Emilio Martínez-Lázaro parla d'amistat i amor a la comèdia musical 'El otro lado de la cama'

17:2102.07.2002

MADRID, 2 (EUROPA PRESS)

Encara que els protagonistes de 'El otro lado de la cama', la nova
pel·lícula d'Emilio Martínez-Lázaro, canten i ballen, el seu
responsable ha deixat, avui, molt clar que aquesta comèdia no és un
musical. "Volia fer una comèdia que parlés d'amistat i amor i deixés
entreveure, amb claredat, les emocions dels seus protagonistes", ha
assenyalat un director per al qual les cançons són la millor forma de
donar curs als sentiments.

Els joves actors Ernesto Alterio, Paz Vega, Guillermo Toledo,
Natalia Verbeke, Alberto San Juan i María Esteve, entre altres, són
els encarregats de cantar i ballar en aquesta cinta, que s'estrena el
proper divendres, dia 5, a tot Espanya. "Aquesta pel·lícula és
bàsicament una comèdia, i per funcionar i perquè el públic es
diverteixi i s'identifiqui havia de ser a través de les cançons, i no
només amb el fet d'ajuntar un gag graciós amb un altre", ha explicat
Martínez-Lázaro, que després del 'thriller' 'La voz de su amo',
canvia de gènere i torna a l'estil de films com ara 'Amo tu cama
rica' o 'Los peores años de nuestra vida'.

'El otro lado de la cama' conta la història de Sonia (Vega) i
Javier (Alterio), una parella que porta anys vivint en comú, i la de
Pedro (Toledo) i Paula (Verbeke), els seus amics. El dia en què Paula
deixa el seu nòvio perquè diu que està enamorada d'un altra persona,
la vida de Pedro es queda buida. Però no es tracta d'una simple
història d'amor, ja que el pretendent de Paula és el seu amic Javier.

CANÇONS DELS 80

"La pel·lícula parla de l'amistat per damunt de les desavinences i
el missatge és el de les comèdies clàssiques", ha assenyalat
Martínez-Lázaro, que ha recordat que la banda sonora de 'El otro lado
de la cama', està composada per cançons dels anys 80 de Tequila, Kiko
Veneno, Los Rodríguez o Mastretta, a més d'un 'rap' composat,
especialment, per a la pel·lícula per Coque Malla, es comercialitzarà
en breu.

"La comèdia s'hauria sostingut sola sense necessitat del musical,
però em venia de gust. Volia incloure música i explicar a través
d'ella els monòlegs interiors dels personatges, que no s'hauria pogut
fer de cap altra manera", ha apuntat el també director de títols com
ara 'Carreteras secundarias', 'El juego más divertido', 'Lulú de
noche' i 'Sus años dorados