Cristòfor Colom parlava català

12:3012.10.2009

SEVILLA, 12 (EUROPA PRESS)

El llibre 'El ADN de los escritos de Cristóbal Colón', de la professora Estelle Irizarry', "proposa i confirma el verdader origen català del navegant" i afirma "en veu alta que Colom era natural d'un territori de l'Antiga Corona d'Aragó, súbdit de Fernando i que va aprendre el català abans que el castellà", segons Nito Verdera, autor de vuit llibres sobre Colom.

Partint de l'observació de Consuelo Varela en què va afirmar que "el gran navegant no s'expressava de manera correcta en cap idioma", Irizarry ha assenyalat a Europa Press que ella es qüestiona "com el seu castellà tan notòriament incorrecte podia ser tan eficaç, poètic i eloqüent".

En aquest sentit, ha manifestat que en els escrits de Colom apareix "un idioma semblant al castellà, que sembla un espanyol incorrecte que va adquirir les seves característiques cent anys abans del primer viatge de Colom, quan hi va haver terribles massacres als calls, el judeocastellà, anomenat també ladí".

A 'El ADN de los escritos de Cristóbal Colón' la professora titular emèrita de literatura hispànica a la Universitat de Georgetown, Washington, detalla unes 18 categories de ladinismes lèxics, morfològics, ortogràfics i sintàctics que es troben en el castellà de Colom i discuteix variants com el ladí català.

Un d'aquests exemples és la redundància del possessiu, una construcció que va desaparèixer en el castellà abans del 1474 segons Lapesa però que apareix en escrits de Colom el 1492.

Les proves de l'ADN literari de Colom han tingut resultats "sorprenents", després d'extreure del corpus literari de Colom, compost per més de 100 cartes, diaris i apunts, informació que aclareix "molts misteris i mites". Segons l'autora, s'ofereix "un mètode objectiu a base d'un component inconscient de l'escriptura de Colom, la puntuació".

M.B.Parkes a 'Pause and Effect' explica que els autors no puntuaven els seus propis escrits en l'època de Colom. Tot i això, la d'aquest és "summament cridanera" per la seva freqüència i per la seva ocupació de la barra diagonal que s'anomena vírgula o 'solidarus', al costat de la doble diagonal, espais, i combinacions de punt i vírgula, espais i punters. Davant d'això Nito Verdera "no acceptaria cap manuscrit com autògraf de colom si no porta vírgulas, perquè ell puntuava així fins i tot les seves postil·les".

L'autora ha confessat que va descobrir que "l'estil de puntuació obeïa una disposició geogràfica" i que entre els centenars de documents que va examinar hi havia "un patró". En aquest sentit, ha manifestat que "els de Castella no usaven vírgules i que aquestes sorgien a les terres avui catalanoparlants de l'Antiga Corona Regne d'Aragó". Davant d'això, ha dit que aquest mètode es pot traçar l'origen de Colom.

"FINS ARA L'ADN APUNTA A EIVISSA"

En el llibre compara el sistema d'escriptura del navegant amb manuscrits de Galícia, Portugal, Itàlia, Tarragona, Castella, Barcelona, Eivissa, Europa o Gènova, entre d'altres i "fins ara l'ADN apunta a Eivissa", ha conclòs.

La doctora ha declarat a Europa Press que "la puntuació serveix per provar la paternitat de manuscrits dubtosos o falsificats atribuïts a Colom, ja que el secret està en la vírgula, una diagonal senzilla o doble que li servia de coma, punt i coma i punt final. Alhora, ha apostat per la revaluació de documents tinguts per autògrafs colombins, ja que "si no tenen vírgules, com l'únic document que diu que va néixer a Gènova, són falsificats o escrits per un notari o copista".

A més, ha assegurat que després d'un examen de centenars de manuscrits, Irizarry ha conclòs que "la puntuació amb vírgules ha estat un fenomen geocultural, capaç d'il·luminar una altra àrea de disputa, com l'origen del navegant, ja que escrivia sempre en castellà, tot i ser molt eloqüent es veia que no era la seva llengua materna".

Així, Nito Verdera ha assenyalat que "Irizarry proposa i confirma el verdader origen català del navegant i que ara es pot afirmar en veu alta que Colom era natural d'un territori de l'Antiga Corona d'Aragó, súbdit de Fernando i que va aprendre el català abans que el castellà".

El llibre recull a més cinc estudis sobre l'ADN dels seus extensos i variats escrits. En primer lloc s'enfoca el Colom escriptor, basant-se en quatre comunicacions corresponents a quatre viatges. El principal text és el 'Diario del primer viaje', que reflecteix l'"evident domini de llenguatge i estil que es manifesta en els més variats registres expressius". D'altra banda, ha assenyalat que Colom va ser "un poeta nat", tot i que ha apuntat que l'eix del llibre és un capítol extens sobre alguna cosa minúscula, el seu escamoteig en els estudis columbins.

La doctora Estelle Irizarry, és professora titular emèrita de literatura hispànica a la Universitat de Georgetown, Washington. Ha publicat 34 llibres de crítica literària i edicions i més de 150 articles en revistes internacionals. Els seus llibres inclouen monografies sobre els autors espanyols Francisco Ayala, Rafael Dieste, Odón Betanzos Palacios i Eugenio Fernández Granell.

Especialista en informàtica literària, el 2007 i 2008 va publicar en Edicions puerto ''La voz que rompió el silencio: la novelística singular de J Elías Levis en Puerto Rico post-1898' i 'Ediciones anotadas de las novelas de Levis: Vida nueva y El estercolero (1899)/Estercolero (1901)'.

Des de 1995 és membre de nombre de l'Acadèmia Nord-americana de la Llengua Espanyola i corresponent de la Real Academia Española. Ha rebut del Ministeri d'Educació d'Espanya la Cruz de la Orden Civil d'Alonso X el Savi i és sòcia honorífica de l'Hispanic Society of America.