Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Europa press

Logo ep

    Blanco ressalta les "altes prestacions" que tindrà el futur corredor ferroviari Cantàbric-Mediterrani

    17:2504.11.2009

    Els presidents d'Aragó, el País Basc, Navarra i Cantàbria assistixen a la presentació a Saragossa d'esta infraestructura

    SARAGOSSA, 4 (EUROPA PRESS)

    El futur corredor ferroviari d'alta velocitat Cantàbric-Mediterrani permetrà a les empreses espanyoles disposar d'un transport de mercaderies d'"altes prestacions", el que facilitarà a l'economia espanyola respondre als nous "reptes econòmics", segons ha dit hui el ministre de Foment, José Blanco, qui ha visitat el palau de congressos d'Expo 2008, a Saragossa, per a presentar oficialment el futur corredor.

    En la seua visita a la capital aragonesa, en què ha mantingut una breu entrevista personal en privat amb el president del Govern d'Aragó, Marcelino Iglesias, i el secretari d'Estat d'Infraestructures, Víctor Morlán, José Blanco ha subratllat que el futur corredor permetrà estalviar costos i temps tant als viatgers com les empreses que utilitzen esta línia per al transport de mercaderies.

    Després de prometre que, des del Govern d'Espanya, "seguirem defensant" la reobertura del pas ferroviari internacional de Canfranc (Osca), Blanco ha mostrat el seu interés per la travessia central del Pirineu (TCP) i ha assenyalat que dies enrere es va constituir l'Agrupació Europea d'Interés Econòmic, que ha d'afavorir la priorització de la TCP entre els projectes europeus.

    José Blanco ha dit que els actuals "reptes econòmics" obliguen a potenciar les comunicacions terrestres, ja que el futur model econòmic espanyol es basarà en la sostenibilitat ambiental, la competitivitat econòmica i la cohesió social. Espanya és un "referent" en l'alta velocitat ferroviària i el futur corredor serà "una peça clau" per a rellançar el transport de mercaderies per ferrocarril, en millorar la unió d'Espanya amb Europa i del Cantàbric amb el Mediterrani, ha afirmat.

    El ministre de Foment ha manifestat que este projecte enllaçarà Pamplona amb Sant Sebastià, "satisfent una demanda social que considerem necessària", i a més unirà tres ports, com són els de Bilbao, Santander i Passatges (Guipúscoa), amb els ports de València, Castelló i Sagunt (a la Comunitat Valenciana).

    El president del Govern d'Aragó, Marcelino Iglesias, ha recordat que els nuclis comercials de l'interior peninsular van tindre, històricament, "el condicionant" de no disposar ports de mar per a poder multiplicar de manera eficient les seues relacions comercials amb països diversos. Amb la futura línia Tànger-Algesires-Saragossa-Tolosa Llenguadoc) es revalorarà el transport de mercaderies per l'interior espanyol, ha opinat.

    També ha expressat que l'eix ferroviari Cantàbric-Mediterrani adquirirà un nou valor a l'enllaçar amb l'eix 16 de les xarxes transeuropees de transport (el de la travessia central del Pirineu).

    El president aragonés ha assenyalat que "hem avançat molt en nous sistemes de transport", entre els quals ha citat les noves autovies i la millora dels aeroports, tot i que ha recordat al ministre que "ens queda per resoldre el bloqueig al pirineu central", en al·lusió l'escàs volum de trànsit que permeten les estretes carreteres que uneixen Espanya amb França pel Pirineu aragonès.

    "Ací sí necessitem el suport del Govern d'Espanya per a desbloquejar les nostres comunicacions", en especial en la part francesa, més quan "des d'una comunitat autònoma no tenim interlocució suficient". Iglesias ha afirmat estar convençut que la intermodalitat "és una important font d'ocupació i de cohesió".

    VERTEBRACIÓ

    El conseller d'Obres Públiques de la Junta de Castella i Lleó, Antonio Silva, ha dit del futur eix que serà un instrument de "vertebració" i ha donat la "benvinguda" a "este important eix ferroviari", sobretot perquè l'acte de hui suposa la concreció del projecte.

