Defensors dels drets humans a Amèrica Llatina coincidixen que el cas Ríos Montt augmenta la seua vulnerabilitat

18:2421.05.2013

Sol·liciten la intervenció de la comunitat internacional per a posar vedat als crims d'Estat que es cometen en països d'Hispanoamèrica

VALLADOLID, 21 (EUROPA PRESS)

Defensors dels drets humans en diferents països de l'Amèrica Llatina han coincidit este dimarts que l'anul·lació per part de la Cort de Constitucionalitat (CC) de Guatemala de la sentència de 80 anys de presó dictada contra l'exdictador guatemalenc José Efraín Ríos Montt, per genocidi i crims de guerra, deixa en una situació de "major vulnerabilitat" a les persones que defensen els interessos dels pobles indígenes i denuncien el terrorisme d'Estat que es practica contra ells.

Participants a la Universitat de Valladolid a la Taula Rodona 'Defensant els drets humans a Amèrica Llatina', promoguda per l'Observatori de DD.HH. de la UVA, l'hondurenya Bertha Olivia i la guatemalenca Yolanda Oquelí han acollit amb profund malestar i temor la decisió de repetir el judici contra Ríos Montt doncs, en paraules de la primera, això "suposa no només un desafiament per a la Justícia de Guatemala sinó també per als lluitadors dels drets humans", mentre que la segona d'elles ha anat encara més enllà i ha advertit que davant de tal "impunitat" les persones que integren els diferents moviments socials crítics en països d'Hispanoamèrica queden en una situació "molt més vulnerable".

Esta última ha estat víctima el juny de 2012 d'un atemptat contra la seua vida i ve patint intimidacions per la seua lluita pacífica coneguda com a 'La Puya', dirigida a defensar els drets de les comunitats de San José del Golfo i San Pedro Ayampuc del Departament de Guatemala davant dels interessos econòmics del projecte miner Progrés VII Derivada, darrere del qual es troba una corporació estatunidenca amb seu a Reno.

Yolanda i Bertha, juntament amb els advocats paraguaià i equatorià Óscar Ayala i Miltón Vargas, respectivament, han narrat en primera persona la sistemàtica vulneració dels DD.HH. que patixen les poblacions indígenes dels seus respectius països i aquells que, com ells i diferents organitzacions humanitàries, es dediquen a denunciar el terrorisme d'Estat practicat pels diferents governs.

Per esta raó, en declaracions recollides per Europa Press, són unànimes quan reclamen la "solidaritat de la comunitat internacional" a l'hora de vetllar pel compliment dels drets humans.

En este sentit, el lletrat Óscar Ayala, fundador de Tierraviva i ferm defensor del territori dels pobles indígenes del Paraguai, ha recordat que la protecció dels DD.HH. "és responsabilitat de tota la comunitat Internacional i no patrimoni exclusiu d'un país", inclosa la Unió Europea, "que té també l'obligació de vetllar pel seu compliment, no només als països comunitaris sinó igualment en aquells amb els quals té una vinculació comercial i política".

"MORT VIOLENTA ADMINISTRADA"

Entre les participants a la taula rodona, Bertha Olivia, fundadora del Comité de Familiars de Detinguts i Desapareguts a Hondures (Cofadeh), ha aprofitat per a denunciar públicament que des del cop d'Estat, en 2009, del dictador Roberto Micheletti "mai com ara s'ha administrat la mort violenta i la persecució dels defensors dels drets humans", entre els quals ha inclòs una trentena de periodistes assassinats i més d'un centenar perseguit.

"Els drets humans no existixen, hi ha una política d'Estat que ens aterrix i la pràctica és la impunitat", ha assegurat Olivia, qui davant de tal situació, a més d'insistir en la urgent intervenció de la comunitat internacional, ha defensat el paper de la "memòria, fonamental per a educar, reorientar i documentar" els nombrosos casos que l'organització que va fundar pretén portar davant dels tribunals internacionals.

De fet, una dels principals èxits d'esta dona, a qui el Govern holandés va atorgar el 2010 la Tulipa dels drets humans, és l'anomenada Ruta de la Memòria Històrica, en què es mostra als visitants cementiris i presons clandestines, casernes militars i places de reivindicació social de les víctimes. "Volem que estos llocs que han estat escenaris de l'horror es convertixen en escenaris d'amor i d'esperança", ha emfatitzat.

Per la seua banda, l'advocat equatorià Milton Vargas, assessor jurídic a la Comissió Ecumènica de drets humans (Cedhu) a l'Equador, ha explicat la seua experiència en la defensa dels recursos naturals dels pobles indígenes i afrodescendents al seu país, amenaçats a partir d'una nova Constitució que, segons les seues paraules, "ha obert un procés de reformes que està buidant de contingut els avanços constitucionals aconseguits fins aleshores".

Entre estes reformes ha inclòs la nova Llei Minera, "que obre la porta als grans capitals privats i constituïx un seriós perill mediambiental"; la pretesa nova Llei de Recursos Hídrics, "i altres que manquen del consens i participació de les comunitats i sectors afectats", una cosa que, com així ha recordat, ha desembocat en violents enfrontament amb les forces de l'ordre equatorià i ha portat al Govern del país a "criminalitzar" i represaliar a diversos centenars de persones partícips o líders de diferents moviments socials crítics.

La Taula Rodona 'Defensant els drets humans a Amèrica Llatina', en el marc d'una acció més global com és la Gira 'Persones defensores de drets humans en el Punt de Mira' organitzada per l'Institut d'Estudis Polítics de l'Amèrica Llatina i Àfrica (Iepala), té com a objectiu promoure el coneixement, reflexió crítica i denuncia de les lluites, demandes i estratègies de resistència dels defensors dels DD.HH. i líders de comunitats camperoles, pobles indígenes i afro-descendents d'Hispanoamèrica.

Esta lluita se centra en la defensa de la terra i el territori, la protecció dels recursos naturals, així com la implementació del dret a la consulta prèvia en els contextos de polítiques extractives, la resistència contra les estratègies de criminalització dels moviments socials de la regió i les greus violacions de drets humans i la impunitat.[FIN]