Les restes del rei Jaume I el Conqueridor, soterrat al monestir de Poblet (Tarragona), tenen dos caps

17:3228.05.2001

POBLET (TARRAGONA) 28 (EUROPA PRESS)

La mòmia del rei Jaume I el Conqueridor, rei d'Aragó i Catalunya,
conquistador de Valéncia i Mallorca, soterrat a Poblet, té dos caps,
de manera que amb tota seguretat almenys un d'ells no és el seu,
segons han informat a Europa Press membres de l'equip que realitza
les investigacions de les tombes reals que s'estan realitzant estos
dies a Poblet, i que se centren de forma especial en la identificació
del Príncep de Viana.

Les causes dels possibles canvis deriven dels fets produïts a
conseqüència de la desamortització de béns eclesiàstics de
Mendizábal. El 1837 es va produir a Poblet la profanació de les
tombes, i la dispersió per terra de les restes dels monarques i dels
nobles allà enterrats, amb la qual cosa, en tornar a reunir les
restes, s'han produït diversos errors, que noves tecnologies,
especialment amb els coneixements d'ADN, es pretén autentificar les
restes.

GENESI DE LA DISPERSIO

Després de les profanacions l'any 1837 i en quedar disperses
moltes de les restes de les tombes reals, el rector de l'Espluga de
Francolí els va recollir en sacs i els va guardar a la sagristia.
L'any 1844, en crear-se la Comissió de Monuments de la província de
Tarragona, es va encarregar de la conservació de les ruïnes del
monestir de Poblet i va tractar de recuperar les restes dels
monarques.

Estes restes estaven mesclades. Els van traure dels sacs i els van
col·locar en una caixa d'uns 2 metres de longitud que va ser enviada
a la catedral de Tarragona i va quedar davall la custòdia del capítol
catedralici.

IDENTIFICACIO DE JAUME I

Una de les mòmies destacava de la resta per la seua dimensió, per
la qual cosa l'arqueòleg Hernández Sanahuja la va identificar com la
de Jaume I el Conqueridor, ja que, segons el croniste de l'època,
Desclot, el rei era un pam més alt que els més alts del seu temps.

D'altra banda, el vestit d'eixa mòmia era el del Cister, i en el
moment en qué el rei va morir era monjo profés de Poblet. Això va
portar a la conclusió que era la de Jaume I, i ningú va posar en
dubte tal atribució.

LA IDENTIFICACIO DEL CAP

Mentre sembla que la identificació del cos no era difícil, donades
les característiques abans citades, la del cap, el crani del qual no
estava al costat de la resta del cos, era més complicat
determinar-la, ja que hi havia diversos cranis.

Segons els historiadors i experts, Hernández Sanahuja es va basar
en el fet que, segons la "Crònica del rei En Jaume", este rei va
patir la ferida d'una fletxa al cap, en el pols, durant el setge de
Valéncia. Eixa fletxa fins i tot va travessar el casc. Per això, el
citat arqueòleg va atribuir que el crani verdader era un que tenia
una gran cicatriu al front, amb la qual cosa va posar este crani al
costat de la resta del cos, dins la caputxa cistercenca.

Quan les institucions del patrimoni i la Comissió de Monuments van
assabentar-se que s'havien identificat les restes íntegres de tan
important monarca van decidir donar una tomba digna al gran rei, i va
ser la ciutat de Tarragona l'encarregada de guardar les seues restes,
fins que foren traslladades a un lloc digne, alhora que s'evitaven
noves profanacions. Fins i tot es va construir un sepulcre a
l'interior de la catedral de Tarragona, per al qual van ser
aprofitats diversos fragments de les destrossades tombes de Poblet.

Es d'assenyalar que en una visita del rei Alfons XIII a Tarragona
fins i tot va ser alçada la llosa de la tomba de la catedral i el
monarca va poder contemplar la mòmia de Jaume I el Conqueridor, i es
va comentar precisament l'enorme cicatriu del front.

UN NOU CRANI

Quan Poblet va ser reconstruït i ja habitaven en ell els monjos,
es va decidir que les restes dels Reis de la Corona d'Aragó foren
traslladats allí de nou. Quan els experts van tornar a vore la mòmia
de Jaume I, i la gran cicatriu al front del crani allà col·locat van
entendre que una cicatriu tan enorme no podia ser conseqüència d'una
fletxa llançada per una ballesta i que haguera travessat l'elm, amb
la qual cosa van tornar a buscar entre els cranis restants i van
trobar un altre que tenia una cicatriu menor al pols, i que podria
haver-se cicatritzat en vida. Van pensar que seria este el verdader
cap del rei conquistador.

Encara que va semblar que el crani verdader seria el segon, no es
van atrevir a canviar-les, perqué van col·locar els dos caps en el
sepulcre i així han estat mig segle. Per això hi ha dos caps en la
tomba, i els estudis amb modernes tecnologies, especialment amb la
investigació de l'ADN, han de determinar quin és l'autèntic.

CANVIS EN EL PRINCEP DE VIANA

D'altra banda, els experts que estan realitzant els estudis a
Poblet han arribat a la conclusió que tampoc les restes atribuïdes al
Príncep de Viana corresponen al real. Això s'ha determinat ja en base
a l'ADN. Encara que falta la prova definitiva, el més probable és que
les restes atribuïdes al Príncep de Viana foren les d'un monjo de
Poblet. Com se sap, el Príncep de Viana era fill de Joan II, i era
l'hereu de les corones d'Aragó i Navarra, encara que va morir
prematurament.