Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Europa press

Logo ep

    La crisi llança un 32% més de barcelonins sense llar

    15:5312.04.2012

    Cada vegada són allotjats més autòctons i famílies

    BARCELONA, 12 (EUROPA PRESS)

    Barcelona ha enregistrat en plena crisi un increment del 32,1% en tres anys de persones sense llar, entre les quals n'hi ha que dormen al carrer, que viuen en assentaments o que s'allotgen en recursos residencials de la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), de la qual formen part 27 entitats, entre les quals hi ha l'Ajuntament.

    En total, a finals del 2011 sumaven 2.791 persones, enfront de les 2.113 del 2008: les allotjades en assentaments són les que han augmentat més, un 162,3%, fins a 695 residents, mentre que els que pernocten al carrer són 838, un 27,4% més, i els allotjats, 1.258, un 5,7% més, segons les dades presentades aquest dijous en roda de premsa.

    Així es desprèn després del recompte de 'sense sostre' de la XAPSLL, en el qual va col·laborar l'Obra Social La Caixa, i que es va fer amb les dades que van recollir 696 voluntaris que van pentinar els carrers de la ciutat el 8 de novembre del 2011, amb les dades municipals de llavors dels assentaments i el nombre de persones allotjades aquella mateixa nit.

    La crisi està deixant "dues llums d'alarma", segons el responsable de l'estudi, Albert Sales, que ressalta que els recursos no poden fer front a tota la demanda: els autòctons ja excedeixen la meitat (52%) dels allotjats, possiblement perquè coneixen més els recursos, la qual cosa no implica que els estrangers se n'hagin anat, de manera que el març de l'any passat sumaven 114 persones i el novembre ja eren 178.

    La quarta tinenta d'alcalde i responsable de qualitat de Vida, Maite Fandos, admet "un increment important" de sense llar per la crisi, si bé aquest 2012 ha començat amb xifres similars al novembre, i ha reiterat el compromís municipal per abordar-lo.

    Per primera vegada s'ha estudiat la salut dels barcelonins sense llar dels últims anys d'acord amb 1.034 persones, de les quals el 29% presenta alguna malaltia crònica diagnosticada, el 3,1% tenia algun grau de dependència, i el 12,8% tenien certificat de disminució.

    ESPERANÇA DE VIDA INFERIOR

    L'any passat van constar 40 defuncions --36 d'homes i quatre de dones--, el 47,5% de les quals van ser a causa d'un càncer, i la seva mitjana d'esperança de vida és de 58 anys --59 els homes i 56 les dones--, lluny de la mitja general, que se situa en 79,2 anys en homes i 85,3 en dones, segons dades del 2009.

    A diferència del recompte del 2008, en aquesta ocasió no es van fer preguntes als 'sense sostre': prop de la meitat eren entre l'Eixample (25,4%) i Ciutat Vella (21,1%); un 72,5% eren homes, un 7% dones, i de la resta no es va poder determinar; el 56% tenia entre 26 i 65 anys --del 32,7% no es va poder saber-- i la majoria van buscar estar a cobert per passar la nit (42%), en un caixer automàtic (23%), al ras (20%) i jardins (8%), entre d'altres.

    Aquesta agència de notícies va seguir aquella nit un dels recorreguts de voluntaris per detectar 'sense sostre' al barri de la Nova Esquerra de l'Eixample, en un àmbit de 20 pomes, on se'n van comptabilitzar vuit en dues hores: cinc en caixers, dos en portals i un en un jardí contigu a l'edifici de Telefónica d'avinguda Roma, tots amb escasses pertinences, i als quals es veia que eren homes estrangers de mitjana edat.

    En un portal un va dir que era romanès i mostrava un embenat que portava per un accident; en un caixer, un dormia davant d'un got d'una cadena de menjar ràpid i un escrit en alemany i un altre idioma demanant ajuda; i, en un altre, prop del consolat marroquí, n'hi havia tres amb cartrons com matalassos, i a un la seva manta no li arribava els peus.

    Els més vulnerables no es limiten a estar al mateix carrer, ja que també hi ha els assentaments, en els que el Servei d'Inserció Social (SIS) va comptabilitzar 695 persones --90 famílies--, la majoria galaicoportugueses (64%) i al districte de Sant Martí --on aquesta setmana han mort quatre romanesos en un solar per un incendi--, si bé les últimes dades de març enregistren 834 persones, un augment que Fandos atribueix parcialment al fet que ara recullin més informació.[FIN]

    Resum

    • Última Hora

      • Espanya

        • Món

          • Economia

            • Cultura

              • Societat

                Cercador

                Últimes notícies