L'atemptat d'avui és el primer amb una víctima mortal des de la ruptura de la treva

13:1801.12.2007

MADRID, 1 de desembre (EUROPA PRESS)

L'atemptat perpetrat avui al sud de França per l'organització terrorista ETA és el primer que s'ha saldat amb una víctima mortal des que la banda oficialitzés la ruptura de l'alto el foc permanent amb un comunicat fet públic el 5 de juny passat.

Des d'aleshores, la banda terrorista ha comès altres sis actes terroristes. L'últim amb ferits va tenir lloc el 9 d'octubre a Bilbao, quan ETA va col·locar una bomba adossada a l'automòbil que conduïa l'escorta Gabriel Ginés Colás, de 36 anys i natural de Saragossa, que va patir cremades de segon i tercer grau. Prèviament, el 24 d'agost passat, la banda terrorista va perpetrar un atemptat amb furgoneta-bomba contra una caserna de la Guàrdia Civil a Durango (Biscaia), en què dos agents van quedar ferits lleus.

Les últimes víctimes mortals d'ETA es remunten al 30 de desembre del 2006, quan amb la treva encara vigent van ser assassinats a l'aeroport madrileny de Barajas els ciutadans equatorians Carlos Alonso Palate i Diego Armando Estacio.

Després del comunicat de ruptura de l'alto el foc permanent, el 25 de juliol ETA va col·locar dos petits artefactes als voltants del recorregut que aquest dia feia el Tour de França per Navarra sense causar ferits ni danys materials.

El 24 d'agost, la banda terrorista va atemptar amb una furgoneta-bomba carregada amb entre 80 i 100 quilos d'explosiu contra la Caserna de la Guàrdia Civil a Durango, i va ocasionar ferides lleus a dos agents de l'Institut Armat i importants danys materials.

Dos dies després, el 26 d'agost, una furgoneta va aparèixer destrossada a Castelló fruit d'una explosió. Aquest vehicle pertanyia a un matrimoni d'Orio (Guipúscoa) que juntament amb el seu fill van ser segrestats a les Landes. Els terroristes pretenien repetir el 'modus operandi' de l'atemptat de la T-4 i mantenir retinguts els propietaris fins a cometre un atemptat i evitar que denunciessin el robatori.

El 2 de setembre, un artefacte d'escassa potència va explotar a l'altura de Fuenmayor, a La Rioja, a l'AP-68. En aquesta data, un comunicant que va dir parlar en nom d'ETA va trucar a la DYA de Sant Sebastià per alertar de la col·locació de cinc artefactes en altres tantes carreteres de la xarxa nacional, coincidint amb l'operació de tornada de vacances.

El 9 de setembre, ETA va informar en una trucada al diari 'Gara' de la col·locació d'un artefacte explosiu a la seu de la delegació de Defensa de Logronyo previst per esclatar a les 23.30 hores. Es tractava d'un cotxe bomba que finalment no va explotar per un error del cordó detonant i que estava carregat amb 61 quilos d'explosiu. El vehicle havia estat robat el 3 de setembre a França.

La matinada del 26 de setembre, la banda terrorista va fer explotar un artefacte d'escassa potència davant de la comissaria de l'Ertzaintza de la població guipuscoana de Zarautz, que no va provocar danys personals tot i que sí importants desperfectes.

Dies després, el 9 d'octubre, ETA va col·locar una bomba adossada a l'automòbil que conduïa Gabriel Ginés Colás, de 36 anys i natural de Saragossa. L'escorta, que va patir cremades de segon i tercer grau, protegia el regidor del PSE de Galdakao Juan Carlos Domingo, qui estava de viatge. El cotxe de Ginés va esclatar cap a les 13.30 hores al barri de La Peña (Bilbao).

L'ona expansiva va causar ferides lleus a tres persones més que van ser ateses al lloc de l'atemptat pels serveis sanitaris i que presentaven lesions a l'oïda.

L'últim atemptat va tenir lloc l'11 de novembre, quan l'Ertzaintza va desactivar dues bombes de cinc i tres quilos de cloratita col·locades per ETA a l'exterior de l'edifici dels jutjats de Gexto (Biscaia). Els terroristes van avisar prèviament de la col·locació de la primera, però no així de la segona, ubicada en una paperera pròxima als jutjats. L'endemà, un artificier de la policia autònoma basca va patir l'amputació de quatre dits de la mà esquerra quan manipulava l'esmentat artefacte.

L'Ertzaintza va identificar Jurdan Martitegi Lizaso i Arkaitz Goikoetxea Basabe com a els presumptes autors d'aquest intent d'atemptat. Tots dos haurien participat també en l'acció terrorista de l'agost passat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Durango.