Un historiador considera que Cristòfor Colom pertanyia a la noblesa catalana i estava vinculat a la reialesa

19:4209.03.2006

BARCELONA, 9 (EUROPA PRESS)

L'historiador Jordi Bilbeny considera en el llibre 'Cristòfor Colom. Príncep de Catalunya' (Proa) que Cristòfor Colom era membre d'una família de la noblesa barcelonina i va ser diputat, militar i corsari que va formar part del Consell d'Estat.

Bilbeny ha invertit 18 anys en la recopilació de material i posar en dubte algunes de les teories sobre la procedència i final del descobridor, amb el suport de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya.

L'historiador ha assegurat avui en roda de premsa que Colom va ser un "príncep de Catalunya" i que els títols que la Corona li va atorgar de virrei, almirall, governador general o almirall, només es concedien a nobles i personatges vinculats a la reialesa.

Bilbeny ha rebutjat la hipòtesi que Colom fos un vulgar taverner i s'ha preguntat si "un pelacanyes pot fundar un imperi". En aquest sentit, ha afirmat que en les Índies va nomenar virrei posteriorment el seu fill i el seu nét, sostenint que Colom "va arribar a tenir més poder que el rei".

Jordi Bilbeny va començar la investigació amb la voluntat d'escriure una novel·la històrica sobre Colom, però que es va trobar amb "constants contradiccions" a les fonts històriques, que van fer-li consultar "des d'una altra perspectiva".

Entre les proves que Bilbeny considera irrefutables per demostrar la catalanitat de Colom hi ha la "firma com a virrei, paraula que no existia a Castella" o un planell del segle XVI del cosmògraf reial Sebastián Cabot en què l'únic 'Palus' que apareix se situa a Catalunya.

Per a Bilbeny, Colom no va salpar des de Palos de Moguer, sinó des de Pals (Baix Empordà), i ha recordat que al segle XIX gran nombre d'historiadors van assegurar que l'almirall mai va passar pel port andalús.

L'historiador identifica Cristòfor Colom amb Juan Cristobal Colón i Beltrán, d'una família de tradició de mercaders i navegants, diputat, governador, militar, corsari, membre del Consell d'Estat, amb un germà que era president de la Generalitat i un altre que pertanyia a l'Església. Així mateix, segons l'historiador, va ser seguidor de la causa del conestable de Portugal i de Renato d'Anjou.

Bilbeny també assenyala en el seu llibre que Colom era un home d'uns 70 anys quan va descobrir les Amèriques, "un home venerable", en contra de la tradicional estimació que el situa cap als 40 anys. Així mateix, ha assegurat que Colom "va haver de morir" a Barcelona, ciutat en què sosté que va ser enterrat.

L'historiador, que ha admès que les seves teories han estat motiu de "burla" i "menyspreades" pel món acadèmic, ha afirmat que amb el llibre es descobreix el mateix descobridor "gran científic, humanista i almirall", però sense l'alè de "pobresa" del Colom oficial.

El director del Museu d'Història de Catalunya, Jaume Sobrequés, ha defensat que la catalanitat de Colom "mereix ser tinguda en consideració", sense aprofundir en les teories que proposa Bilbeny, i ha lamentat que el món acadèmic "visqui ancorat en el passat".

Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1946) és membre de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya i ha publicat 'Brevíssima relació de la destrucció de la història', 'La descoberta catalana d'Amèrica' i nombrosos articles sobre la suposada catalanitat del descobriment d'Amèrica.