Interior difon les fotografies de sis etarres que podrien pertànyer al "comando Madrid"

13:2108.06.2001

Tres d'ells procedixen de la 'kale borroka' i dos d'ells van
ser condemnats, u a 18 mesos i un altre a 17 anys de presó


MADRID, 8 (EUROPA PRESS)

El Ministeri de l'Interior començarà hui a distribuir per tot
Espanya 5.000 cartells i 250.000 desplegables amb la foto de sis
persones identificades com a membres de l'organització terrorista
ETA, d'alguns dels quals les autoritats consideren que podrien
pertànyer al "comando Madrid" i ser els autors dels atemptats
perpetrats a la capital, l'últim el passat 11 de maig per mitjà de
l'esclat d'un cotxe bomba al carrer de Goya, en qué van resultar
ferides 14 persones, entre elles un vigilant jurat de major gravetat.

Així mateix, dels sis etarres que figuren en els cartells, tres
procedixen de la 'kale borroka' i dos van ser condemnats, u a 18
mesos i un altre a 17 anys de presó.

Així, es distribuiran les imatges de Raúl Angel Fuentes Villota,
qui va quedar en llibertat en complir el màxim legal permés per a la
presó preventiva, Alberto Rey Domerq, que va resultar absolt dels
càrrecs que se li van imputar, Iñaki Lizundia Alvarez, condemnat a un
any i sis mesos per apallissar un ertzaina, Leire Echevarría Simarro,
sobre la qual recau una condemna de 17 anys per cremar un autobús i
ferir greument el seu conductor, Zigor Merodio Larraona i Nerea
Bengoa Ciarsolo.

Les fotografies de tots ells seran col·locades a comissaries,
aeroports, edificis públics, estacions, grans superfícies comercials
i altres llocs de gran afluència. Les persones que creuen que poden
aportar alguna dada sobre els identificats tenen a la seua disposició
el telèfon 900-100-091.

Interior considera que Raúl Fuentes Villota es va integrar en ETA
en 1990, un any després va passar a formar part del "comando Matalaz"
sent detingut 6 de juny de 1991 juntament amb els altres cinc
components del grup: Raúl Alonso Alvarez, Juan María San Pedro
Blanco, Germán Urizar de Paz, Asier Quintana Zorrozua i Laurentz de
la LLama Vega.

L'operació es va iniciar de matinada a Baracaldo, on van ser
detingudes tres persones que pretenien col·locar un artefacte
explosiu a l'automòbil d'un funcionari policial. Posteriorment van
ser detinguts els altres tres i localitzat un 'zulo' al mont
Archanda.

La seua fotografia va ser distribuïda el 2 de desembre de 1999,
amb la d'altres huit etarres, pel Ministeri de l'Interior, després de
l'anunci d'ETA de trencar la treva.

Fuentes Villota, de 34 anys d'edat, és de complexió atlètica i fa
1,77 metres d'estatura. Va quedar en llibertat provisional, al costat
dels altres cinc, després de complir-se el màxim legal permés en
presó preventiva sense que hagueren sigut jutjats.

Per la seua part, Alberto Rey Domerq va ser detingut junt a Ramón
Durana Urtiaga i Susana Vélez Suberbiola després de la mort del
policia municipal de Baracaldo Josu Olabarria Santurtun, quan
manipulava un artefacte explosiu el 21 d'octubre de 1992 amb el qual
pretenia atemptar contra una entitat bancària de Baracaldo.

Rey i els altres dos detinguts van ser els encarregats de buscar a
un metge perqué atenguera Juan Carlos Tapia Gonzalo, qui va resultar
ferit en l'explosió i traslladat per María Sacha Lasa a la casa de
Susana Vélez,a Bilbao, on posteriorment va ser detingut per la
policia i posat en llibertat després de ser absolt per l'Audiència
Nacional.

VAN MILITAR EN JARRAI

Rey Domerq, de 31 anys d'edat és de complexió grossa i d'1,68
metres d'estatura. Este antic militant de Jarrai va formar part,
segons Interior, d'un comando legal dependent del complex Donosti a
principis de 1997. Precisament a eixe comando també va pertànyer
Fernando Elejalde Tapia qui va ser detingut poc després de l'atemptat
que va costar la vida a un funcionari de presons a Sant Sebastià. Des
d'eixe moment, les Forces de Seguretat el situen a França.

