Una exposició a Girona reflecteix l'intercanvi cultural que va viure Tossa de Mar en el període d'entreguerres

18:2120.07.2007

GIRONA, 20 de juliol (EUROPA PRESS)

El Centre Cultural de Caixa de Girona-Fontana d'Or reuneix en l'exposició 'Berlín>Londres>París>Tossa... La tranquil·litat perduda' l'intercanvi cultural que va viure la població costanera gironina de Tossa de Mar en el període d'entreguerres.

Les comissàries de l'exposició, les historiadores d'art Glòria Bosch i Susana Portell, han explicat avui que Tossa de Mar va ser entre 1930 i 1935 "un referent internacional que va acollir artistes de molts camps que volien desenvolupar projectes d'abast internacional".

Albert Gleizes, Otho Lloyd, Olga Sacharoff, Dora Maar, Pere Créixams, Rafael Benet o Paul Ludwig, entre molts altres, van anar a Tossa escapant de la Primera Guerra Mundial. Segons les comissàries, va ser així com va néixer el turisme a Tossa.

Passejant per l'exposició trobem més de vuitanta pintures, escultures, gravats i diferent documentació de l'època, com llibres, cartes, revistes i fotografies que reflecteixen, segons Glòria Bosch, "l'ambient d'intercanvi cultural que s'ha produït en aquest petit poble de la Costa Brava, com a conseqüència de les experiències viscudes per aquests personatges, tant a Catalunya com la resta d'Espanya, i que van determinar l'actitud dels seus protagonistes".

La mostra no és una exposició de paisatges, sinó que es basa en "un embolic d'històries i de temes viscuts, amb cartes, escrits, obres, i també una multiplicitat de veus i fonts".

Les comisàries han destacat el joc que s'estableix entre la visió interior i exterior, les mirades locals de la crítica i les que es fan des de fora. El moviment de Tossa es reflecteix en les pàgines de Rafael Benet, en 'La Veu de Catalunya (1933-1936)', o en la revista 'Art' (1934); en articles de Josep Palau de Mirador, on narra escenes de la vida a l'estiu; en els reportatges de Carles Sentís en 'L'instant' (1935). També es reflecteix en l'aportació de Georges Charensol a la revista 'Beaux Arts' o en els reportatges en 'The Times'.

La mostra està composta de 5 espais. En el primer es representen els carrers, la platja i el cafè d'en Biel , la sucursal de La Coupole o la Rotonda de Montparnasse, a París, que l'any 1935, es transformen, com deia Rafael Benet, en una "torre de Babel doblada de carnaval". Aquí es representa l'exterior, la manera com l'escenari natural pot influir en els artistes, els espais on aquests artistes es reunien en tertúlies i on intercanviaven idees.

El segon espai està dedicat a "escenes i personatges". Retrats que connecten el món dels artistes amb la gent del país, escenes populars com mercats, l'arribada del peix, les senyores que renten en la Riera de Tossa, sardanes i costums que eren motiu d'integració i diàleg entre artistes.

Els 'Projectes creatius' que neixen o simplement passen per Tossa, també tenen un espai en aquesta exposició. Es posa especial atenció en el que va significar la creació del primer Museu d'Art Contemporani de l'estat espanyol, el setembre de 1935, amb la intervenció de la Generalitat de Catalunya i els artistes Rafael Benet, Pere Créixams, Enric Casanovas, George Kars o l'arqueòleg Albert del Castillo.

És també l'espai de projectes individuals. Les dues conservadores de la mostra han destacat especialment, els llibres que escriu l'anglesa Nancy Johnstone, 'Hotel in Spain' i 'Hotel in Flight', des de la seva habitació del seu hotel a Tossa.

Els dos últims espais de l'exposició reflecteixen la "tranquil·litat perduda", amb l'arribada de la Guerra Civil, els artistes deixen Tossa. Trobem al pintor Oskar Zügel amb la seva obra 'Justícia Triomfant', al qual es va culpar de nazi per la creu gammada que representa en el seu quadre, els dibuixos satírics i les maquetes per a les Brigades Internacionals d'André Masson o l'única aquarel·la que es conserva de l'estada a Tossa de Fred Uhlman quan va començar la guerra.

Tanca l'exposició la recreació d'una gran biblioteca, la que tenia la baronessa Bucóvitx i que va ser el nucli cultural de l'època.

La mostra es podrà visitar fins al 16 de setembre al museu de Girona.