Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Europa press

Logo ep

    L'Exèrcit dels EUA va usar armes químiques, fins i tot Napalm, en l'ofensiva de Fal·luja, segons un reportatge de la RAI

    12:3808.11.2005



    ELS EUA va negar en el seu moment que les armes usades fossin il·legals i va afirmar que l'objectiu era il·luminar posicions enemigues

    ROMA, 8 (EUROPA PRESS)

    L'Exèrcit dels Estats Units va utilitzar grans quantitats d'una arma química, inclosa una variant del Napalm, durant l'ofensiva que va fer el novembre del 2004 contra la ciutat de Fal·luja, al centre de l'Iraq, segons va revelar un reportatge difós ahir per la cadena pública de televisió italiana, RAI. L'ús d'aquestes armes químiques ja havia estat denunciat per mitjans propers a la insurgència. La resposta a aquelles primeres acusacions, l'Exèrcit nord-americà no va negar la utilització d'una d'aquestes substàncies, el llumí blanc, però va assegurar que no es tractava d'una arma "il·legal" i que només l'havia usat per il·luminar posicions enemigues.

    El reportatge -titulat 'La massacre amagada', que s'emetrà avui- inclou, entre altres documents, una entrevista a un soldat nord-americà que va combatre a Fal·luja i que va confirmar l'ús d'aquestes armes químiques. "Vaig sentir l'ordre que estiguéssim atents perquè acabaven d'utilitzar el llumí blanc sobre Fal·luja. En l'argot militar se'l coneix com a 'Willy Pete'".

    "El llumí crema el cos, fon la carn fins els ossos", va declarar el soldat a l'enviat especial de la RAI. "He vist cossos cremats de dones i nens", va afegir el militar nord-americà. "El llumí esclata i forma un núvol que s'estén en un radi de 150 metres", va assegurar.

    El reportatge mostra també documents filmats i fotografies preses a l'Iraq després dels bombardejos de novembre del 2004, que van sorprendre tant a combatents com a civils, molts d'ells en ple somni, i fa públic un document en el qual es demostra l'ús a l'Iraq d'una versió del Napalm -la substància utilitzada en bombes incendiàries durant la guerra del Vietnam- denominada MK77. L'ús d'aquestes armes sobre civils està prohibit per la convencions de l'ONU de 1980, i el de substàncies químiques, per un altre acord internacional signat pels Estats Units el 1997.

    En el documental recull també les declaracions d'un biòleg de Fal·luja, Mohammad Tareq al-Deraji, que afirma que "una pluja de foc va caure sobre els edificis, la gent a qui arribaven aquestes substàncies de diversos colors va començar a cremar, trobem persones mortes amb estranyes ferides, amb els cossos cremats i les robes intactes".

    ACUSACIONS I DESMENTIMENTS

    El 10 de novembre del 2004, la pàgina d'Internet 'Islam en línia' va escriure que "les tropes dels Estats Units havien usat, pel que sembla, armes químiques i gas verinós en la seva àmplia ofensiva contra la resistència iraquiana en el bastió de Fal·luja, unas severa imitació del gasejament de kurds per part de Saddam Husein el 1988".

    La pàgina d'Internet, que va citar fonts de la insurgència, va prosseguir: "Les tropes d'ocupació dels Estats Units estan gasejant els combatents de la resistència i enfrontant-se a ells amb armes químiques prohibides internacionalment".

    El 9 de desembre del 2004, el Govern nord-americà va negar formalment aquestes acusacions, que va qualificar de "mites estesos". "Algunes notícies afirmen que les forces dels Estats Units han utilitzat projectils il·legals de llumí a Fal·luja", va afirmar la pàgina d'Internet 'USinfo'.

    "Els projectils de llumí no són il·legals. Les forces nord-americanes els han utilitzat amb moderació a Fal·luja, per il·luminar", va afegir. "Van ser disparats cap a l'aire per il·luminar posicions de l'enemic de nit, no contra combatents enemics", va assegurar.

    GIULIANA SGRENA

    Després de conèixer el contingut del reportatge, l'enviada especial del diari italià 'Il Manifest', Giuliana Sgrena -segrestada el mes de març passat a Bagdad després d'entrevistar refugiats de Fal·luja-, va declarar: "No em sorprèn en absolut, jo havia recollit testimonis sobre l'ús de llumí blanc i de Napalm entre alguns refugiats".

    Després de l'alliberament de Sgrena, l'automòbil en el qual viatjava cap a l'aeroport va ser tirotejat per una patrulla nord-americana, que va causar la mort de l'agent secret italià Nicola Calipari. Segons la periodista, en el moment del seu segrest estava investigant l'ús d'aquestes armes, que "a l'Iraq tots coneixien".

    Resum

    • Última Hora

      • Espanya

        • Món

          • Economia

            • Cultura

              • Societat

                Cercador

                Últimes notícies