La Comissió de la Dignitat acusa el Memorial Democràtic de fer-los fora d'una reunió sobre la reparació de Companys

19:3215.10.2008

BARCELONA, 15 d'octubre (EUROPA PRESS)

La Comissió de la Dignitat ha acusat avui la directora general del Memorial Democràtic de la Generalitat, Maria Jesús Bono, d'haver "fet fora" els seus representants d'una reunió informativa sobre el procés de reparació de Lluís Companys que es va celebrar ahir a la Conselleria d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, al·legant que no havien estat convidats per no ser una entitat afectada per la repressió franquista.

En un comunicat, la Comissió de la Dignitat assegura que Bono els va fer fora com a mesura "repressiva" davant de la posició crítica de l'entitat amb la iniciativa impulsada pel conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, al costat de la néta de Companys, Maria Lluïsa Gally, per demanar al Ministeri de Justícia un certificat de reparació de Companys com a mesura prèvia a la petició d'anul·lació del procés.

"No podem acceptar que, pel simple fet de discrepar amb la manera com la Conselleria està procedint en aquest tema, hàgim estat expulsats d'un acte convocat pel Govern. És inacceptable que, a hores d'ara, es produeixin actes de censura i represàlia per part d'institucions democràtiques contra entitats populars", ha argumentat l'entitat.

La Comissió de la Dignitat --entitat creada per exigir el retorn dels 'papers' de Salamanca i homenatjada per la Generalitat el 2006 amb presència de l'expresident Pasqual Maragall-- considera que "no mereix" aquest tracte.

"Quina altra cosa ha fet la Comissió de la Dignitat sinó lluitar per la restitució de les víctimes del franquisme en tots aquests anys, com també han fet les entitats germanes que s'han dedicat al tema de fosses, immolats, presos o guerrillers i que també hi eren presents (a la reunió)?", es qüestiona l'entitat, que ha agraït a l'entitat Justícia per a Companys que abandonessin la reunió per solidaritzar-se amb ells.

La Comissió per la Dignitat ha fet servir com a exemple de "processos de superació de les dictadures" els de Sud-àfrica, l'Argentina, Alemanya i Itàlia, que "a cap familiar de cap destacat polític democràticament elegit se li va demanar que presentés cap document administratiu com a condició perquè se'ls obrissin foscos processos judicials de 'restitució' que semblen renovats judicis".

"El que exigim nosaltres, com s'ha fet a totes les democràcies, és l'anul·lació genèrica i general de totes les sentències repressives de la dictadura", conclouen.