Mas es compromet davant de la tomba de Guifré el Pilós a treballar per "una pàtria més lliure, justa i pròspera"

20:2230.10.2006

RIPOLL (RIPOLLÈS), 30 (EUROPA PRESS)

El candidat de CiU a la Presidència de la Generalitat, Artur Mas, ha reservat per a aquest últim dia de campanya l'acte de més simbolisme nacionalista, i abans de l'últim míting a Girona, ha acudit al monestir de Ripoll per fer una ofrena a la tomba del comte Guifré el Pilós com a "pare de la pàtria". En aquest entorn, Mas s'ha compromès a intentar fer de Catalunya "una pàtria més lliure, justa i pròspera per a tots els catalans".

Mas ha triat el seu to més solemne i el lloc més emblemàtic del catalanisme per acabar aquesta campanya electoral, que portarà "a l'elecció del president 128 de la Generalitat de Catalunya" -ha assenyalat-, amb la intenció de "deixar constància solemne del meu compromís personal i polític amb la nació catalana, amb Catalunya, amb la nostra pàtria".

En una declaració institucional llegida davant del monestir, Mas ha promès -en el cas que els catalans li "dipositin la seva confiança" l'1-N- "servir Catalunya i el poble català amb tota la dignitat i l'esforç" que li aportin "la raó i el sentiment", "honrant els avantpassats, servint els nostres compatriotes i llegant un futur més esplendorós als nostres fills i filles".

El candidat de CiU s'ha referit a la "llegenda" que envolta la figura de Guifré el Pilós, que al segle IX va ser comte de Barcelona, Cerdanya, Urgell, Conflent, Besalú, Girona, Osona i Manresa, unificant per primera vegada els comtats catalans. Aquest llegenda explica que de la sang de la seva ferida mortal, mentre defensava Barcelona dels sarraïns l'any 897, va sortir la sang que amb els quatre dits de la mà van conformar, sobre l'escut daurat del comte, les quatre barres de la bandera catalana.

"UNA REALITAT INQÜESTIONABLE".

Mas, que ha definit Guifré el Pilós com el "pare simbòlic de la nostra pàtria", ha volgut deixar clar que la "inexactitud històrica" d'aquests fets "no els fa menys valuosos o certs", atès que "aquest simbolisme és patrimoni i creació del nostre poble, que ha estat i vol continuar sent una realitat inqüestionable".

Mas ha destacat aquest "imaginari col·lectiu" català que, segons la seva opinió, "ha de fer sentir" els catalans "orgullosos i deutors d'una identitat singular i pròpia, que amb totes els seus cims i les seves valls ens ha portat fins al límit del segle XXI".

"Els pobles i llegendes construeixen la història i l'imaginari -de Catalunya- sobre grans proeses, victòries i derrotes. Victòries i grandesa com la de Guifré el Pilós i Jaume I i derrotes com la de 1714 o l'afusellament del president Lluís Companys".

Amb aquesta declaració, Mas ha definit el seu projecte de país com la combinació "de les arrels i les noves branques, la tradició i la modernitat, la cultura més pròpia i singular", representada en llegendes com aquesta, "amb la globalització més àmplia i oberta al món".

Mas ha entrat al monestir de Ripoll, alçat l'any 880, passades les 18.15 hores de la tarda al costat de diversos membres del partit, per fer entrega davant de la tomba del comte català, reconstruïda el 1982, d'una ofrena floral en forma de bandera catalana. Després de dipositar-li l'ofrena, tota la comitiva ha guardat un minut de silenci, abans de sortir a l'exterior per llegir la declaració.