Ana María Matute guanya el Premi Cervantes 2010

16:4124.11.2010

MADRID, 24 (EUROPA PRESS)

L'escriptora catalana Ana María Matute ha estat guardonada este dimecres amb el Premi Cervantes 2010. La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, ha estat l'encarregada d'anunciar el nom del guanyador d'aquest premi, que es concedix anualment i que està dotat amb 125.000 euros.

Matute (Barcelona, 1925) és membre de la Real Academia Española, autora de gairebé una vintena de novel·les i el mateix nombre de relats i contes. Té, entre molts altres, el Premi Planeta, el Nadal, el Nacional de Literatura i el Nacional de les Letras Españolas.

L'escriptora i acadèmica Ana María Matute, autora de novel·les com 'Los hijos muertos' (1959) o 'Los soldados lloran de noche' i relats com 'El país de la pizarra' (1956) o 'El polizón del Ulises'.

Ana María Matute va nàixer el 26 de juliol del 1926 a Barcelona i es va criar en el si d'una família adinerada i conservadora que va influir en l'obra i la ideologia de l'autora.

El 1954, va guanyar el Premi Planeta per 'Pequeño Teatro' i es va confirmar en el món literari. A partir de llavors, es va dedicar del tot a l'escriptura, influïda, entre altres coses, per la seua experiència durant la Guerra Civil, que va esclatar quan era xiqueta.

LA PORTA DE LA LLUNA

L'escriptora catalana Ana María Matute compleix 85 anys en actiu i publica ara 'La Puerta de la Luna' (Destino), una recopilació de tots els contes de la seua carrera en els quals afloren, entre altres coses, la seua lluita contra la injustícia, i és que no es mostra "gens orgullosa de pertànyer a l'espècie humana".

En una entrevista concedida a Europa Press a casa seva de Barcelona, Matute ha parlat de la infància --"la recordo més bé que el que vaig fer fa quatre dies"--, de la seua obsessió pel temps i dels mals records de la Guerra Civil i la postguerra, una cosa que va marcar profundament la seua obra: "Ha estat una tragèdia immensa per a tots els espanyols".

"Els llapis de colors m'apassionen", ha confessat l'escriptora, que a causa de la seua "mala salut de ferro" --ha entrat 11 vegades en quiròfan-- ha hagut de renunciar a una altra de les seues grans passions: la fusteria.

D'aquells anys grisos l'escriptora recorda especialment la seva estricta educació, --"les monges eren dures, i sobretot, tontes"--, i més tard la censura, que va patir especialment en 'Luciérnagas de luz' (1949), que va quedar finalista del Premi Nadal i va ser bloquejada.

"El pitjor censor acabes sent tu", ha confessat Matute, a qui en els 70, abans de la mort de Franco, ja li "feia igual tot" i escrivia sense gaire miraments.

Defensora a ultrança dels xiquets, critica que en la literatura espanyola el nen haja estat tractat com "un ésser inferior", i encara li "molesta" escoltar que un nen és "un projecte d'home". L'escriptora ha lamentat no haver tingut néts, sobretot pel plaer que li donaria llegir-los els seus contes.

EL PLAER D'ESCRIURE

"Per a mi la vida i la literatura és el mateix", ha confessat la novel·lista, que odia rellegir-se per si de cas es porta algun "disgust", ha dit. Matute veu el món "a través dels ulls de l'escriptora", perquè, segons ha comentat, "pot sorgir un llibre de la cosa més inesperada".

Del que no pot prescindir és del plaer d'escriure, i és que, tot i que el 2008 va dir que 'Paraiso deshabitado' seria la seua última novel·la, ja té entre mans la pròxima, de la qual no ha volgut revelar res. L'escriurà, com acostuma a fer, en la seua màquina electrònica i pel matí. A la tarda no li agrada "ni el nom", l'únic, la migdiada. "Un premi no fa un escriptor, fa lectors", ha indicat l'autora.

El Premi Cervantes, creat el 1975 pel Ministeri de Cultura pretén retre testimoni d'admiració anualment a la figura d'un escriptor que, amb el conjunt de la seua obra, haja contribuït a enriquir el llegat literari hispànic.