    Silva ha destacat el paper de les infraestructures per al "progrés" i ha manifestat la satisfacció de la Junta perquè un dels seus objectius és optimitzar la línia que unix l'enclavament burgalés de Miranda de Ebro, al costat del País Basc, amb la capital de La Rioja, Logronyo, el que eleva el valor d'aquella comunitat en les comunicacions entre les façanes cantàbrica i mediterrània.

    El conseller valencià d'Obres Públiques, Mario Flores, ha transmés el suport del president de la Generalitat valenciana, Francesc Camps, a este projecte perquè incrementarà la competitivitat de l'economia aragonesa, després del que ha al·ludit als successius contactes del Govern aragonès amb l'executiu valencià sobre esta qüestió durant els últims mesos.

    Flores ha afirmat que la Generalitat valenciana està disposada a trobar fórmules econòmiques "que facen viables" les infraestructures ferroviàries necessàries i ha proposat introduir al sector privat en les mateixes per a accelerar terminis. "La nostra aposta per la logística és una realitat", ha declarat Flores, qui ha aplaudit que des del Govern d'Espanya s'impulsen "grans projectes que ens permeten seguir creixent".

    El conseller d'Obres Públiques de La Rioja, Antonino Gómez Navajas, ha afirmat que el corredor "ha estat, és i seguirà sent" l'únic corredor que unix directament La Rioja amb les comunitats de la cornisa Cantàbrica i el Mediterrani, després del que ha indicat que fins ara els avanços reals en la modernització d'esta històrica línia han estat "mínims".

    El president de la Comunitat Foral de Navarra, Miguel Sanz, ha dit que "l'important" és que "les nostres mercaderies i els nostres executius puguen comunicar-se de la manera més ràpida" amb la resta d'Europa. Sanz ha comentat que Navarra pot assumir "de manera anticipada" l'execució de les obres dels trams navarresos del futur corredor, el que està previst en el Conveni econòmic de Navarra, tot i que ha precisat que és "imprescindible" que Navarresa ferma amb el Govern d'Espanya un conveni per a rebre la comenda de gestió d'esta obra.

    El president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, ha exposat que este projecte també permetrà a la regió càntabra treure's l'"espina" que té "clavada" amb les comunicacions i que té el seu origen a l'abandonament de les comunicacions càntabres des de la dictadura de Miguel Primo de Rivera, de la qual cosa és prova la clausura de les obres que van portar el ferrocarril que obria el pas de Cantàbria cap a la resta d'Espanya a 36 quilòmetres de Santander pel túnel de l'Enganya.

    Revilla s'ha proclamat keynesià en l'econòmic per a afirmar que cal que l'Administració estatal recapte primer per a invertir després, ja que "este és el moment de l'obra pública".

    El lehendakari del País Basc, Patxi López, ha afirmat que "és possible superar diferències territorials, sigles de partits, per a tirar endavant projectes de país" i ha opinat que "la política espanyola està molt necessitada de projectes com este".

    El corredor és "de gran transcendència" per al conjunt d'Espanya i cadascuna de "les regions" que travessarà perquè crearà ocupació i també perquè "va a vertebrar el país mitjançant un eix transversal" que permetrà veure complir "l'històric anhel" d'unir el Cantàbric amb el Mediterrània, ha apuntat López.

    "NO HO VAN A PARAR"

    En les seues respectives intervencions, tant el lehendakari del País Basc, Patxi López, com el president navarrés Miguel Sanz, s'han mostrat convençuts que ETA no aconseguirà frenar este projecte, al·ludint així a l'històric boicot violent de la banda armada i el seu entorn contra els projectes de comunicacions terrestres i obres públiques que realitza l'Estat en les dos comunitats.

    "No ho van a parar i serà un triomf de l'Estat de Dret i les llibertats", ha postil·lat López, qui ha afirmat que este corredor "suposa una via de comunicació amb la resta d'Espanya i Europa". [FIN]

    Resum

    • Última Hora

      • Espanya

        • Món

          • Economia

            • Cultura

              • Societat

                Cercador

                Últimes notícies