Al seu torn, Iñaki Lizundia Alvarez, de 30 anys d'edat, complexió
normal i 1,75 metres d'estatura, va ser regidor d'Herri Batasuna a la
localitat biscaïna d'Ortuella i membre de Jarrai. Jutjat per
l'Audiència Provincial per la pallissa donada a l'agost de 1993 a
l'agent de l'ertzaina Ander Susaeta va resultar condemnat a un any i
sis mesos de presó menor. Des del març de 1996 es troba en parador
desconegut en no comparéixer al juí previst en aquelles dates per
l'enjudiciament dels fets referits.

Precisament, Alberto Rey Domerq, Fuentes Villota i Iñaki Lizundia
Alvarez van ser els tres terroristes les fotografies i historials
dels quals va publicar el diari "El Mundo" el mes de maig passat com
a integrants del "comando Madrid", i autors de fins a set atemptats a
la capital des que va finalitzar la treva.

Un altre etarra que Interior considera integrat en els comandos
operatius d'ETA responsables dels últims atemptats és el bilbaí de 26
anys, Zigor Merodio Larraona. El seu historial delictiu data de 1992
des que la Policia el va considerar sospitós d'haver participat en la
crema d'un autobús i en l'atac a una sucursal bancària.

També està acusat d'haver format part fins a 1996 de un grup de
suport a ETA denominat "comando Atxarre", que es dedicava a recopilar
informació sobre possibles objectius de la banda per al "comando
Biscaia".

Fugit des que el 1996 agents de la Guàrdia Civil van acudir al seu
domicili per a detindre'l en relació amb les investigacions sobre el
"comando Atxarre", Zigor Merodio, la fotografia de qui figura en una
pàgina web del Ministeri de l'Interior a Internet com a un dels
terroristes més buscats, hauria recopilat al costat d'altres membres
del 'talde' al qual pertanyia informació sobre empresaris, membres de
les Forces de Seguretat de l'Estat i sobre una persona que es
dedicava a tràfic de drogues, dades que, segons les investigacions
policials, feien arribar a la cúpula etarra per mitjà d'una bústia
situada al costat del frontó de la Universitat de Leioa.

180 QUILOS D'EXPLOSIUS

Per la seua part, Nerea Bengoa Ziarsolo va ser detinguda el 26 de
desembre de 1996 per l'Ertzaintza amb ocasió de la desarticulació del
"comando Araba". Decretat el seu ingrés a la presó com a
col·laboradora de la banda terrorista ETA, Nerea també va admetre en
la seua declaració davant del jutge que va llogar el pis on
l'Ertzaintza va confiscar vora 180 quilos d'amonal, a més de
cartutxos explosius, subfusells i els mecanismes necessaris per a
activar a distància els explosius.

El desarticulat "comando Araba" preveia atemptar contra tres
dirigents polítics i tres membres de les Forces de Seguretat, així
com contra el conseller d'Interior, pel que Nerea Bengoa va ser
processada i declarada en rebel·lia. El seu juí va ser suspés el 12
de setembre de 2000, després de la detenció de l'advocat José María
Matanzas.

Finalment, Leyre Echevarría Simarro, de 23 anys d'edat va ser
condemnada al juny de 2000 a un total de 17 anys per la crema d'un
autobús urbà a Basauri (Biscaia), fets que van tindre lloc en
setembre de 1996 durant la seua pertinença a un "Talde I". Leyre
Echevarría que va estar a la presó fins al març de 1998, no va
comparéixer al juí.

La sentència relata com després de parar l'autobús, al senyal
convingut, Etxebarría i altres cinc jóvens que van ser també acusats
es van acostar corrent a la parada, van retirar de la porta una dona
que es disposava a pujar i, després de ruixar el vehicle amb
gasolina, li van botar foc. El conductor, Manuel Fernández González,
va haver de ser ajudat per un ciutadà a eixir per la finestra, encara
que el foc li va produir cremades de les quals va tardar 445 dies a
curar.