Les agressions amb àcid a dones continuen sent freqüents a Bangla Desh, segons denuncia una ONG

20:2205.01.2009

DACCA, 5 de gener (EUROPA PRESS)

Els atacs amb àcid a dones i nenes continuen sent freqüents a Bangla Desh tot i les mesures preses pel Govern i diferents organitzacions per combatre les, segons informa l'agència humanitària IRIN, de les Nacions Unides.

Des del 1999 s'han registrat més de 2.600 casos, d'acord amb les dades facilitades per la Fundació dels Supervivents de l'Àcid (ASF) del país asiàtic. La majoria d'aquestes víctimes van ser menors d'edat.

Els agressors solen atacar així les dones que rebutgen proposicions de matrimoni o tenen conflictes de terres o de dot. Com a venjança, els agressors llancen àcid a la cara de les dones per desfigurar-les de manera irreversible.

Els àcids nítrics i sulfúrics causen un efecte molt perjudicial en la carn humana al fondre la pell i exposar els ossos, que en ocasions arriben a dissoldre's. A més, algunes de les víctimes perden la visió d'un o dels dos ulls, mentre que d'altres queden traumatitzades psicològicament tota la vida.

Tot i la vilesa d'aquests atacs, molts mai surten a la llum. "Els mitjans de comunicació només informen d'aquells casos que arriben als tribunals", ha declarat l'activista Rojsana Ajter a IRIN, afegint que la gent pobre no acudeix a la Justícia.

FÀCIL DE COMPRAR

Tot i que l'opinió pública a Bangla Desh clama per un major control en la compra de productes químics, encara és fàcil adquirir aquests tipus d'àcid al mercat. A Dacca pot comprar-se mig litre de sulfúric per 44 centaus de dòlar (32 cèntims d'euros) i mig litre d'àcid nítric per 59 centaus (43 cèntims).

Actualment es precisa una llicència per posseir aquestes substàncies, però després de ser freqüentment utilitzades pels joiers minoristes per tractar l'or resulta difícil controlar el seu trànsit. "L'última vegada que un equip judicial va inspeccionar aquesta àrea va ser el març del 2008", ha dit un venedor de Goal Nagar, un mercat d'àcid de Dacca.

"Hem de tenir un equip diferent d'inspecció per controlar l'ús i la venda de l'àcid (...). Normalment una delegació judicial visita les botigues especialitzades i emet o renova les seves llicències", ha reconegut el subcomissari de policia Mohammad Zillar Rahman. Per part seva, la directora executiva de l'ASF, Monira Rahman, ha afirmat que els esforços policials segueixen sent escassos i que els agressors encara poden adquirir l'àcid al mercat legal.

Els intents de combatre aquesta classe de crims han tingut poc èxit. El 2002 el Parlament Bangla Desh va aprovar dues lleis contra els atacs amb àcid que estableixen penes de presó per a aquells que trafiquin o usin àcid i altres productes químics sense llicència.

La doctora Shamanta Lal Sen, especialitzada en cirurgia plàstica, ha assenyalat que des de l'entrada en vigor d'aquestes lleis "la violència de l'àcid ha experimentat un ràpid descens". Al seu torn, la ASF afirma que el 2006 i el 2007 el nombre de víctimes va ser de 221 i 192 respectivament, davant de les 234 registrades el 2000 i les 349 el 2001. Multitud d'organitzacions treballen per combatre aquests delictes i mitigar els seus efectes. Segons diverses ONG, els atacs amb àcids a dones també són una pràctica habitual en altres països asiàtics com Índia, Pakistan, Afganistan i Cambodja.[FIN]