UE.- L'Eurogrup celebra demà una reunió extraordinària per a discutir el segon rescat de Grècia

18:5408.02.2012

BRUSSEL·LES, 8 (EUROPA PRESS)

El president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, ha convocat per a demà a les 18.00 hores una reunió extraordinària de ministres d'Economia de l'eurozona amb l'objectiu de discutir el segon rescat per a Grècia, que costarà almenys 130.000 milions d'euros, segons han anunciat fonts europees.

La convocatòria d'esta trobada significa que està a prop el acord entre els líders dels principals partits polítics grecs sobre els nous ajustos que la UE exigix a canvi del segon rescat. Tant la Comissió com el mateix Juncker havien deixat clar que no hauria reunió del Eurogrup fins que Grècia acceptara els noves retallades.

El primer ministre grec, Lucas Papademos, es troba reunit ara mateix per a intentar tancar estos ajustos amb els líders dels partits que sostenen el seu Govern de coalició nacional: el socialista George Papandreu, el conservador Antonis Samaras; i el líder de la formació d'extrema dreta Laos, Giorgos Karatzaferi.

Papademos ha negociat durant els últims dies amb els inspectors de la 'troica' (formada per la Comissió, el Banc Central Europeu, i l'FMI) els últims detalls del nou pla d'ajust.

La 'troica' exigix a Grècia retallades addicionals per valor d'al voltant de 3.000 milions d'euros, però encara no s'ha arribat a un acord total sobre on es realitzaran els ajustos. Els líders grecs ja han acceptat retallar de seguida 15.000 llocs de treball al sector públic i rebaixar un 20% el salari mínim, i a canvi han aconseguit que la UE i l'FMI permeten que es mantinguen dos pagues extra en el sector privat.

Un dels esculls que ha sorgit a última hora en les negociacions és la sol·licitud dels creditors d'Atenes de rebaixar també les pensions mínimes, segons informa la premsa grega.

La UE ja ha avisat que Grècia està fora de termini per a acceptar les noves retallades. L'acord sobre llevar el deute grec i el segon rescat deu concloure's a temps perquè Atenes puga refinançar 14.500 milions d'euros que guanyen el 20 de març.

Perquè es desbloquege el nou rescat de 130.000 milions d'euros cal al seu torn que Atenes complete les negociacions que manté amb la banca perquè esta li condone 100.000 milions d'euros (el 50% del deute grega en mans privades). Els creditors privats han acceptat que els nous bons que s'oferiran en este canvi tinguen un interés de prop del 3,6%, el que significa que el es lleva realment se situarà al voltant del 70%.

A més, el Banc Central Europeu (BCE) ha acceptat participar en este segon rescat amb els aproximadament 50.000 milions d'euros de bons grecs que té en el seu balanç, segons diverses informacions. A diferència dels creditors privats, el BCE no assumirà pèrdues sinó que canviarà els bons grecs per altres del fons de rescat, renunciant així als potencials beneficis de mantenir-los fins al seu venciment.

Esta participació del BCE reduirà el deute grega en altres 11.000 milions d'euros i cobrirà així la bretxa que havien detectat la UE i el Fons Monetari Internacional (FMI) en el segon rescat per l'empitjorament de la situació econòmica. L'objectiu de totes estes mesures és reduir el nivell de deute d'Atenes del 160% actual al 120% del PIB en 2020.[FIN]