La Generalitat ret homenatge als deportats catalans en camps de concentració nazis

20:3021.10.2005

BARCELONA, 21 (EUROPA PRESS)

El Govern català ha retut avui el primer homenatge oficial del Govern català als catalans que van ser deportats a camps de concentració i extermini nazis, amb la presència de 24 supervivents al palau de la Generalitat. També hi ha assistit l'exministre de Cultura Jorge Semprún, deportat al camp de Buchenwald.

El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, el conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, i la consellera d'Interior, Montserrat Tura, han rebut els 24 supervivents al palau durant una trobada a porta tancada que ha finalitzat amb una fotografia conjunta.

Just després ha començat l'acte oficial d'homenatge, en què finalment Maragall ha excusat la seva presència "per altres obligacions", segons ha explicat Saura. El conseller ha expressat la "satisfacció" del Govern català per poder retre homenatge a aquestes "24 persones que han lluitat per la democràcia, la llibertat i l'autogovern català", i que "massa vegades han estat oblidades com si el nazisme no tingués res a veure amb Catalunya".

El conseller ha considerat aquest homenatge com "una obligació moral, ètica i política" de les institucions, i ha destacat que "la nostra història no comença amb la Constitució o l'Estatut, sinó que té darrere la lluita i el sacrifici de milers de persones, moltes de les quals han perdut la vida en els camps" de concentració. "No volem revengisme; tampoc volem amnèsia", ha afegit.

REIVINDICACIÓ DE LA MEMÒRIA.

Després ha pres la paraula Jorge Semprún, per agrair el "reconeixement" institucional a la "reivindicació de la memòria" dels republicans espanyols deportats. Semprún ha reconegut que aquest tipus d'homenatges que comencen a fer-se a Espanya se celebren "sobretot a Catalunya", terra que ha anomenat "pionera de la lluita antifranquista".

L'exministre ha destacat la "singularitat" de la commemoració d'aquest any, en què s'han complert 60 anys de l'alliberament dels camps, per haver estat "la més universal", encara que ha matisat que "només serà completa el dia que es conmemori també la memòria del Gulag, els camps soviètics".

Així mateix, ha destacat que aquest 60 aniversari "és també particular" per als deportats espanyols "perquè és l'últim en què estarem presents els testimonis", ja que ha reconegut que els homenatges més importants són els que es produeixen cada deu anys. "No hi haurà testimonis de la memòria espanyola en els camps d'aquí a deu anys", ha afegit. Per això, ha demanat als novel·listes joves que escriguin novel·les sobre la deportació nazi perquè no s'esgoti aquesta memòria.

Després del discurs de Semprún s'ha guardat un minut de silenci, i després la periodista Montserrat Armengou ha llegit una petita biografia dels supervivents assistents, als quals Saura ha lliurat una petita placa commemorativa amb el nom de cada supervivent.

AGRAÏMENT DE CATALUNYA.

Ha tancat l'acte el president d'Amical de Mauthausen, Jaume Álvarez, qui va substituir Enric Marco quan es va fer públic que en realitat mai havia estat en un camp de concentració nazi. Alvarez ha agraït "el suport de les institucions de Catalunya i, en particular, de la Generalitat" en les commemoracions d'aquest 60 aniversari. Per a ell, aquest homenatge suposa "la compensació per tots aquests anys de lluita", i ha confiat que "serveixi per renovar el compromís de les institucions de preservar la nostra memòria i la nostra Història".

Es tracta del primer homenatge públic del Govern català als republicans deportats pel règim nazi que se celebra a Catalunya, després que el conseller Saura i el mateix president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, fessin aquest mes de maig el primer reconeixement oficial a aquestes persones durant els actes internacionals de commemoració del 60 aniversari de l'alliberament dels camps celebrats a Mauthausen (Àustria).

Aproximadament 10.000 republicans espanyols van ser deportats en els camps nazis durant la Segona Guerra Mundial, dels quals uns 6.500 van morir allà. La majoria d'aquests van ser reclosos en els camps de Mauthausen i els seus annexos, com Gusen, on van ser deportats 4.800 republicans espanyols, 1.500 d'aquests catalans.