L'AVL aprova un vocabulari de 2.200 noms de persona en valencià

16:1221.07.2006

VALÈNCIA, 21 (EUROPA PRESS)

Els membres de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) han aprovat hui per unanimitat, en l'últim plenari abans de les vacances d'estiu, el text de la publicació "Noms de persona", un vocabulari que pretén ajudar els ciutadans en l'elecció del seu nom, facilitar la informació a aquells que vulguen adaptar el seu nom actual al valencià i aportar a les instàncies oficials, com per exemple els registres civils, un inventari amb les formes correctes en llengua pròpia, segons han informat hui fonts de l'ens normatiu del valencià.

El president de la Secció d'Onomàstica, departament que ha elaborat este treball, Ramon Ferrer, ha subratllat la importància de la iniciativa per a "fixar clarament quina és l'ortografia del valencià" i per a "tancar les divergències ortogràfiques que hi ha". L'acadèmic ha avançat que, pròximament, l'AVL té previst elaborar un llistat similar amb cognoms.

A més, Ferrer ha ressaltat que la intenció de l'ens normatiu és "fixar-se en la realitat" per això ha proposat un vocabulari "actualitzat" en què destaca un nombre rellevant de noms estrangers "que s'han aclimatat a la grafia valenciana perquè ara són molt freqüents", ha explicat.

El vocabulari presenta més de 2.200 noms propis. La llista incorpora noms tradicionals valencians extrets de fonts i de corpus antroponímics medievals i moderns, com Baldoví o Galcerà, del santoral cristià i de la Bíblia -Francesc, Sara i Ezequiel, noms de la literatura clàssica valenciana (Tirant i Carmesina, entre altres, actuals -Aitana, Toni, Lola-, hipocorístics o diminutius, derivats de noms comuns i altres de recent aparició en la societat valenciana, procedents de cultures estrangeres, que s'han adaptat a l'ortografia valenciana, entre els quals figura Carima, Caled i Hassan.

Este compendi està dividit en dos parts (valencià-castellà i castellà-valencià) ordenades alfabèticament, amb la indicació del gènere i l'equivalència en l'altra llengua. Les diferents variants formals d'un mateix nom tenen entrada independent -és el cas d'Amèric i d'Eimeric-, mentre que les variants gràfiques o accentuals van entre parèntesi darrere de la forma principal, com ara Eliodor (o Heliodor), Jeroni (o Geroni).

En el cas d'Empar, el vocabulari contempla també una entrada pròpia per a Emparo, nom molt tradicional i arrelat entre les dones valencianes, i remet a la versió principal (Empar f. Emparo / Emparo f. Emparo v. Empar).

DIMINUTIUS

Respecte als diminutius, molt habituals en valencià, aquells que estan molt consolidats a la societat valenciana tenen entrada pròpia i porten a la dreta una remissió al nom considerat principal. Un exemple és Paco m. Paco v. Francesc, Ximo m. Joaquín v. Joaquim. Al final del document hi ha un annex on s'expliquen els processos de formació d'estos variants que poden ser per ampliació (Baltasaro, Gabrielo, Joano), per abreviació (Nel, Nelo, Cento, Tòfol, Nando), per simplicació (Biel, Bielo, Xelo) i per sufixació (Nelet, Rafelet, Doloretes).

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que considera el propòsit didàctic, l'anàlisi de la realitat sociolingüística valenciana i la demanda d'informes antroponímics per particulars i per les oficines del Registre Civil, ha cregut oportú l'elaboració d'este treball "que tindrà un efecte positiu i aclaridor per al conjunt dels ciutadans valencians", han assegurat des de la institució.