendent el
primer procés judicial iniciat contra l'empresari i que va acabar amb
condemna. La sentència assenyala que el fiscal "va esperar" a que fos
jutjat el primer cas i fins i tot que s'arxivés la segona causa per
"exercitar querella que va suportar" a les "mostres preses pels
organismes públics".

La sentència assenyala que el fiscal coneixia l'abril de 1995
aquests resultats de les mostres però no va ser fins al 9 d'octubre
de 1996 quan va interposar querella pels abocaments de 1994 i 1995.

INFRACCIÓ DE LLEIS.

En aquest sentit, la sentència recull que la Llei reguladora de
l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal i la Llei d'Enjudiciament
Criminal autoritzen el fiscal a fer i ordenar la pràctica de
diligències per a l'aclariment de fets però també dicten que ha
d'actuar "des del moment en què es tinguin evidències delictives".

El tribunal afirma que el fiscal estava obligat a "traslladar els
elements de la investigació rebuts com a resultat de la presa de
mostres sobre els abocaments produïts per la indústria" a la "seu
processal" perquè així haguessin estat jutjats en un cop i com
reclamen "les regles bàsiques de l'acumulació per connexitat"
previstes a la Llei.

"Aquest enjudiciament conjunt de la totalitat dels abocaments
comprovats igual que els fets amb antelació al primer judici i
sentència" i el conseqüent "retret punitiu únic seguit per una
conducta infractora qualificada com un delicte contra el medi
ambient, va ser impedit per la conducta del fiscal", afirma el
tribunal.

L'Audiència de Barcelona afegeix que el ministeri fiscal, després
de rebre la "notícia dels abocaments ulteriors als primers sotmesos
ja a investigació judicial, no només no va actuar en la forma que li
venia imposada" sinó que "desconeixent l'imperatiu" de la Llei
d'Enjudiciament Criminal, "va ordenar la pràctica d'unes activitats
d'investigació que ja només podia acordar el jutge d'instrucció, en
qualsevol de les causes que el mateix fiscal ja havia instat contra
el mateix acusat i des d'una mateixa activitat i planta industrial".

"APARENÇA DELICTIVA".

El tribunal afegeix que els abocaments de 1994 i febrer de 1995
"apareixen envoltats de tota l'aparença delictiva" que van portar a
la condemna de 1995, però aquestes proves han estat obtingudes sense
"respectar les regles de bona fe" i han estat obtingudes "directa o
indirectament, violentant els drets i llibertats fonamentals".

La Secció Vuitena de l'Audiència conclou que "les proves" van ser
"portades al procés amb infracció de les previsions legals" tant de
l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal com de la Llei processal.

1997 I 1998.

Sobre els abocaments de juliol de 1997 i febrer de 1998, el
tribunal assenyala que les proves en aquest cas sí han de
considerar-se "vàlides i eficaces", però no estima que els nivells de
contaminació registrats siguin "suficients per fer el delicte
mediambiental" del qual va ser acusat l'empresari pel fiscal.

Però, encara que aquests abocaments poguessin ser considerats
delictes, l'Audiència assenyala que no s'han aportat "al judici prou
elements incriminatoris per assignar la responsabilitat penal" a
Puigneró, ja que en aquest lapse de temps, l'empresari estava
ingressat a la presó complint la sentència de 1995.

"La responsabilitat penal" que el fiscal va imputar-li per ser
propietari i administrador únic de l'empresa, passava per "fer en
judici una prova complerta sobre l'activitat personal que vagi més
enllà de la de continuar sent durant l'esmentat període
d'empresonament l'administrador formal de la societat", conclou el
tribunal.