Maragall va emmalaltir mentre encara era president, segons la biografia de Montilla

00:0325.02.2010

BARCELONA, 24 (EUROPA PRESS)

Pasqual Maragall va emmalaltir d'Alzheimer quan encara era president de la Generalitat, tot i que pocs sabien aquesta circumstància, segons coincideixen diversos testimonis de l'entorn de José Montilla entrevistats a la biografia de l'actual president català, qui nega explícitament que ell mateix provoqués la sortida de Maragall de la política.

Aquestes fonts, que han exigit l'anonimat, no han tingut inconvenients a donar detalls a l'autor d'aquest llibre, el periodista Gabriel Pernau, de com es va produir el relleu. "Poquíssima gent ho sabia, tot i que alguna cosa se sabia", afirma un dels entrevistats a 'Descobrint Montilla. El somni català del president de la Generalitat', que es presenta demà.

La mateixa font ha precisat que Montilla "no és el dolent de la pel·lícula", malgrat que molts l'han volgut presentar així, referint-se a la seva designació com a cap de llista del PSC a les autonòmiques del 2006.

"Ara les coses es comencen a entendre una mica més. Montilla ho sabia i va fer el cort fort, (...) s'ha estimat més ser objecte de moltes males cares i que la gent pensés el que fos abans de dir el que no tocava", ha afegit.

Un altre entrevistat ha afirmat que va saber que Montilla volia presentar-se com a candidat del PSC la primavera del 2006. "Vam coincidir en un acte i em va explicar com veia la situació. Hi havia una cosa que no podíem explicar en públic", que era l'estat de salut de Maragall.

Una tercera font ha admès que es coneixia l'existència de la malaltia quan Maragall li va comunicar a Montilla que no es presentava, tot i que ni el mateix exalcalde de Barcelona ni l'entorn més immediat eren "conscients" de la situació.

"Si --Maragall-- hagués pres la decisió de presentar-se, li haguéssim fet un flac favor", ha afegit aquest entrevistat, qui ha assegurat que, en qualsevol cas, el relleu de Montilla no va ser una revenja dels 'capitans' del partit cap a l'anomenada ala catalanista i el sector maragallista.

El director del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), Gabriel Montilla, sí que admet que l'any 2003 "tothom" del PSC sabia que Maragall estaria dos mandats i que el substitut natural era Montilla.

I un dels col·laboradors més íntims de Montilla, José Zaragoza, secretari d'organització del PSC i responsable de les seves campanyes electorals, reconeix que era contrari a fer un canvi dràstic sis mesos abans de les eleccions.

Montilla ha refusat donar concrecions sobre el relleu de Maragall, tot i que sí que admet que va deixar el Ministeri d'Indústria "obligat per les circumstàncies", que eren l'aprovació de l'Estatut, la ruptura del primer tripartit, les eleccions autonòmiques anticipades i la decisió de Maragall de no tornar-se a presentar.

El que ha admès Montilla és que Maragall, quan va prendre la seva decisió, era "conscient de la incomoditat que hi havia en el PSC sobre la seva figura, les tensions que hi havia hagut" i que no comptava amb el suport d'ERC, que havia sortit del Govern després de la polèmica per l'Estatut.

"En aquest context era molt difícil que estigués en condicions d'encapçalar la candidatura i optar a ser president. Ell se'n va adonar i, malgrat les pressions, va decidir no ser candidat", ha indicat Montilla.

La dona de Montilla, Ana Hernández, ha descartat que el president del Govern i líder del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, tingués alguna cosa a veure amb el relleu de Maragall. "Que jo sàpiga, no en absolut", ha assegurat Hernández, qui ha afegit: "Tot cau pel seu propi pes, sense forçar. Hi va haver molt consens".[FIN]