El Talia acull una versió "actual" de l'obra "El verí" de Sirera sobre els límits de la realitat i la ficció

17:2724.05.2006

VALÈNCIA, 24 (EUROPA PRESS)

El Teatre Talia posarà en escena, a partir de hui i fins al pròxim 4 de juny, una adaptació "actual" i "contemporània" de l'obra "El verí", escrita el 1978 per l'autor valencià Rodolf Sirera, que proposa "una reflexió sobre els límits de la realitat i de la ficció en la vida i en el teatre", segons ha explicat hui en roda de premsa el director de l'obra, Sergio Caballero.

Ha manifestat que esta obra de la companyia valenciana Mutis pel Fòrum és una "adaptació" que "conserva encara elements del classicisme propi de l'obra original, ambientada en l'època de la Revolució Francesa i de la Il·lustració". En este sentit, ha assenyalat que la representació "se sosté amb la dialèctica de dos personatges protagonistes" que "debaten sobre la barrera de la realitat i sobre la interpretació teatral".

Per a Caballero, el fet d'oferir una versió "més actualitzada" d'esta representació "va obligar a tindre en compte no perdre certs aspectes que Sirera planteja amb el seu esperit en l'obra", per això ha afirmat que "només hem afegit les noves idees actuals, situacions o objectes", com les noves tecnologies, entre d'altres, que "ens ajudaven a afrontar esta nova escenificació".

Així, ha assegurat que esta versió "ha intentat fugir de la retòrica original que proposa l'autor", per la qual cosa "s'utilitza un llenguatge més col·loquial" tot i que "sense prescindir d'alguns formalismes necessaris" per a "defensar i per a matisar les postures de les classes socials i del poder que destaquen en les relacions entre els personatges".

D'esta manera, el director ha indicat que la seua versió teatral continua parlant de l'art teatral i de la diferència entre ficció i realitat, de les classes socials que establixen les relacions entre dominador i dominat, del poder, i també de la manipulació, i de la vida i de la mort, entre altres.

Ha explicat que l'espectacle comença amb l'espera de l'arribada d'un marqués davant l'expectació del públic i d'un altre personatge que interpreta el paper d'un actor que ha sigut convidat a la casa del noble per a "caure en una trampa". L'esmentada invitació va a càrrec del marqués, que "no creu en el teatre" i "busca demostrar que tota interpretació no és real", per la qual cosa "necessita de l'actor una interpretació basada absolutament en la realitat, com és la pròpia mort".

En esta línia, ha indicat que els dos personatges "establixen una relació en què el teatre és l'eix central del seu diàleg" amb la qual "remarquen les seues posicions socials i les seues relacions de dominació o de subordinació" per la qual cosa, finalment, "els dos interpreten".

EXTRAURE UNA REALITAT DE LA FICCIÓ

Caballero ha explicat que el personatge de l'aristòcrata, inspirat en el Marqués de Sade, "es pot trobar en qualsevol casa rica", on "els capritxos tècnics queden latents i es veuen a primera vista". Ha indicat que l'escenografia "no abandona el toc clàssic, exquisit i capritxós d'una persona adinerada i excèntrica" i que la seua principal característica és "la capacitat de vore els altres com un ser superior" que "està per damunt dels altres i de la seua pròpia realitat".

Per este motiu, ha qualificat este personatge com un "'pijo' de hui en dia" que "gasta els seus diners en les últimes tecnologies", per això ha indicat que "el que necessita" és "demostrar el seu poder amb allò material" però que "busca reforçar esta sensació de poder creant una situació confusa" que "frega els límits de la realitat i de la ficció". En este punt, ha recordat l'"obsessió" d'este "personatge de ment perversa" per a "creure en el teatre, tot i que el considera una mentida" per la qual cosa "necessita extraure de la ficció interpretativa de l'actor una realitat com és la mort".

A més, pel que fa al personatge de l'actor, ha considerat que "aconseguix que el marqués parle de teatre" i "es pregunte quins són els seus límits reals". Ha afirmat que com a actor, ell mateix s'ha sentit "identificat" amb este personatge perquè "moltes vegades no sabem si els sentiments en escena són els meus, els del personatge o els de l'autor d'una obra".

Per la seua banda, l'ajudant de direcció, Estela Martínez, que també ha participat en la roda de premsa, ha coincidit a assenyalar esta identificació amb el personatge i ha destacat la "gran similitud" que "es crea al voltant dels meus propis pensaments com a actriu respecte als pensaments d'este personatge". En esta línia, ha assegurat que en esta obra "principalment es parla de teatre" i ha suggerit un paral·lelisme entre el verí del teatre i el verí que dóna nom a l'obra i que forma part de l'argument de la mateixa.

A més, ha assenyalat que l'espai escènic es dividix entre tres seients diferents que simbolitzen "tres maneres de ser espectadors". Cada espai representa un dels personatges que intervenen en la representació. Tot això, envoltat d'elements que evoquen la literatura i la cultura "selecta" com ara centenars de llibres i d'espelmes, que "ambienten l'ambigüitat de la història i dels personatges mateixos".

Finalment, ha afegit que esta versió de l'obra de Sirera "també justifica l'art del teatre i de la interpretació en els nostres dies" i "mostra les diferències interpretatives que hi ha entre el cinema i la televisió" per la qual cosa "la seua adaptació al debat actual entre realitat i ficció és més que evident". En este sentit, ha conclòs que els espectadors "necessiten cada vegada més" que les diferències entre allò real i allò fictici "siguen cada vegada menys evidents" per la qual cosa "la credibilitat és un factor clau tant per al personatge del marqués com per al públic actual que veu la televisió".