La UE estudia augmentar la durada màxima de la jornada laboral a 60 hores setmanals

12:3605.11.2006

BRUSSEL·LES, 5 (EUROPA PRESS)

Els ministres de Treball i Afers Socials de la Unió Europea tindran dimarts que ve, 7 de novembre, una reunió extraordinària per tractar de desbloquejar la directiva sobre temps de treball amb una proposta de compromís presentada per la presidència finlandesa que permetria augmentar a 60 hores setmanals la durada màxima de la jornada laboral, davant de les 48 actuals.

La forta divisió entre els Estats membres ha impedit ja dues vegades, l'última d'elles al juny, aprovar aquesta directiva. Dos són els bàndols que s'enfronten: d'una banda, el Regne Unit exigeix que es mantinguin les excepcions a la jornada laboral màxima de 48 hores setmanals que preveu l'actual legislació; de l'altra, Espanya lidera el grup de països que volen eliminar progressivament aquest denominat 'opt-out'.

Per sortir d'aquesta situació de bloqueig, la proposta de la presidència finlandesa manté les excepcions a la jornada laboral de 48 hores setmanals i estableix un nou límit màxim de 60 hores setmanals de treball, que es calcularia en un període de referència de tres mesos.

Com a contrapartida dirigida a acontentar als països que rebutgen aquest sistema, Hèlsinki proposa fer una avaluació a nivell nacional i de la UE sobre l'ús del 'opt-out' i les alternatives que podrien aplicar-se per eliminar-lo. Si ho considera necessari, la Comissió podria, a més, presentar propostes per acabar amb les jornades laborals excessivament llargues.

El ministre de Treball i Afers Socials, Jesús Caldera, va rebutjar de nou rotundament el passat 17 d'octubre que la UE fixi una jornada laboral de més de 48 hores setmanals, va assegurar que les 40 hores que regeixen a Espanya són suficients i va expressar la seva oposició que els Estats membres puguin mantenir excepcions, cosa que augura moltes dificultats per aconseguir un acord.

Durant l'última ronda negociadora, Caldera ha comptat amb el suport d'altres 10 països en el seu enfrontament amb el Regne Unit (França, Itàlia, Grècia, Xipre, Portugal, Suècia, Luxemburg, Finlàndia, Hongria i Bèlgica).

GUÀRDIES MÈDIQUES

Malgrat aquestes discrepàncies irresolubles, tots els països estan d'acord en la urgència d'arribar a un acord per canviar el tractament de les guàrdies laborals. El Tribunal de Justícia de la UE ha dictaminat en diverses ocasions que les guàrdies han de considerar-se temps de treball, i la directiva es reforma precisament per evitar els elevats costos que tindria l'aplicació d'aquestes sentències en sectors com la sanitat. Segons la Comissió, 23 Estats membres incompleixen aquesta jurisprudència.

Sobre aquest assumpte ja hi ha acord entre els 25 que el període inactiu de les guàrdies (per exemple, quan els metges dormen a l'hospital) no sigui considerat temps de treball, a menys que es prevegi el contrari en les legislacions laborals nacionals.

A més, la presidència proposa que els descansos compensatoris puguin concedir-se en un període de temps raonable. El que és un període raonable es definirà en la legislació nacional, els convenis col·lectius o en un acord entre empresaris i treballadors. El Tribunal exigia que el descans es concedís de manera immediata, i aquesta interpretació causava també problemes en la majoria dels Estats membres.[FIN]