Savater busca per a les seues novel·les un "lector innocent" que no conega la seua activitat filosòfica i política

17:2214.11.2008

VALÈNCIA, 14 (EUROPA PRESS)

L'escriptor Fernando Savater (Sant Sebastià, 1947) ha assegurat hui a València que la seua obra de ficció sempre ha ensopegat amb l'inconvenient que el públic està marcat per l'"ombra" de la seua activitat filosòfica i política pel que ha expressat el seu desig de trobar "un nou tipus de lector innocent que no estiga preocupat per si de cas sóc assagista, d'esquerres o de dretes".

L'autor basc ha realitzat estes manifestacions durant la presentació a València de la seva obra 'La germandat de la bona sort', guanyadora del Premi Planeta 2008. Ha estat acompanyat per l'Ángela Vallvey, finalista del guardó per 'Mort entre poetes'.

Savater ha confessat que va escriure 'La germandat de la bona sort' pensant en un "públic més ampli" del qual tradicionalment llegeix els seus assajos i com un "descans" de l'obligació d'estar "a sobre del púlpit cada dia".

En este sentit, ha lamentat que les seues novel·les i obres de teatre anteriors "sempre havien ensopegat amb gent que em deia que em dediqués al meu i crec que ara el Premi Planeta em pot permetre arribar a un altre tipus de lector".

Per a això, Savater ha construït un relat d'aventures protagonitzat per dos "magnats-pispes" que rivalitzen per guanyar una carrera de cavalls. L'escriptor ho ha definit com una "novel·la d'entreteniment intel·ligent" i ha defensat que "el divertit pot ser alhora profund". "A mi les tonteries no em divertixen però tot i això els 'Diàlegs' de Platón em semblen molt entretinguts i són plens de suggeriments d'allò més profund", ha apuntat.

D'altra banda, ha ironitzat sobre aquells que diuen que els Premis Planeta es concedixen per endavant al recordar que "en les dos últimes edicions es deia que jo era finalista quan ni m'havia presentat". "Per esta raó vaig decidir concórrer enguany, perquè vaig pensar que si, sense haver-me presentat quedava finalista, presentant-me assegurança que ho guanyava", ha dit entre rialles.

QUINIELES PER AL PLANETA

En esta línia, ha recordat que en altres distincions, com el Nobel, es realitzen fins i tot apostes per endevinar el guanyador i va considerar "divertit" que a Espanya haguera "quinieles per encertar el Planeta".

Pel que fa a la novel·la finalista, 'Mort entre poetes', Ángela Vallvey (San Lorenzo de Calatrava, Ciudad Real, 1964) la ha qualificat com "una Ágatha Christie revisitada però actualitzada amb elements i personatges més contemporanis".

L'obra discorre en un congrés de poetes en el qual es comet un assassinat i cal descobrir qui és el criminal, que maneja tan bé la ploma com el punyal.

Vallvey ha explicat que en esta ocasió ha pretés oferir un relat que "done satisfacció als desitjos dels lectors", el que segons la seua opinió "ha de ser l'objectiu de la literatura i no satisfer la pròpia vanitat de l'escriptor".

"DESSACRALITZAR" LA LITERATURA

Interrogada per si de cas coneix si algun poeta real s'ha molestat per la seua obra, l'autora --que ha assegurat que s'està desenvolupant un fenomen de "dessacralització de la literatura"-- ha comentat que és amiga d'alguns i que està segura que "se'n van a riure; els altres no ho sé". Tot i això, ha aclarit que "els éssers humans no som diferents" i que este tipus d'actes criminals es puga produir en qualsevol col·lectiu.

En això els escriptors no són diferents, ha insistit Vallvey, que ha reflexionat sobre el fet que "hi ha escriptors excepcionals que són verdaders fills de gossa perquè el binomi bellesa-intel·ligència, tot i que seria l'ideal, no té per què anar sempre juntament".[FIN]