Una nova espècie de cloïssa gegant va poder ser la primera víctima de la sobreexplotació pesquera, segons estudi

19:0128.08.2008

MADRID, 28 d'agost (EUROPA PRESS)

Una nova espècie de cloïssa gegant va poder ser fa milers d'anys la primera víctima de la sobreexplotació pesquera executada per l'ésser humà, segons suggereix un estudi dirigit per l'Institut d'Investigació Polar i Marina Alfred Wegener a Bremerhaven (Alemanya) que s'ha publicat en la revista 'Current Biology'.

Els investigadors han descobert una nova espècie viva de cloïssa gegant a la qual han anomenat 'Tridacna costata'. Les evidències fòssils revelen que la nova espècie va arribar a constituir el 80% de totes les cloïsses gegants del Mar Roig i ara representa només un 1% de les que viuen en aquesta zona actualment.

Els investigadors indiquen que no poden assegurar quins factors van contribuir a la pèrdua d'unes espècies gegants de cloïsses a favor d'altres, però que el declivi global d'aquestes cloïsses i la important pèrdua dels espècimens grans suggereixen una captura excessiva per part de l'ésser humà fa milers d'anys. La nova espècie sembla viure només en aigües poc profundes, cosa que la fa més vulnerable a l'excessiva pesca.

Segons explica Claudio Richter, director de l'estudi, "tot això són fortes indicacions que la 'T. costata' podria ser l'exemple més antic de sobreexplotació marina".

Es creu que els humans moderns van sortir d'Àfrica durant l'última era interglacial, fa uns 125.000 anys. El Mar Roig, una badia salada entre Àfrica i Àsia va poder haver actuat com un coll d'ampolla i la seva aridesa global va poder haver conduït els primers caçadors-recol·lectors a dependre dels recursos marins de les aigües menys profundes. Segons els autors, les cloïsses gegants podrien haver estat un important recurs, a causa de la seva naturalesa sedentària, la seva visibilitat i gran mida.

Els investigadors van descobrir la nova espècie mentre anaven a desenvolupar un programa de cria d'una altra espècie de cloïssa gegant. La nova espècie pot fer fins a 30 centímetres de llarg i té una petxina amb un distintiu patró en ziga-zaga.

L'anàlisi d'aquestes diferències en morfologia va confirmar que era una espècie diferent. Els investigadors van fer anàlisis genètiques moleculars, per resoldre la relació d'aquesta nova varietat amb altres cloïsses gegants, que van confirmar que 'T. costata' és una nova espècie.

Aquesta cloïssa gegant difereix d'altres del Mar Roig en un període reproductiu primerenc i curt cada primavera, coincidint amb el floriment estacional del plàncton. Els estudis fets al golf d'Aqaba i al nord del Mar Roig han revelat que aquesta espècie pot considerar-se críticament amenaçada. Només sis d'un miler d'espècimens vius observats pels investigadors pertanyien a la nova espècie.

La primerenques evidències de captura de cloïsses en altres àrees han portat a especular la dispersió dels humans moderns fora d'Àfrica cap al Mar Roig i les regions adjacents fa entre 110.000 i 90.000 anys va ser dirigida en gran mesura per la competència pels recursos marins.

"El nostre descobriment que 'T. costata' ja era en vies de declivi abans d'aquest període corrobora aquesta hipòtesi, perquè proporciona la primera evidència circumstancial que els humans no només usaven els recursos del penya-segats sinó que també els esgotaven, i van convertir la 'T. costata' en possiblement la primera víctima de la degradació antropogènica dels esculls de coral".

Segons els investigadors, el declivi dels recursos marins i terrestres per factors humans i climàtics, respectivament, podrien haver actuat conjuntament per frustrar la precoç i curta colonització del Pròxim Orient per humans anatòmicament moderns però tecnològicament primitius al final de l'era interglacial passada.